Partit Socialdemòcrata

Consell General

López alerta de la “inseguretat jurídica” que es crea en no recollir a la llei del Cos d’Educació els períodes de descans

Crea: 02/07/2019 - 20:12
Autor: PS
Els consellers generals del PS, durant la sessió.
La llei del Cos d’Educació ha estat aprovada aquest dijous al Consell General. Els parlamentaris del Partit Socialdemòcrata (PS) han donat suport a la major part del text, però han advertit de punts que no satisfan concretament el col·lectiu docent. Entre ells, el fet de no regular al projecte legislatiu els períodes de descans durant els dies de vacances escolars fixats pel Govern. Per a Pere López, hi ha el risc que això acabi suposant la pèrdua per als treballadors del Cos d’un “dret adquirit” i, a més, crea una important “inseguretat jurídica”. 
 
El debat de la llei del Cos d’Educació era un dels punts principals de la sessió de Consell General celebrada aquest dijous. Prèviament a la discussió del text global, els socialdemòcrates han fet un darrer intent, via reserves d’esmena, de canviar els punts que menys els convencien. És el cas de la necessitat d’incloure a la llei com a períodes de descans pels docents els dies de vacances escolar decretats per Govern durant el curs. López ha remarcat que “és incomprensible que es quedin fora a no ser que es vulguin eliminar” i ha aviat que “es pot pensar que aquest dret està a punt de desaparèixer”, tot recordant “altres actuacions de DA amb la funció pública”. Així mateix, ha alertat que el fet no incloure aquest concepte al text deixa “una zona d’alegalitat”, fet que “és un error i crea inseguretat jurídica pels membres del Cos d’Educació”. 
 
També ha defensat que aquests “han de tenir la consideració de funcionaris” i ha lamentat que l’argument per negar-se per part de DA sigui “que no es vol crear diferències entre els que són andorrans i els que no ho són, quan la preocupació principal de DA mai ha estat donar drets als residents”. Per això, ha volgut lamentar que “a una tasca tan lloable se li negui aquesta figura” i ha advertit que “el d’Educació serà l’únic cos especial amb un estatus que no serà el de funcionari” i, per tant, “es degrada l’ensenyament dins les prerrogatives de l’Estat; situa els integrants del cos en una segona categoria”. 
 
López també ha defensat que el membre del Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP) al comitè de selecció hauria de tenir dret a vot, tot recordant els greus errors comesos recentment pel Govern en els edictes per consolidar places al cos, i que els mestres de les escoles congregacionals han de poder jubilar-se als 60 anys, tot indicant que “des del 2012, ha estat habitual assimilar els docents dels sistemes confessionals a la funció pública. Se’ls va aplicar la congelació de triennis, la retallada de sous o la participació en el pla de pensions. Si se’ls ha assimilat els perjudicis, és injust que no se’ls apliqui un possible avantatge com és la jubilació anticipada”. 
 
A banda d’aquests punts, el PS ha donat suport a la resta del text. En concret, López ha destacat punts positius com ara el reforç dels docents en considerar-los a partir d’ara com a agents de l’autoritat o tota la regulació que millorarà la situació dels interins. 
 
Suport crític al nou sistema de cotització dels autònoms
Un altre punt important de l’ordre del dia de la sessió era l’aprovació de la modificació de la llei de la CASS que redefineix el model de cotització dels treballadors per compte propi, creant una graella amb diferents percentatges en funció del nivell d’ingressos. El text ha comptat amb el suport del PS, ja que, com ha explicat Gerard Alís “és una millora” per a “un col·lectiu tan important per al nostre teixit econòmic”. Tot i això, s’ha lamentat que no s’hagi tingut en compte l’esmena que volia equipar la baixa de maternitat o paternitat amb la dels assalariats: “era oportú que hi hagués una major equitat però ha prevalgut per a la majoria, com sempre, el cost que això pot suposar”. En el debat sobre aquest punt també ha intervingut López tot lamentant que “es negui” un dret que no suposaria una despesa “milionària, encara més si es compara amb com DA malbarata diners en altres coses”.
 
Una llei de protecció del medi que es queda curta
El Consell General també ha aprovat aquest dijous la llei de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge. Els tres consellers socialdemòcrates han optat per l’abstenció en un text que, al seu entendre, es queda molt curt davant un àmbit on “és important avançar” però en el qual “a Andorra ho fem de forma tímida”, tot recordant exemples recents de decisions del Govern que tenen molt poc en compta el seu impacte a la natura com ara la plataforma de Soldeu o la nova urbanització que es construeix al poble de Pal. Rosa Gili ha apuntat que “està bé fer lleis amb bones intencions, però el que importa són els fets i, en aquests casos, el ministeri de Medi Ambient va emmudir”. 
 
Sobre el text, la parlamentària ha admès que “s’ha recollit alguna proposta nostra que ha contribuït a millorar-lo”, però no aspectes que es consideren clau com ara la prevalença de la protecció ambiental sobre la planificació urbanística, l’especial consideració per a hàbitats o espècies en perill o reforçar els parcs naturals creant-los per llei així com tampoc accelerar l’impuls d’una llei d’impacte ambiental. La sensació, ha indicat, és que per aquest Govern “la protecció del medi ambient no és pas una prioritat”, ja que “calen fets i no paraules; accions valentes” i, en canvi, el que hi ha “són mitges tintes”. 
 
Un darrer punt de l’ordre del dia ha estat l’aprovació del nou reglament del Consell General. El text, que incorpora alguna de les propostes del PS com ara l’obligació que tota llei incorpori una memòria justificativa que demostri que s’ha tingut en compte la perspectiva de gènere en la seva elaboració, ha rebut el suport socialdemòcrata, amb l’excepció de l’article que fa referència a les demandes d’informació dels parlamentaris. Des de la formació, es considera que el fet que es permeti que una petició pugui no ser tramesa amb l’excusa que es pot consultar in situ “obre la porta a què l’executiu es negui” a facilitar-la. En aquest punt, el PS s’ha abstingut, ja que “es frena l’accés a la informació”. 
 

El PS alerta que DA vol retallar als docents el dret adquirit dels períodes de descans durant les vacances escolars

Crea: 02/05/2019 - 16:46
Autor: PS
L'escola andorrana d'Ordino.
El Partit Socialdemòcrata insisteix que cal regular per llei els períodes de descans dels docents durant les aturades de classes al llarg del curs escolars, com ara en les vacances de Nadal, Setmana Santa o Carnaval, entre altres. La proposta, feta via esmena a la llei del Cos d’Educació, va ser refusada durant el treball del text en comissió però els consellers generals de la formació volen que ara es debati al ple. Per això han presentat una reserva d’esmena per defensar-la durant la sessió prevista per dijous, on s’ha de votar el text, ja que hi ha la sospita que el fet de no incloure-ho amaga la voluntat per part de Demòcrates per Andorra (DA) de retallar el que és “un dret adquirit”. Des del PS també es vol discutir a banda altres aspectes del projecte legislatiu com la composició del comitè tècnic de selecció, el manteniment de la figura de funcionari o la possibilitat que els mestres de les escoles confessionals puguin prejubilar-se als 60 anys. 
 
Els socialdemòcrates han presentat un total de 22 reserves d’esmena de cara al debat de la llei que ha de tenir lloc aquest dijous. Amb la número 19 es defensarà de nou la proposta per introduir un nou article 41 al text amb el qual es regulen els “períodes de descans” que corresponen “als dies festius i períodes de vacances escolars establerts per Govern anualment mitjançant decret” i s’estableix que “no computen a afectes de vacances del personal docent del Cos d’Educació”. 
 
López ha recordat que l’esmena inicialment presentada estava “consensuada” amb el Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP) i que aquests períodes són “un dret adquirit que ha de fer part a totes llums de la llei”. Així, ha considerat “del tot incomprensible” que en un text “que regula l’activitat dels docents s’obviï aquesta realitat” i que “ens trobem un rebuig per part de DA”. Al seu entendre, “es vol acabar amb aquests períodes o modificar el que han estat sempre les regles del joc”. 
 
 
Per altra banda, amb la reserva d’esmena número 22 presentada pels consellers socialdemòcrates, es vol que el ple debati la proposta que havia fet el PS d’introduir una disposició final al text que modificava la llei de creació i regulació del pla de pensions de la funció pública afegint-hi una disposició addicional vuitena mitjançant la qual “els treballadors amb contracte de durada indefinida de les escoles confessionals (Col·legi Sant Ermengol, Col·legi Anna Mª Janer, Col·legi Sagrada Família) que hagin arribat a seixanta anys d’edat i acreditin un mínim de trenta anys de servei, tenen dret a finalitzar la seva etapa laboral activa i a percebre una prestació de jubilació voluntària a càrrec del Govern”. La voluntat és estendre a aquest col·lectiu el retir anticipat al qual es podran acollir els membres del Cos d’Educació. 
 
En aquest sentit, López ha recordat que “des del 2012 els mestres confessionals han tingut assimilació a totes les disposicions que s’han fet des de la funció pública” incloent la “congelació de triennis o la retallada de sous”. Per això, s’entén que “se’ls ha de reconèixer la possibilitat d’acollir-se a la prejubilació que, en el seu cas, seria inferior al 60%”, ja que “si l’equiparació afecta tots els àmbits, també ho ha de fer a aquest principi”. 
 
 
De les 22 reserves d’esmena presentades, la gran majoria persegueixen la finalitat de mantenir dins del cos d’Educació la figura de funcionari. Per al PS l’educació és un àmbit essencial i, per tant, és necessari que els docents i membres d’aquest cos especial tinguin aquest estatus. A banda, amb la reserva d’esmena 5 també es defensa que el membre del comitè tècnic de selecció que sigui designat pels sindicats no tingui únicament caràcter d’observador, com preveu el text original. 
 

DA refusa en solitari la moció del PS per impulsar un estudi sobre el cost dels pisos de lloguer a Andorra

Crea: 01/31/2019 - 18:36
Autor: PS
Els consellers generals del PS, durant la sessió.

Demòcrates per Andorra (DA) ha evidenciat aquest dijous la seva “despreocupació” i “manca de sensibilitat” en la problemàtica de l’habitatge. Els seus consellers generals han estat els únics que s’han oposat a la moció presentada pel Partit Socialdemòcrata per encomanar a Govern la realització d’un estudi sobre el mercat de lloguer que permeti obtenir dades actualitzades i fiables per poder abordar possibles solucions. Per a Pere López, aquesta votació  deixa clar que des de la formació ‘taronja’ “no s’han volgut ocupar” del problema i suposa, al seu entendre, “una clatellada per a molts ciutadans que ho estan passant malament”.

La moció estava presentada “en sentit positiu i constructiu” i amb la voluntat de buscar el “màxim consens”. En concret, el text demanava a l’executiu “impulsar un estudi específic sobre el cost detallat per tipologies d’habitatge, àrees geogràfiques i d’altres característiques que es considerin rellevants de l’habitatge de lloguer a Andorra, així com sobre d’altres dades com ara el nombre de pisos buits o altres informacions vinculades i destinar-hi els recursos econòmics i humans necessaris per obtenir les dades esmentades en el millor termini possible i a poder abans de finalitzar la present legislatura”. López ha defensat que disposar d’aquestes dades “ha de ser beneficiós per tothom, pel Govern, sigui quin sigui, i pels diferents estaments que actuen en aquest àmbit”.

La proposta ha rebut el suport de la majoria de grups representats a la cambra, amb l’excepció de l’abstenció per part de Socialdemocràcia i Progrés (SDP). En canvi, DA ha anunciat que hi votaria en contra, fet que el conseller general del PS ha qualificat “d’una profunda decepció” tot recordant que “hem viscut vàries sessions de control en què el Govern ha estat incapaç de portar dades”. Per això, ha apuntat que es tracta “d’un nou exemple de la despreocupació de DA per la problemàtica de l’habitatge” i ha lamentat el que suposa “una nova clatellada al conjunt de ciutadans que ho passen malament”.

Canvis a la llei de la CASS per la reforma sanitària
La sessió de Consell General ha servit per aprovar també la modificació de la llei de la CASS que ha de servir per impulsar els canvis en els reemborsaments necessaris per implementar la figura del metge referent. Prèviament a la votació del text, la consellera general del PS Rosa Gili ha defensat dues reserves d’esmena. La primera perseguia assegurar que la seguretat social no pugui negar-se a cobrir el tractament mèdic que una persona necessiti en cas d’urgència a l’estranger pel fet d’haver estat atès a centres sense conveni, ja que “no podem penalitzar el pacient per la tria del professional”. La segona volia evitar la retallada en els reemborsaments per actes de fisioteràpia. Sobre aquest punt, Gili ha advertit que “no podem acceptar que algú hagi de renunciar-hi per un tema econòmic”, fet que “pot passar a molta gent”. Les dues han estat refusades.

En la votació del text global, el PS s’ha abstingut, ja que, com ha explicat la consellera general escaldenca, “tenim dubtes en relació a la seva implementació, que s’ha de fer a través de reglaments”. Tot i això, sí que ha valorat positivament que, en comissió, s’hagi acceptat dues de les esmenes presentades per la formació: la que revertia el fet que s’impedís anar a un professional forani quan hi hagi al país ni que sigui dos metges especialistes en l’àmbit de la patologia del pacient i la que farà que la CASS cobreixi també les despeses de desplaçament i allotjament dels usuaris que hagin de desplaçar-se a centres estrangers.  

El Consell també ha aprovat la modificació de la llei d’exercici de professions titulades i de col·legis i associacions professionals. El PS hi ha votat a favor, amb l’excepció de la disposició que permet a Govern habilitar autoritzacions especials per instal·lar-se al país a persones que no compleixin tots els requisits legals. Aquest punt ha estat objecte de reserva d’esmena per part dels socialdemòcrates. Gerard Alís ha defensat la necessitat que els col·legis hagin de fer un informe vinculant, ja que, en cas contrari, es podria crear “un colador per acreditar professionals que no disposessin de la titulació requerida”. La proposta, però, ha estat refusada pel ple. Sobre la llei en global, el conseller general ha apuntat que “millora considerablement la situació de l’exercici de professions titulades, dóna més seguretat jurídica i reforça el rol dels col·legis d’assegurar la qualitat del servei que es presta”.

El Consell General també ha aprovat, amb l’abstenció del PS, la llei d’ocupació. Alís ha explicat que “el contingut del text no condueix a fomentar treball estable sinó que, més aviat, precaritza el mercat laboral” i ha avançat que “des del PS desenvoluparem polítiques d’ocupació necessàries per als nostres ciutadans”. Sí que s’ha donat suport, en canvi, als altres dos punts de l’ordre del dia de la sessió: la ratificació del protocol 16 de la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i les llibertats fonamentals i una proposta d’acord per “incloure de manera efectiva i expressa la tècnica de micropigmentació per la reconstrucció de les aurèoles mamàries per a les dones sotmeses a una mastectomia a la cartera de serveis i, per tant, que sigui finançada per la CASS”.

 

El PS defensa mantenir la secció especialitzada per jutjar menors i que siguin inimputables fins als 14 anys

Crea: 01/30/2019 - 17:11
Autor: PS
Les dependències de la seu de la justícia (ANA).
El Partit Socialdemòcrata (PS) no comparteix que el Tribunal de Corts passi a ser l’òrgan responsable de jutjar els menors que hagin comès delictes i vol que continuï sent responsabilitat d’una secció especialitzada de la Batllia. Així ho defensen en les esmenes presentades per la formació al projecte de llei qualificada de responsabilitat penal de les persones menors d’edat, ara a tràmit al Consell General. Els parlamentaris també volen elevar fins als 14 anys l’edat d’imputabilitat, adaptant així la legislació andorrana a les recomanacions dels convenis internacionals.
 
En total, la formació ha presentat 9 propostes de modificació del projecte legislatiu. Entre elles, es vol destacar la número 2, que proposa “mantenir una jurisdicció especial de menors al llarg de tot el text com a la competent per jutjar tots els aspectes relacionats (...) i substituint en aquest sentit el tribunal de Corts”. Des del PS, es considera que “donada la transcendència i particularitat de les persones enjudiciades (...) la fórmula d’una secció de batllia especialitzada (...) és molt més adequada”. 
 
En aquest sentit, el conseller general Pere López ha deixat clar que, des de la formació socialdemòcrata, “no compartim que desaparegui l’actual secció especialitzada i que es proposi que sigui Corts qui sigui competent en temes de menors; és un error”. El parlamentari apunta que “per l’especial sensibilitat dels casos a tractar i la situació d’especial atenció que requereixen els joves, la fórmula més adequada, més propera i més efectiva és la d’una Batllia civil especialitzada” i ha recordat que “havíem demanat en anteriors pressupostos dotar-la de més mitjans”.
 
 
Una altra esmena especialment rellevant és la 4, que preveu apujar fins als catorze anys l’edat a partir de la qual es pot imputar un menor. Actualment està en dotze, límit massa baix a l’entendre del PS i, de fet, també dels organismes internacionals, ja que “l’establerta en la convenció sobre els drets dels nens per Nacions Unides és d’entre 14 i 16”. 
 
López entén que el canvi és necessari per “com a mínim donem compliment a aquest conveni”. I és que, s’entén que “ja es poden exigir responsabilitats a partir d’aquesta edat” però també es posa en relleu que “és un dels aspectes negatius que l’ONU ha remarcat sobre Andorra pel que fa al tractament de menors”. 
 
 
Vinculat al tema dels anys que tinguin els infractors, el PS vol posar negre sobre blanc a la llei que és a partir dels 18 quan es considera que una persona ha assolit la majoria d’edat, concepte que fins ara no està regulat en cap text de la legislació andorrana. Per a la formació, també és necessari limitar la possibilitat d’ampliar els terminis de detenció i d’internament provisional que es poden fixar pels menors. El text original fixa, en el primer cas, que per determinats delictes es pot allargar de les 24 hores inicialment establertes a 48 més i, en el segon, l’opció d’una tercera pròrroga que permetria fins a nou mesos. Les esmenes 5 i 6 del PS proposen eliminar aquestes possibilitats. 
 
Els consellers generals socialdemòcrates també volen establir que el Govern hagi de desenvolupar i aprovar “programes de suport i socioeducatiu” per “garantir una millor reinserció del menor”. També es demana que aquest, quan estigui internat, pugui designar dues persones del seu entorn proper amb qui, a banda dels progenitors i del seu advocat, també podrà comunicar-se periòdicament de forma oral i escrita i separada. Sobre aquest punt, remarquen que “entenem molt important que (...) puguin mantenir contactes amb persones del seu entorn en cas per exemple d’existir dificultats o impossibilitat de diàleg amb els familiars”. Per últim, també es vol establir la presència obligatòria d’un advocat a fi d’assistir l’adolescent al llarg de tots els procediments descrits a la llei.
 

El PS vol que les noves tècniques de reproducció assistida hagin de ser aprovades per llei al Consell

Crea: 01/28/2019 - 11:51
Autor: PS
El PS ha presentat 22 esmenes a la llei.
El Partit Socialdemòcrata (PS) considera necessari que les noves tècniques de reproducció assistida que es vulguin introduir al país siguin sotmeses al debat del Consell General i, per tant, aprovades legislativament i no puguin ser autoritzades exclusivament pel Govern. Així ho demanen en les esmenes que els seus parlamentaris han tramitat al projecte de llei qualificada de tècniques de reproducció humana assistida, que en breu començarà a ser treballat en comissió. Altres de les propostes de modificació fan referència a la limitació d’edat per a les dones que vulguin ser sotmeses a aquests procediments o a l’ús dels embrions. 
 
En total, la formació ha presentat 22 esmenes al text. D’elles, hi ha vàries, com ara la 2, la 3 o la 4 ,entre altres, que persegueixen eliminar del projecte legislatiu la possibilitat que noves tècniques no previstes siguin autoritzades únicament pel Govern amb l’informe previ de la Comissió de Reproducció Humana Assistida. Per al PS, aquesta opció “podria permetre eludir debats importants que s’han de treballar per llei” i, per tant, passar pel Consell General. 
 
Un altre grup de les esmenes presentades té a veure amb la limitació que el text original estableix per a les dones de més de 50 anys, a les quals se’ls impedeix ser receptores de les tècniques regulades. Els consellers generals socialdemòcrates estimen convenient eliminar aquestes disposicions, ja que “no ens agrada” que es faci “de manera automàtica, quan no hi és per l’home”. Així, s’admet que “es pot plantejar limitar [l’edat] per ambdós sexes o bé diferenciar quan un dels dos sigui més jove” i sempre “anteposant (..) l’interès superior de l’infant”. 
 
Per altra banda, l’esmena número 12 fa referència a l’article 12 del projecte legislatiu, que parla de la gestació per substitució. El PS ja troba correcte l’apartat 1, que considera “nul de ple dret el contracte pel qual es convingui la gestació, amb preu o sense, a càrrec d’una dona que renuncia a la filiació materna en favor del contractant o d’un tercer”. En canvi, però, considera escaient suprimir els apartats 2, 3 i 4, que es refereixen a la filiació dels nens nascuts amb aquest procediment, ja que “plantegen debats profunds de societat” i, per tant, “no correspon que aquests apareguin en aquesta llei”. 
 
El PS també proposa diversos canvis en relació a la regulació dels embrions crioconservats. Així, en l’esmena 10, demanen suprimir l’obligatorietat de guardar tots aquells que no s’hagin fet servir en les operacions de reproducció assistida, ja que “no es té en compte la voluntat dels donants ni el temps transcorregut”. També es vol evitar que es puguin cedir a tercers (esmenes 11 i 13), ja que “no es considera adequat”. 
 
Una altra proposta de modificació destacada és la número 6, que vol limitar el nombre màxim autoritzat de fills que es generin amb gàmetes d’un mateix donant. El text original preveu fins a tres i, des del PS, es demana que es deixi únicament un “a menys que aquests siguin utilitzats per a una mateixa parella i fins a un màxim de tres fills”. Així, es posa en relleu que “Andorra és petita i considerem que cal limitar molt el nombre de gàmetes donades per evitar problemes posteriors de consanguinitat”. De fet, s’alerta que “fins i tot dubtem en si és convenient utilitzar gàmetes de persones del país per altres persones andorranes” i s’indica que “potser convindria intercanvi (...) amb els països veïns”. 
 

Rosa Gili avisa que moltes lleis poden tenir problemes en ser treballades amb presses i sense prou diàleg

Crea: 01/24/2019 - 12:42
Autor: PS
Un instant de l'entrevista (RTVA).
La consellera general del Partit Socialdemòcrata (PS) Rosa Gili ha advertit que la velocitat que Demòcrates per Andorra (DA) ha imposat per treballar projectes de llei de gran importància i poder-les aprovar abans de la dissolució parlamentària pot provocar que molts d’aquests textos pateixin greus deficiències. Sense embuts, ha qualificat de “bogeria” el fet de voler aquestes preses, al mateix temps que ha defensat el pacte assolit amb Liberals d’Andorra (L’A) per concórrer conjuntament a les territorials com una forma de recuperar la democràcia que s’ha perdut els darrers anys.
 
La política escaldenca ha fet aquestes declaracions durant l’entrevista concedida al programa ‘Ara i aquí’ de Ràdio Nacional d’Andorra. Preguntada sobre el fet que DA hagi aplicat el tràmit d’urgència a un bon grapat de projectes legislatius entrats a tràmit a final de legislatura, Gili ha avisat que “fer-ho amb lleis tan importants com les que estem treballant és una bogeria” i ha lamentat “l’obsessió de DA per tancar-ho tot” que “va en detriment del temps necessari per treballar-ho bé”. Per tant, ha avisat, “en un futur ens podem trobar problemes amb lleis mal fetes”. 
 
Davant aquesta situació, la consellera general ha indicat que “a vegades he tingut la sensació que el seu objectiu era que no les miréssim i les deixéssim passar”. També ha deixat clar que això, en cap cas, ha estat una opció per al PS: “Per la responsabilitat que tenim amb la ciutadania, tenim l’obligació de mirar-nos bé les coses”. 
 
Aquesta imposició del tràmit d’urgència és, de fet, només un dels motius pels quals Gili ha defensat la necessitat que, en la propera legislatura, hi hagi un important canvi de l’aritmètica parlamentària. “M’agradaria que DA no tingués majoria per canviar les maneres de fer; seria més sa democràticament”, ha comentat, a la vegada que s’ha mostrat confiada en els resultats que es poden aconseguir després de l’acord per les llistes territorials assolit amb L’A, que ha defensat tot posant en relleu que “falta democràcia i és un aspecte que estarà dins del pacte: un sistema electoral més just tant als comuns com al Consell General. El que primer volem és recuperar una democràcia que s’ha afeblit”. 
 
La parlamentària socialdemòcrata ha explicat que “anem fent el nostre camí cap a les eleccions” i, malgrat no voler avançar punts concrets, sí que ha assegurat que el programa que presentin les llistes conjuntes contindrà propostes molt interessants. “La gent quedarà gratament sorpresa dels punts que estem treballant conjuntament amb Liberals. Són eixos transversals que la ciutadania ens demana a crits”, ha indicat. Això, ha remarcat, sense que cap dels partits “renunciï al seu ideari” i amb la voluntat de canviar un dels grans problemes que s’ha viscut amb el Govern de DA: “Han afavorit determinats col·lectius; hi ha hagut amiguisme i molta falta de diàleg. Volem guanyar per revertir la situació i poder governar pensant en l’interès general”.
 
 

Pàgines

Subscriure a Consell General