Aquest dimecres s’han presentat les candidatures que concorreran a les properes eleccions comunals del 13 de desembre. En aquell dia ens trobarem amb parròquies en les que el ciutadà tindrà una única opció política on triar (és el cas de Canillo) i d’altres en que l’elecció passa per quatre llistes (casos d’Escaldes-Engordany i Andorra la Vella).
Som conscients que la llei electoral no està pensada per tal quantitat de llistes i que si els resultats són ajustats hi hagi una majoria comunal en alguna parròquia on, tot i ser la llista més votada, més de la meitat dels electors no li hagin fet confiança. Aquestes són les regles del joc, de moment.
Coneguda aquesta peculiaritat, els partits polítics tenim dues maneres d’encarar-la: treballar fort i defensar el nostre projecte o unir persones amb ideals diferents per provar d’aconseguir la cadira.
Al Partit Socialdemòcrata ho hem tingut molt clar. Un cop hem estès la mà per fer una candidatura progressista arreu i ens ha estat rebutjada. I no hem volgut pactar a qualsevol preu. Així doncs, concorrerem sols a tres parròquies: Encamp, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany i serem coherents amb els nostres ideals i el nostre projecte de progrés.
Certament els projectes els han de dur a terme les persones i aquestes han de tenir la capacitat de treball i la convicció suficient per tirar-los endavant. L’important, però, ha de ser el projecte, l’equip. Almenys aquesta és la nostra visió, que sembla no ser compartida pels altres partits, que han viscut un bon ball de cadires, canvis de camisa i estranys companys de llista per un únic objectiu: la cadira.
Sigui com sigui, vull felicitar a tots i cadascun dels més de 250 components de les diverses candidatures per fer aquest pas, que mai és evident. Ara la feina és nostra per tal de presentar, sobretot, un projecte vàlid i engrescador que aconsegueixi una participació més alta que en les darreres eleccions. Comença el compte enrere.