Article d'opinió publicat al Bon Dia (17-4-2019)
En Luengo em va dir: “Podràs aprofitar la teva tribuna per fer balanç d’aquestes eleccions”. I malgrat que tenia pensat una altra cosa, intentaré fer-ho. Una campanya que s’ha desenvolupat amb normalitat però amb algunes “llums i ombres”, manllevant les paraules que utilitza l’Andrés en els seus balanços de l’acció duta a terme pels ministres del ram de la cultura. Dels resultats ja se n’ha parlat (i se’n parlarà).
Llums. No hi ha hagut cap incident destacable. Els professionals de la comunicació escrita i audiovisual han fet un enorme treball de cobertura de les set candidatures nacionals i de les candidatures territorials. L’esforç encomiable de militants i simpatitzants per compartir les propostes programàtiques amb la ciutadania. Els equips de campanya que han coordinat i organitzat actes i una munió d’activitats diàries. Alguns enginyosos memes a les xarxes socials que ens han fet somriure i riure. Coses absolutament necessàries per sobreviure a una campanya.
S’ha pogut parlar de problemes que afecten la societat: habitatge, pensions i benestar social, igualtat de gènere, salari mínim... Amb diferents graus de compromís i convenciment, però se n’ha parlat. Hi ha hagut també la crítica necessària als anys de govern de DA.
El cens electoral ha crescut en 2.500 persones. La participació ha augmentat capgirant una tendència que s’arrossegava des del 1997, tot i que no ho ha fet amb una xifra significativa, ja que ha suposat un augment del 2,72% respecte del 2015.
Clarobscurs. Ja coneixerem quina proporció d’aquest nou electorat ha votat i quina proporció correspon a aquella ciutadania que decideix, per la raó que sigui, no anar a votar. Veurem si continuen sent els residents a l’estranger –més del 90% no exerceix el dret a vot–, els joves de menys de 35 anys i treballadors del sector secundari. Les institucions públiques, els partits polítics, activistes socials i mitjans de comunicació haurem de continuar esforçar-nos a trencar el cercle viciós “com que no em representen, no voto, i per tant segueixen sense representar-me”.
Hem estat massa “políticament correctes” amb algunes de les situacions que hem viscut, en especial en els debats, amb algunes intervencions que es desqualificaven per elles mateixes i que et sumien en un estat d’estupor considerable. Debats difícils de seguir, on es feia complicada la confrontació d’idees. Monòlegs certament insuportables i que ben poca cosa aportaven o deien a favor dels que els protagonitzaven. Una campanya que ha desbordat els seus límits temporals i d’espai (l’ecosistema digital), on les xarxes socials han pres protagonisme i han transformat el missatge i la comunicació.
Ombres. L’elevat vot a la Batllia provocat, en bona part, per no veure’s intimidat ni pressionat per polítics, candidats i candidates, el dia de les eleccions als diferents centres de votació. Els sufragis dipositats en seu judicial han representat un 26% de l’electorat, un 20% més respecte als comicis d’ara fa quatre anys: 7.141 persones! És inajornable canviar el sistema, traient els polítics de les meses electorals més enllà dels interventors de cada partit que concorri a les eleccions i prohibint que candidats, representants públics i membres de partits polítics passegin i s’instal·lin tota la jornada a les seus electorals. Programes sense projectes i projectes sense programa.
Programes que han estat sostrets de les bústies pels mateixos que repartien els d’altres. Algunes fake news i alguna que altra poca-soltada. I no per tractar-ho al final menys important: les desqualificacions personals en viu i en directe i els atacs covards des de l’anonimat a candidats a les xarxes socials amb comentaris racistes i masclistes.