Partit Socialdemòcrata

Consell General

López exposa dubtes sobre la legalitat de les tasques d’alguns càrrecs de relació especial

Crea: 01/14/2019 - 18:27
Autor: PS
L'edifici administratiu de Govern.
El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López vol que el Govern aclareixi sota quina empara legal hi ha càrrecs de relació especial realitzant tasques que van més enllà de les que els permet la llei. Per això, ha tramitat una pregunta oral sobre la qüestió, denunciada també pels sindicats dels treballadors públics, que s’haurà de respondre en la sessió de control prevista pel dimecres 23 de gener. En aquesta també intervindrà la parlamentària Rosa Gili, en aquest cas per demanar per la previsió que té Andorra Telecom amb les seves oficines comercials un cop avortat el projecte de construcció de The Cloud. 
 
En la seva pregunta, López recorda “la proliferació de càrrecs de relació especial que, suposadament, haurien d’exercir únicament funcions d’assessorament però que, segons tenim constància, estan fent-ne d’altres com ara tasques de comandament i, fins i tot, en alguns casos amb signatura delegada per part del ministre de qui depenen”, a la vegada que remarca que “aquesta situació no està prevista per la legislació actual”. 
 
Per això, posa en relleu, “els representants dels treballadors públics han manifestat la seva preocupació” i, fins i tot, “han anunciat la presentació d’una acció judicial a la Batllia, amb les conseqüències negatives que una sentència contrària podria suposar pel Govern”. Davant de tot això, el conseller general del PS demana a Govern “sota quin fonament legal entén que càrrecs de relació especial que tot just haurien d’exercir tasques d’assessorament estan exercint atribucions que només podrien assumir funcionaris nomenats”. 
 
López ha explicat que “volem saber quines tasques estan fent uns determinats càrrecs que tenen un contracte de relació especial” que, apunta, “haurien d’estar reservades de manera exclusiva a assessoraments”. En canvi, lamenta, “hi ha personal que està firmant informes, autoritzant despeses o decidint horaris”, el que suposa “decisions operatives que escapen a la seva funció legal”. Això representa, adverteix, “un risc per a l’administració” per la possibilitat que aquests actes puguin ser impugnats posteriorment. 
 
 
Per la seva banda, Gili també ha tramitat una pregunta oral de cara a la sessió del dia 23. La consellera, en el seu escrit, apunta que “com a conseqüència de l’enderroc de l’antic edifici d’Andorra Telecom a l’avinguda Meritxell per a realitzar el fallit projecte de The Cloud, les oficines d’atenció al client fa es van haver de traslladar a uns locals de lloguer” i que “fins ara, el cost de l’arrendament d’aquests espais ha suposat una despesa superior als 325.000 euros” i que “aquesta s’anirà incrementant en el futur a raó d’un lloguer mensual proper als 8.600 euros”. També indica que “segons hem pogut constatar, les actuals oficines no acaben de convèncer els treballadors” i recorda que “la idea inicial era que aquesta situació fos temporal i que les oficines es traslladessin un cop construït” l’emblemàtic. Ara, però, “el projecte (...) ha quedat aturat pel seu elevat cost” i “no hi ha cap alternativa prevista”. Per això, demana que s’expliqui “quina és la previsió de cara al futur per a les oficines d’atenció al client d’Andorra Telecom”. 
 

López demana a Govern si disposa ja de dades actualitzades del cost dels pisos de lloguer

Crea: 01/14/2019 - 11:35
Autor: PS
Anunci d'un pis de lloguer (T.L. / El Periòdic).
El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López vol que Govern aclareixi si disposa ja de dades actualitzades sobre el preu dels lloguers a Andorra, informació que, al seu entendre, és clau per poder abordar de forma efectiva la que s’ha convertit en la principal preocupació de la ciutadania: la dificultat per accedir a un habitatge digne a un cost accessible. Per això ha formulat una pregunta oral de cara a la sessió de control que s’ha de celebrar el dia 23 de gener, durant la qual també demanarà per la no implementació, malgrat de les reiterades reclamacions tant pel col·lectiu de la gent gran com pel mateix Raonador del Ciutadà, d’una tretzena paga per a les persones que cobren pensions inferiors al salari mínim.
 
López ha tramitat aquesta setmana les dues preguntes a Sindicatura. En la primera, recorda que “la situació del mercat de l’habitatge de lloguer continua empitjorant” i que això està implicant “greus conseqüències per a molts ciutadans que o bé veuen encarir-se la seva renda mensual o bé no troben un pis digne a un preu assequible”. També remarca que es tracta de la problemàtica que s’ha convertit “com es pot comprovar amb l’Observatori del segon semestre del 2018, en la principal preocupació per a una majoria” de persones i que, “malgrat aquesta realitat”, el Govern “va haver d’admetre ara fa unes setmanes que no disposava de dades actuals” i, fins i tot, va presentar “un estudi amb informació absolutament desfasada”. Per això, pregunta si “té ja (...) dades actualitzades del cost de l’habitatge de lloguer a Andorra corresponents a l’any 2018”. 
 
El conseller general ha posat en relleu que el de l’habitatge “és el problema més gran al país” i que “les darreres dades del CRES amplifiquen encara més aquesta preocupació”. Per això, “volem saber de quines dades disposa Govern i si finalment ha fet algun estudi que permeti conèixer de forma fefaent quins són els preus l’any 2018”. I és que, ha remarcat, “un executiu que no treballa i que no posa les dades al dia difícilment està en condicions de prendre decisions”. 
 
 
En el segon dels escrits, el parlamentari socialdemòcrata recorda la “demanda recurrent -i encara no satisfeta ni acomplerta- del col·lectiu de la gent gran” que suposa la “instauració d’una tretzena paga per aquells pensionistes la prestació mensual dels quals no arriba al salari mínim”, petició “feta també pel Raonador del Ciutadà de forma reiterada en els informes sobre la seva activitat tramesos anualment al Consell General”. López apunta que, malgrat aquestes “reiterades reclamacions”, des del Govern “no s’ha pres cap mesura en aquest sentit”. Per això, pregunta “per què no s’ha adoptat la mesura de complementar les pensions més baixes amb una tretzena paga i si ha calculat (...) el cost que tindria”.
 
El conseller general recorda que la tretzena paga ha estat “demanada pel Raonador per carta al Consell i també pel president de la Federació de la gent gran”. Al seu entendre és important “saber de què es parla” i ha lamentat “la reticència de DA quan el seu cost no serà segurament tan elevat, sobretot si es compara amb altres actuacions grandiloqüents que fa Govern”. 
 

López veu en les mesures socials anunciades pel Govern “el fracàs de les polítiques de Xavier Espot”

Crea: 01/09/2019 - 17:40
Autor: PS
López, durant la roda de premsa.
El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López ha criticat les mesures suposadament socials anunciades pel Govern per afrontar la complicada situació que viu un nombre important de persones com a conseqüència tant del baix nivell de molts salaris i pensions com de l’increment desmesurat dels preus dels lloguers. El parlamentari ha deixat clar que les decisions queden molt lluny de les que realment s’haurien de prendre i, per això, les ha acusat l’executiu de “fer un exercici de postureig” i “d’escenificar una falta preocupació” pels problemes dels ciutadans. També ha indicat que es posa en evidència “la mala gestió i el fracàs de la política social i laboral” del ministre de Justícia, Treball i Afers Socials i futur candidat demòcrata, Xavier Espot. 
 
Abans d’entrar a valorar les mesures anunciades, López ha remarcat, per una banda, la sensació que “a l’executiu hi ha un important desconcert i, segurament, diferents opinions” sobre elles. També ha lamentat que “es digués que es volien consensuar amb els col·lectius afectats” i, en canvi, “a la reunió amb el cap de Govern i els ministres no hi va assistir cap representant de la gent gran ni de les persones amb discapacitat” i, a més, tot va semblar, un cop més, l’explicació d’una decisió ja pressa i sense marge per fer aportacions.  
 
El conseller general ha recordat que, al llarg de la legislatura, des del PS s’ha demanat molts cops incrementar el salari mínim –fins als 1.200 euros, més del que es farà-. També ha recordat que “ja el 2017 vam advertir a Govern del problema de l’habitatge i que calia tenir una estratègia clara”. 
 
Per això, ha afirmat, el que fa ara Govern és “un exercici de postureig i d’escenificar una falsa preocupació sobre el que està passant”. Per a López, l’executiu de DA “no ha entès fins ara absolutament res, segueix sense entendre-ho i d’ell no es pot esperar absolutament res d’aquí a finals de legislatura” perquè “no sabem llegir el que passa, el que està succeint en el dia a dia i les dificultats econòmiques cada dia més grans”. López també ha assegurat que amb els anuncis fets ahir “el que posa és en evidència l’acció del Govern i, en especial, la mala gestió i el fracàs de la política social i laboral del senyor Espot”. 
 
 
El parlamentari ha recordat que el de DA “és el Govern que ha retallat pensions, que ha fet una llei de relacions laborals molt agressiva amb els treballadors i que no s’ha preocupat dels salaris baixos”. Aquestes polítiques, ha apuntat, “han fet arribar a una situació límit” davant la qual, ara, “surten amb una reacció de mínims i forçada davant el clam popular que hi ha”.
 

El PS vol reservar un 40% de places per a dones i un 5% per a discapacitats als concursos públics de selecció de personal

Crea: 01/09/2019 - 17:31
Autor: PS
El conseller general del PS, Pere López, durant la roda de premsa.
El Partit Socialdemòcrata (PS) ha proposat establir un sistema de quotes als concursos públics per reservar el 40% de les places que es treguin a licitació per a dones i un 5% per a persones amb diversitat funcional. També reclama que s’obligui a les empreses i entitats públiques a reservar un 33% dels càrrecs als òrgans de direcció –percentatge a incrementar fins al 45% en dos anys- per a persones del sexe femení. Es tracta dels canvis més destacats que, via esmena, es volen introduir al projecte de llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació, ara a tràmit al Consell General.
 
El parlamentari de la formació Pere López ha comparegut en roda de premsa per presentar les 16 propostes de modificació que s’han elevat a un text que, ha lamentat, “té un àmbit molt genèric” i es limita a ser “un marc amb poca concreció de propostes quant a la política d’igualtat”. Al seu entendre, això farà que “toqui fer molta feina la legislatura vinent perquè s’estableixen una sèrie de conceptes però pràcticament cap mesura concreta en cap àmbit”. En definitiva, ha indicat, “vol fer moltes coses i, justament per això, assoleix molt poques”.
 
 
De les setze esmenes, López ha volgut destacar-ne tres. Una és la 14 que fa referència a l’establiment de quotes per a dones (40%) i per a persones amb discapacitat (5%) als concursos públics per a la selecció de personal. Es considera una bona mesura per afavorir, en el primer dels casos, “la igualtat efectiva en els espais públics de treball” i, en el segon, “la inserció laboral” d’aquest col·lectiu. 
 
En l’esmena 15, a més s’estableix que “els òrgans de direcció de totes les entitats i administracions públiques hauran de reservar places per a dones en els seus òrgans directius i de responsabilitat d’un mínim del 33% que es veurà incrementat paulatinament fins, com a mínim, el 45% a finals de l’any 2021”. També s’indica que aquests paràmetres hauran de ser “considerats (...) de referència” en l’àmbit privat i que això serà “pres en consideració en polítiques de bonificacions fiscals”.
 
La tercera de les esmenes destacades és la 7, que persegueix “reforçar el principi d’igualtat retributiva”. Per una banda, ha explicat López, es vol “assegurar que quedi clar que s’aplica a àmbit públic i privat” i, per l’altra, “que les diferències biològiques entre sexes o gèneres no puguin justificar-ne de salarials”. 
 
El conseller general del PS ha defensat que les proposades per la seva formació “són mesures efectives, de discriminació positiva per corregir actuals desequilibris existents”. També ha remarcat que “són concretes” per incorporar-les a una “llei marc amb moltes definicions però sense mesures efectives per assolir principis d’igualtat i de no discriminació”. Al seu entendre, sense elles, el projecte legislatiu “serà poc més que un discurs de bones intencions”.
 

El PS demana a Govern que impulsi una llei d’impacte ambiental

Crea: 01/08/2019 - 17:19
Autor: PS
Paisatge del parc natural del Sorteny (P.N.Sorteny).
El Partit Socialdemòcrata (PS) considera necessari tirar endavant una llei d’avaluació ambiental que estableixi quins requisits han de seguir l’anàlisi de qualsevol projecte que pugui comportar afectacions al medi natural. Per això, dins les esmenes a un altre text ara a tràmit parlamentari, el projecte de llei de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge, ha inclòs una esmena que obligui a Govern a disposar d’aquesta normativa en un termini de sis mesos. Altres canvis proposats persegueixen reforçar la protecció del medi ambient, tot posant-la per davant de l’ordenació territorial i urbanística o impulsant la creació de plans d’ordenació dels recursos naturals.
 
En total, els consellers generals de la formació socialdemòcrata han presentat disset esmenes al projecte legislatiu, ara a tràmit parlamentari. La darrera d’aquestes incorpora una disposició final al text que estableix que “el Govern, en un termini de sis mesos a partir de l’entrada en vigor (...) ha d’aprovar i presentar al Consell un projecte de llei d’avaluació ambiental que reuneixi en el seu text el règim jurídic de l’avaluació de plans, programes i projectes racionalitzant i clarificant el procediment (...) i al mateix temps incrementant la seguretat jurídica dels operadors”. 
 
La consellera general de la formació socialdemòcrata Rosa Gili recorda que de la llei d’avaluació d’impacte ambiental “fa molts anys que es parla però encara no ha vist la llum”. De fet, ha remarcat, un text d’aquestes característiques estava a tràmit el 2011 però va quedar “al calaix” per la dissolució del parlament. “No s’entén que, vuit anys després, encara no la tinguem”, ha indicat.
 
La voluntat de totes les esmenes presentades és reforçar encara més la protecció del medi ambient així com l’obligació dels poders públics de garantir-la. Així, en aquesta direcció van les propostes de modificació de l’article 3, que estableix els principis generals. Entre elles, destaca la número 4, que vol posar negre sobre blanc la “prevalença de la protecció ambiental sobre l’ordenació territorial i urbanístic” o la 3, que indica que una de les finalitats de les administracions és “integrar els requisits  de la conservació, l’ús sostenible, la millora i la restauració del patrimoni natural i la biodiversitat en les polítiques sectorials i, en particular, en la presa de decisions en l’àmbit polític, econòmic i social així com la participació justa i equitativa en el repartiment dels beneficis que derivin de la utilització dels recursos genètics”. 
 
Una altra esmena, la 6, fa referència a l’Estratègia nacional de la biodiversitat. Hi afegeix que “ha de tenir en especial consideració entre d’altres, els espais protegits, hàbitats en perill de desaparició i d’espècies en perill d’extinció, cursos fluvials, zones humides o camins tradicionals”. 
 
Les esmenes del PS també proposen l’impuls per llei dels anomenats “plans d’ordenació dels recursos naturals”. Així, s’estableix que “són l’instrument específic per a la delimitació, tipificació, integració en xarxa i determinació de la seva relació amb la resta del territori, dels sistemes que integren el patrimoni i els recursos naturals d’un determinat àmbit espacial”. També s’indica que el ministeri de Medi Ambient, amb la participació dels Comuns, haurà d’elaborar “unes directrius per a l’ordenació dels recursos naturals” i que aquestes s’hauran d’aprovar “mitjançant llei en un termini màxim de dos anys”. 
 
Altres canvis proposats pel PS fan referència al fet que la creació d’un parc natural s’hagi de tirar endavant mitjançant una llei, la possibilitat “en casos excepcionals” de permetre que els vehicles excepcionals puguin circular fora de les pistes o els camins delimitats o afegir representants de les associacions que agrupin empreses amb activitats econòmiques que explotin recursos naturals a la Comissió de Coordinació i desenvolupament de l’Estratègia nacional de la Biodiversitat. Gili ha afirmat que totes les esmenes presentades al text “han de servir per reforçar a tots els nivells un bé tan preciós per a tots com les nostres muntanyes y paisatges”. 
 

DA es nega a incloure el foment de l’esport de base com a criteri de distribució de subvencions

Crea: 12/20/2018 - 20:58
Autor: PS
López intervé durant la sessió al Consell General.
La llei de l’esport s’ha aprovat al Consell General. Ho ha fet, però, sense incloure la promoció de l’esport de base com a criteri a l’hora de distribuir les subvencions entre les diferents federacions i clubs. Aquesta proposta del Partit Socialdemòcrata (PS) ha rebut el suport de tots els grups de la cambra amb l’excepció de Demòcrates per Andorra (DA), que amb la seva majoria no ha permès que prosperés i que ha evidenciat un model que prioritza per sobre de tot els resultats i l’elit, deixant altres valors i avantatges de la pràctica esportiva en un segon i, fins i tot, tercer esglaó.
 
El debat de la llei ha estat intens i llarg, ja que prèviament al text s’han abordat les reserves d’esmena presentades per l’oposició, entre elles les del PS. López ha defensat la necessitat que, a banda dels criteris ja establerts al text original, se n’afegissin d’altres com la promoció de l’esport de base, el calendari anual d’organització de competicions, el foment d’hàbits saludables o de programes d’inclusió social. “No neguem que cal potenciar l’elit, però no a costa de la resta d’entitats ni de dificultar l’accés a la pràctica esportiva a molts joves i adolescents”, ha indicat López, que ha lamentat que, sense aquests condicionants, es mantindrà la priorització de federacions vinculades a la muntanya i l’alpinisme, fet que provocarà “un futur negre” a les altres. 
 
 “DA es nega a què la promoció de l’esport de base i de competicions sigui un dels criteris per atorgar subvencions. No els importa el que costa moure això cada cap de setmana”, ha denunciat el conseller general del PS. La mateixa negativa s’ha trobat a l’hora d’incorporar criteris com el foment d’hàbits saludables o programes d’inclusió per a adolescents en risc d’exclusió, tot i que “promoure que les federacions que treballin en aquesta direcció, en apartar joves de mals hàbits a través de l’esport, pot representar un estalvi en altres àmbits”.
 
Una altra proposta demanada des del PS era la supressió de la Fundació de l’Esport. López ha lamentat que aquest òrgan “es ve a sumar a la llarga llista d’ens creats per DA i buida de contingut el ministeri”, tot avançant que “acabarà generant amb el pas dels anys més despesa” a banda de “generar indefinició en la política esportiva”. La reserva d’esmena, però, ha estat refusada per DA, que novament s’ha quedat sola a la cambra, igual que ha succeït amb la proposta feta per UL-IM per introduir la possibilitat de deduccions fiscals per a les empreses que inverteixen en patrocini esportiu.
 
En global, López ha deixat clar que “és un dia trist per a les persones que estimen l’esport i que li atribuïm un paper i contribucions a la societat”, ja que es tracta d’una llei “que fractura” aquest món i que “crea federacions de primera i tercera”. Per això, ha lamentat que “no pugui ser un text de tots i per a tots” perquè des de DA “no s’ha fet ni el mínim esforç per incorporar les aportacions de l’oposició”. També ha assegurat que moltes entitats “la veuen amb molta preocupació perquè saben què ha passat aquests any” i que “el futur serà negre per a totes les que no estiguin en el món alpí”. 
 
Un marc pressupostari defensat també únicament per DA
Durant el debat a la totalitat de l’actualització del marc pressupostari 2015-19, López s’ha mostrat molt crític amb el document, ja que, al seu entendre, ha estat elaborant “forçant les grans xifres” per evitar haver de modificar la Llei de sostenibilitat de les finances públiques, coneguda com a regla d’or. Aquesta forma de fer, ha explicat, es veu amb l’escàs increment de la partida destinada al pagament d’interessos, quan totes les previsions apunten a importants pujades de tipus durant l’any vinent; la reducció de la transferència a la CASS per cobrir el dèficit de la branca general, quan no es preveu cap mesura per a la reducció de la despesa sanitària; o la baixada del destinat a treballs i assessoraments externs que, ha indicat, només es podrà complir en cas que DA no continuï al poder. 
 
El conseller general del PS ha afirmat que al Govern “li ha faltat valentia política per modificar la llei de la regla d’or i han preferit amagar el cap sota l’ala”. A la vegada, ha advertit que la manipulació del marc pressupostari “és un flac favor” per al següent executiu, ja que “la despesa del 2019 s’haurà d’afrontar governi qui governi i serà un problema que no hi hagi partides suficients”.
 
Durant el debat, López també ha apuntat els sis punts que deixarà en herència DA: “1.500 persones protestant al carrer, moltes economies familiars en un carreró sense sortida, tothom veu com llencen els diners públic, gestionar l’estadística per manipular la realitat, ningú ocupant-se de l’habitatge i el president de la gent gran dient que no se’ls escolta”. 
 
Altres punts aprovats
La sessió també ha servit per aprovar tres textos més, tots ells amb el suport del PS. Per una banda, la llei d’òrgans, cèl·lules, teixits i sang, que servirà per donar cobertura jurídica, entre altres, als trasplantaments. Tot i el vot favorable, la parlamentària socialdemòcrata Rosa Gili ha lamentat que no s’acceptés l’esmena per incrementar la cobertura sanitària dels donants, a la vegada que ha recordat que una proposta similar s’ha presentat també a la modificació de la llei de la CASS a tràmit per adaptar els reemborsaments a la reforma sanitària. 
 
Els altres dos textos (la llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i la de conglomerats financers) tenen per objectiu complir els compromisos contrets amb la signatura de l’Acord Monetari. Gerard Alís ha recordat “el tarannà” del PS de donar suport a tot el que suposi “homologar Andorra” internacionalment.
 
El primer punt de l’ordre del dia de la sessió ha estat el nomenament de Joan Manel Abril com a nou magistrat del Tribunal Constitucional. El PS hi ha votat a favor, tot i que López ha lamentat que, una vegada més, DA hagi apostat per un home en comptes de per una dona. “L’equitat de gènere es demostra amb fets i no amb paraules”, ha comentat.
 

Pàgines

Subscriure a Consell General