Foc i Lloc publicat al Diari d'Andorra
3,9 milions (d’euros) és la xifra que el pressupost del fons de reserva de jubilació preveu pagar enguany a les diferents gestores, tant del país com de fora, que s’encarreguen de la caixa de la qual han de sortir les pensions de tots nosaltres. A aquesta enorme quantitat s’afegeixen altres despeses d’estudi, assessoraments i informes per 600.000 euros (més) dels quals qüestionem tant la seva necessitat com el seu import. I finalment s’ha previst també una nova contractació de personal per a l’ens.
No podem compartir el fet que la creació de l’ens del fons de reserva de jubilació vagi pel camí de convertir-se en una màquina de generar despesa, contràriament al que es va dir en el moment de la seva separació orgànica de la CASS la legislatura passada. Quan el PS estava al capdavant del Govern es van pagar en despeses de gestió un màxim d’1,5 milions. No entenem per què aquest fort increment per molt que la xifra global de fons gestionat hagi augmentat. Per reduir aquestes despeses hem preparat diverses esmenes que hem presentat als comptes públics per al present exercici. Aquest fet ens preocupa juntament amb la davallada de divuit milions d’euros del fons durant el tercer trimestre de l’any passat, sobre la qual encara esperem, per part del Govern, la resposta a la pregunta escrita que vam formular.
Fa molts anys que, periòdicament, hem d’escoltar algunes veus gairebé apocalíptiques que adverteixen de la insostenibilitat del sistema de pensions i defensen mesures com l’augment de l’edat de jubilació o la davallada del preu del punt. Sobta, per tant, doblement que si tant de risc hi ha per al sistema, el Govern, el consell d’administració de la CASS i ara l’òrgan gestor del fons no es plantegin reduir aquestes despeses.
Hem caigut de nou (i no estic del tot segur que per accident) en la multiplicitat d’entitats i conseqüentment de creixement de la despesa juntament amb la manca de control sobre la mateixa.
És molt necessari, al nostre entendre, plantejar de forma seriosa un volum inferior de despeses (i de les comissions) i que el que s’estalviï amb aquesta davallada pugui incorporar-se directament a aquesta caixa que, segons alguns, corre tant perill els propers anys.