Partit Socialdemòcrata

Consell General

El PS exigeix a Govern un estudi “específic” sobre el cost del lloguer

Crea: 01/23/2019 - 13:47
Els consellers generals del PS, durant un descans de la sessió.
Els consellers generals del Partit Socialdemòcrata (PS) presentaran una moció perquè el parlament reclami a Govern que destini recursos a realitzar un “estudi específic” sobre el cost del lloguer a Andorra. Així ho ha anunciat Pere López durant la sessió de control a l’executiu, on ha lamentat la “reticència” de DA per conèixer l’autèntica realitat del mercat. D’aquesta forma, ha defensat, tots els grups de la cambra, i especialment el demòcrata, s’hauran de pronunciar sobre la qüestió. 
 
El PS ha abordat fins a cinc temes importants en aquesta jornada de preguntes al gabinet Martí. Entre ells, una vegada més, el de l’habitatge. El Govern ha hagut de reconèixer que no té cap estudi concret sobre els preus dels lloguers durant l’any 2018, més enllà de les dades extretes pel càlcul de l’Índex de Preus al Consum (IPC) o de l’Enquesta de Pressupostos Familiars (EPF). És a dir, no ha fet un informe centrat en aquest àmbit de forma específica.
 
Per això, López ha criticat que “el plantejament respecte a les dades del preu del lloguer és poc seriós” i ha lamentat el que considera una “resistència a calcular les dades reals”. Per això ha anunciat la presentació d’una moció on s’instarà a l’executiu a fer “un estudi de mercat específic", recordant que “l’habitatge és la principal problemàtica del país” i que, en canvi, “el Govern només calcula dades amb enquestes que no estan centrades en això”.
 
La moció es presentarà en les properes hores amb la idea que es debati en el ple previst per la setmana vinent. D’aquesta forma, ha apuntat López, tots els grups de la taula, “i especialment el demòcrata”, hauran de pronunciar-se sobre la forma com el Govern afronta la greu situació del mercat de l’habitatge.
 
Dades inflades per justificar el ‘no’ a la tretzena paga dels pensionistes
Un altre punt abordat durant la darrera sessió de control de la legislatura ha estat la petició feta tan des del Raonador del ciutadà com des de la Federació de gent gran per impulsar una tretzena paga a aquells pensionistes la prestació dels quals no arriba al salari mínim malgrat acumular 35 o més anys cotitzant a la CASS. El ministre d’Afers Socials i futur candidat de DA a cap de Govern, Xavier Espot, ha justificat la negativa de la seva formació a complir aquesta demanda al·legant que tindria un gran cost per a la seguretat social, dada que ha volgut inflar, situant-la en 4,2 milions anuals actualment i 8,4 en vint anys. Durant el debat, però, ha hagut de reconèixer que la xifra era errònia, ja que comptava tots els pensionistes i no aquells amb un mínim d’anys cotitzats. 
 
López ha remarcat que la proposta tant de Raonador com del col·lectiu de la gent gran és “encertada fins que no es trobi una fórmula per compensar les pensions més baixes” i ha recordat que no suposaria cap cost a la seguretat social, ja que “aniria a càrrec del pressupost”. A més, ha instat Espot a “revisar unes dades donades amb voluntat de magnificar-les i fer veure que és impossible” quan, en realitat, “és perfectament assumible, molt més que altres actuacions poc afortunades que ha fet aquest Govern”.
 
Un d’aquests projectes ha estat The Cloud, del qual també s’ha parlat en la sessió arran de la pregunta de Rosa Gili sobre el futur que Andorra Telecom preveu per a les actuals oficines d’atenció al client, el lloguer de les quals suposa una considerable despesa per a la companyia. Sobre el frustrat edifici emblemàtic, la consellera general del PS ha afirmat que “va ser un caprici d’algun ministre avalat per la resta del Govern, que ha comportat llençar gairebé quatre milions d’euros i fer desaparèixer un bé de l’Estat”. 
 
També ha retret al ministre d’Ordenament del Territori que “es va comprometre a buscar uns locals de Govern per a les oficines d’Andorra Telecom” per substituir els actuals, que “són espais petits, poc adequats i suposen una sagnia econòmica que puja dia a dia” i, en canvi, “no han pensat en cap alternativa”. Per tot això, ha augurat que “el fracàs de DA en relació a The Cloud els perseguirà molt de temps” però ha lamentat que, de fet, “ho farà amb tots nosaltres perquè en pagarem les conseqüències molts anys”.
 
Sense norma pels càrrecs de relació especial
Un altre punt que ha quedat clar durant la sessió és que no hi ha cap normativa que empari que alguns dels càrrecs de relació realitzin tasques que sobrepassen amb escreix la d’assessorament que els hi confereix la llei. La ministra de Funció Pública, Eva Descarrega ha admès que el que es fa des de l’executiu és “una interpretació àmplia” de la legislació vigent.
 
Per això, López ha retret a  DA que “malgrat que “la llei deixa clar que el personal de relació especial només pot fer tasques d’assessorament”, en canvi, “veiem com amb l’actual Govern molts àmbits clau estan en mans de directors encoberts”, fet que suposa tan “un perjudici per al ciutadà” com, ara, “un problema legal” que, ha advertit, pot esclatar arran de la presentació d’una acció judicial davant la fiscalia per part del Sindicat de Personal Adscrit a l’Administració General (Sipag). “Si l’únic fonament jurídic que tenen és que fan una interpretació àmplia de la llei, tenim un problema. La llei parla d’assessoraments i signar informes o nòmines no ho és”, ha comentat.
 
Per últim, el PS també ha demanat explicacions a Govern per l’avaria informàtica que va impedir durant tres dies que els ciutadans poguessin fer tràmits. López ha recordat que la millora del sistema ha estat una promesa recurrent per part de DA i que en els darrers anys s’hi ha destinat “gairebé 10 milions d’euros” sense que això hagi evitat la situació viscuda la setmana passada. 
 

El PS vol fixar per llei el dret dels menors a disposar de temps de lleure amb els pares o tutors

Crea: 01/22/2019 - 17:58
Els consellers generals del PS durant una sessió al parlament.
El Partit Socialdemòcrata (PS) vol fixar per llei el dret dels menors de disposar de moments de lleure compartits amb els seus pares. Així ho estableixen en una de les esmenes presentades al projecte de llei qualificada dels drets i deures dels infants i adolescents, ara a tràmit al Consell General. Les propostes de modificació també inclouen referències a evitar que les dificultats econòmiques d’una família puguin derivar en què es consideri que els seus fills estan en situació de risc i, per tant, pugui obrir-se un procés per a la retirada de custòdia; a la identitat sexual dels menors o l’accés a la seguretat social, entre altres aspectes. 
 
En total, la formació ha presentat fins a 24 esmenes parcials al text. En la número 14, es demana afegir un nou apartat a l’article 49 de la llei, que estableix el “dret al descans, al lleure i a les activitats d’esbarjo, culturals i artístiques”. En aquest punt es remarca que “les administracions públiques han de vetllar per la conciliació familiar i perquè els infants i adolescents puguin gaudir de moments compartits amb els seus progenitors o tutors legals”. Des del PS defensa que els menors “han de créixer amb la presència dels seus pares, mares o tutors tenint l’oportunitat de compartir moments de lleure i esbarjo per poder-se construir de manera equilibrada”. 
 
La consellera general del PS Rosa Gili ha posat en relleu el fet que Andorra “és un país on els horaris són llargs i no tenen sempre en compte la conciliació laboral”, fet que “pot tenir efectes negatius sobre els joves”, ja que “els pares no els han pogut dedicar el temps que haurien volgut”. Per això, ha defensat que fixar per llei el dret a disposar de temps de lleure amb els progenitors o tutors “ha de ser un principi a contemplar”. 
 
 
Amb una altra de les esmenes, la 16, es proposa afegir un nou apartat a l’article 79, que és el que defineix i posa negre sobre blanc el concepte de “situació de risc” d’un infant o adolescent, tot indicant que una de les causes per considerar aquest supòsit seria la “manca d’atenció física o psicològica”. En el redactat proposat, el PS vol deixar clar que “no es poden considerar mancances d’atenció aquelles situacions provocades per la manca de recursos econòmics de les famílies” i que “en aquells casos en què (...) tinguin dificultats econòmiques per accedir a un habitatge adequat a les necessitats dels infants o adolescents o per assumir despeses de guarderies, esplais i altres mesures d’atenció als infants, el Govern té l’obligació de subvenir a aquestes necessitats”. Per als socialdemòcrates, “no es pot acceptar de cap manera que es considerin infants o adolescents desatesos quan la situació prové d’una manca de recursos econòmics” i “l’Estat ha de proporcionar els mitjans necessaris perquè les famílies restin unides”. 
 
Un altre punt que el PS considera clau en la llei és assegurar que tots els menors del país tinguin cobertura sanitària. Així, l’esmena 11 afegeix un article al projecte legislatiu que estipula que “els infants i adolescents, tinguin l’edat que tinguin i estiguin en edat escolar o no, tenen el dret a beneficiar-se de la seguretat social, àdhuc de les assegurances socials”. Es recorda, en aquest sentit, que així ho estableix l’article 26 de la Convenció dels drets de l’infant, ratificada per Andorra, però que, en canvi, “hi ha antecedents en què s’ha refusat”, especialment per a fills de temporers que “han vingut (...) amb els seus pares, els quals, a més, cotitzaven a la CASS”. 
 
En les seves propostes de modificació del text, els socialdemòcrates també volen incidir en la necessitat de garantir el dret a l’educació d’aquells menors que, per motius mèdics, hagin d’estar hospitalitzats o estar una temporada llarga convalescents al seu domicili. Es proposa reduir d’un mes a quinze dies el termini a partir del qual es fixa que els infants han de poder prosseguir la seva formació escolar i, a més, s’estableix que aquells “amb una malaltia crònica reconeguda o que es manifesta per brots, s’atendrà (...) de manera immediata sense període de carència, sempre que el seu estat de salut ho permeti”. 
 
Una altra esmena important per al PS és la número 4, que afegeix un apartat a l’article de la llei que parla sobre el dret a la identitat. En aquest, es remarca que “tots els infants i adolescents tenen el dret a l’autodeterminació de la seva identitat de gènere” i, per tant, “les persones transgènere i intersexuals han de ser tractades i anomenades d’acord amb el nom i el gènere amb què s’identifiquen i han de poder modificar aquesta informació en els registres i en els documents d’identitat emesos per les administracions públiques”. En una línia similar va l’esmena 5, que afegeix un nou article sota l’epígraf “drets sexuals” on s’indica que “cap menor no pot ser sotmès a pressions per ocultar, suprimir o negar la seva orientació sexual, expressió de gènere o identitat de gènere” i que “les administracions públiques han d’emprendre programes amb l’objectiu d’oferir suport social a totes les persones que estan en transició o un procés de reassignació de gènere”. En tots dos casos, les propostes de modificació van en la línia dels Principis de Yogyarkarta, document de les Nacions Unides sobre els drets humans vinculats a l’orientació sexual i a la identitat de gènere.
 
L’esmena 7, per la seva banda, vol garantir el dret dels menors a rebre “informació sobre salut sexual i reproductiva” així com “accés a totes les mesures de planificació familiar”. Per a la formació es tracta d’uns drets “importantíssims” que “han d’estar recollits a aquesta llei”. 
 
Les altres esmenes de la formació persegueixen, entre altres, incloure un representant del ministeri de Sanitat a la Comissió Nacional de la Infància i l’Adolescència (3), millorar les condicions d’acolliment familiar (21), pujar fins als 35 anys l’edat de consideració com a jove (24) o reforçar el dret de no patir “discriminacions, injustícies, humiliacions o vexacions en l’àmbit educatiu” (12).
 
Gili ha volgut lamentar el fet que es tracta “d’una llei que, un cop més, treballem a corre cuita i sense el temps que hauríem volgut per fer-ho millor”. Tot i això, remarca les 24 esmenes presentades, entre les quals destaca el fet que s’afegeix “el dret al respecte com a persona dins del sistema educatiu, el d’escolarització d’un infant hospitalitzat o amb malaltia crònica o temes d’identitat sexual”.  
 

El PS rebutja un pressupost que no destina “ni un euro” als grans problemes dels ciutadans

Crea: 01/18/2019 - 15:01
Pere López, durant la seva intervenció al ple.
Els consellers generals del Partit Socialdemòcrata han criticat amb duresa el pressupost presentat pel Govern de cara a l’exercici 2019, que aquest divendres ha superat, novament només amb els vots de la majoria de Demòcrates per Andorra (DA), les diferents esmenes a la totalitat elevades per l’oposició. Pere López ha remarcat que el text no recull cap de les principals preocupacions de la ciutadania, en no disposar de partides per afrontar problemàtiques tan greus com la situació del mercat de l’habitatge, les baixes pensions o els salaris per sota del nivell de vida. Per això, ha defensat que el país necessita “un canvi de rumb” per superar “la fractura que DA ha provocat” i per “millorar la democràcia i deixar enrere la política de l’ordeno i mano”. 
 
El parlamentari socialdemòcrata ha recordat durant el debat quines són les sis grans preocupacions de la població, recollint les dades fetes públiques ara fa uns dies en l’Observatori del Centre de Reserva i Estudis Sociològics (CRES) i ha apuntat que “el pressupost no en recull cap”. Així, ha anat desgranant una per una les principals problemàtiques que queden sense resposta en els comptes ‘taronja’. 
 
La primera, lògicament, és l’habitatge. “Ni un sol euro hi ha”, ha lamentat López, que també ha criticat que “no hi ha cap departament ni cap àrea funcional que se n’encarregui; bé, ho fa el ministre candidat a estones mortes”. El conseller general del PS també ha criticat que “DA va trencar el consens que hi havia per garantir una pensió digna a qui ha treballat 40 anys al país”, fet que ha provocat estretors econòmiques a molts padrins. Per això, ha avançat que “la propera legislatura serà imprescindible trobar acords en aquesta matèria” tot deixant clar que “els més febles no poden pagar els plats trencats del sistema; és mesquí i de covards tocar les seves pensions per donar un fals oxigen”.
 
També, ha destacat, “hi ha cada cop més gent preocupada per les prestacions socials”, fet que “s’ha manifestat fefaentment”. A més, ha retret que la política laboral del Govern ha mantingut baixos els salaris i difícilment pujaran amb la reforma legal aprovada fa uns dies. Sobre els problemes en el món sanitari, ha retret que “continua el desgavell de gestió” i que “la política d’inacció de DA n’és causant i responsable”. 
 
Des del PS també s’ha criticat la “política inexistent” en matèria de transport públic. “Es continua considerant que és una qüestió només de les empreses. De nou, ho deixen al seu exercici lliure, sense entendre que cal regular i endreçar el servei, però sobretot, que cal destinar-hi diners”, ha manifestat  
 
López ha afirmat que les polítiques de DA “són en gran part causants de molts dels grans problemes que viu el país” i ha apuntat que, en canvi, “no es veu cap preocupació per ells al seu pressupost”. I és que, ha assegurat, “es basen a mantenir contents a aquesta petita part de la població que els vota, encara que sigui a costa del patiment de la resta”. Així, ha lamentat que “davant dels grans problemes, tenen la barra de girar l’esquena a la ciutadania”
 
Per això, ha aprofitat per defensar el pacte assolit amb Liberals d’Andorra de cara a les eleccions generals, en què es presentaran llistes conjuntes a les parròquies. “És una aposta democràtica, plural, transparent, que busca assolir consensos i que té per objecte donar veu i pes als ciutadans a aquesta noble institució”, ha indicat, tot avisant que “el nostre país necessita un canvi de rumb en la política per cosir una fractura que vostès han provocat i per una millora democràtica que superi la seva política de l’ordeno i mando”.
 
Les esmenes a la totalitat dels diferents grups parlamentaris han estat refusades pel ple. Això sí, els únics parlamentaris que han votat en contra han estat els de la majoria de DA, que de nou s’han quedat sols defensant un text de Govern. 
 
Debat entorn l’establiment de preus del tabac
El mateix, de fet, havia passat hores abans amb la votació de les esmenes a la totalitat presentades a la llei de regulació de l’establiment de preus mínims de venda dels productes del tabac. El PS s’ha adherit a les propostes de rebuig del text, ja que, com ha explicat López, malgrat “estar a favor de tota mesura per lluitar contra el contraban”, el projecte legislatiu els genera molts dubtes i, per tant, “no acabem de veure que la intervenció de preus sigui la solució”. 
 
Entre ells, ha desgranat el parlamentari socialdemòcrata, “quina incidència tindrà en el petit comerç” o si “pot treure competitivitat a les botigues que no estan al centre o afectar turísticament en renunciar a la part del mercat ‘low cost’”. López ha considerat que el text “no és la forma per lluitar contra el contraban” i ha advertit que “acabarà perjudicant els petits comerciants del país sense solucionar el problema”. També ha volgut posar en evidència una nova contradicció de DA: “Qui es nega a aportar solucions al problema de l’habitatge amb mesures intervencionistes, ara ho vol fer amb el tabac”. 
 

López: “El balanç de dues majories absolutes de DA ha estat fracturar la societat andorrana”

Crea: 01/17/2019 - 21:09
López parla en un recés amb el conseller Carles Naudi.

“El balanç de dues legislatures de Demòcrates per Andorra amb majoria absoluta ha estat que han fracturat la societat”. Així de contundent s’ha mostrat el conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López durant el debat al ple del parlament de la llei de mesures urgents relatives a l’arrendament d’habitatges, text que ha estat aprovat però que, ha deixat clar, no servirà per solucionar la greu problemàtica que es viu al mercat de lloguer, ja que no conté cap mesura intervencionista i manté la “negligència” de “confiar la política d’habitatge al mercat”.

Durant el debat del text, el polític socialdemòcrata no ha estalviat crítiques a la gestió de DA, tant en l’àmbit concret del mercat de lloguer com en altres punts. Per a López, amb l’aprovació del text “es consuma el fracàs més gran de la política de DA”, ja que queda en evidència la seva “no gestió” en aquest punt, que sumat a “les retallades en pensions i en condicions laborals han fracturat la societat; aquest és el seu balanç”.

Sobre la llei en concret, el conseller general ha remarcat que “és més que evident la mana d’efectivitat de les mesures” i ha apuntat que “en cap cas es pot dir que siguin urgents”. En aquest sentit, ha recordat que el mateix cap de Govern, Toni Martí, “ha hagut de rectificar en el seu discurs de Nadal”. Per a López, el gran problema és que des de DA “han tingut la negligència de confiar la política d’habitatge al mercat i no volen cap mesura que hi intervingui”. Així, “sense aquests eixos, la solució és impossible”. També ha avançat que el PS fa temps que treballa en mesures en aquest sentit –a banda de les propostes ja apuntades com un registre de la propietat, concertació entre sector públic o privat o congelació de l’IPC- que es presentaran al programa electoral.

Un dels aspectes criticats per López ha estat la manca d’informació amb què Govern vol afrontar la situació, fet que li ha portat a presentar “propostes poc preparades i, en alguns casos, descabellades”. Així, ha lamentat que “encara no sabem de quants pisos buits parlem i així no es pot trobar solucions”, al mateix temps que es continua “refusant crear un registre de la propietat”. Al seu entendre, aquesta actitud només pot qualificar-se com a “negligent”. Per al parlamentari, “quan ha tocat escollir entre inversors o els ciutadans, vostès s'han posicionat clarament al costat dels primers”. També ha lamentat el “tarannà intransigent del ministre”, de qui va recordar que “fa uns mesos ens va dir que de l’habitatge se n’ocupava ell” i, per tant, “no estem en les millors mans”.

La llei ha estat aprovada al ple del Consell General. Ha tirat endavant, però, únicament amb els vots dels quinze consellers de DA, que un altre cop s’ha quedat sola a la cambra.

Suport a la fundació Escola de Meritxell
La sessió de Consell també ha servit per aprovar la llei que crea la Fundació Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell. El text ha comptat amb el suport del PS, amb l’excepció de l’article on s’estipula la composició del patronat de l’ens. En primer lloc, López ha criticat que hi figura com a un dels membres permanents la CASS en comptes del ministeri de Salut. “Quin paper se li vol donar? Qui ha de regir el patronat és Govern i la CASS és un finançador de serveis que, de fet, ja està prenent massa decisions, més de les que li toquen”, ha apuntat. També ha lamentat que s’ha reduït el nombre de representants dels pares o tutors dels usuaris i que s’hagi refusat mantenir-ne dos, tal com proposaven els socialdemòcrates, fet que “donaria més equilibri a l’òrgan i no afectaria el seu funcionament”.

Més enllà d’aquests retrets, el PS ha donat suport al text. López ha destacat que alguns dels canvis proposats via esmena per la formació, com ara la contractació d’una auditoria de qualitat o establir que el patronat faci informes sobre la política de preus dels serveis, han estat acceptades durant el treball del projecte legislatiu en comissió.

La sessió també ha accepta prendre en consideració la proposició de llei dels actius virtuals. El PS s’hi ha abstingut, ja que, com ha explicat Gerard Alís, malgrat ser “encertat fer aquesta regulació”, es tracta d’un àmbit delicat i “a aquestes alçades, és complicat treballar correctament aquest text”.

 

El PS anuncia que derogarà la llei de Funció Pública aprovada al Consell General només amb els vots de DA

Crea: 01/17/2019 - 19:07
Gili, durant una sessió de Consell General (E.C./C.G.).
El Partit Socialdemòcrata (PS) ha deixat clar que, si en les eleccions generals de l’abril, aconsegueix el suport dels votants, derogarà la llei de Funció Pública aprovada aquest dijous al Consell General únicament amb els vots de Demòcrates per Andorra (DA). Així ho ha anunciat la parlamentària Rosa Gili durant el debat d’un text que, ha remarcat, compta amb el rebuig de la gran majoria de treballadors de l’administració –amb dues vagues incloses- i que continua la tendència dels ‘taronja’ de destrossar la imatge i desmotivar els empleats públics d’Andorra.
 
El debat del projecte legislatiu ha evidenciat, una vegada més, la manca de consens amb què DA l’ha impulsat. Des del PS s’ha criticat amb duresa un text que suposa més retallades pels treballadors i que no els posa en valor. Entre els aspectes més polèmics hi ha la desaparició de la figura de funcionari en gran part de l’administració, aspecte que ha estat durament criticat aprofitant diverses reserves d’esmena presentades. Sobre aquest punt, Gili ha recordat que ja la passada legislatura, aprofitant la llei de creació del pla de pensions, “DA ja va modificar l’essència del que ha de ser la funció pública d’un país democràtic, amb treballadors formats i que fan la seva feina amb independència de pressions i dels polítics que estan al poder”. 
 
La consellera general s’ha lamentat que, a partir d’ara, àmbits tan importants com l’educació pública, la gestió de documents personals o els tècnics d’Exteriors que negocien temes tan importants com ara l’acord d’associació podran ser portats per personal que no serà funcionari. I ha deixat clar que no es creu l’argument emprat per DA per tirar endavant aquest important canvi, tot al·legant que s’equiparen els treballadors públics andorrans i els qui no disposen de passaport. “Qui mai han volgut rebaixar els anys per tenir la nacionalitat, parlar de doble passaport o del vot dels residents, ara justifica la modificació de la Funció Pública per millorar la consideració dels treballadors públics no andorrans?”, s’ha qüestionat. 
 
Una altra reserva d’esmena defensada pel PS era la que volia incloure representants dels treballadors al nou comitè tècnic de gestió i organització, petició que “és essencial i de justícia”. En canvi, “sembla que DA es vol emancipar de la nosa que els hi poden provocar a un òrgan únicament consultiu” i “ha volgut arraconar i allunyar-los perquè durant aquests vuit anys és evident que els han molestat”.
 
També s’han refusat les reserves d’esmena vinculades a millorar les condicions dels interins. Gili ha lamentat que, en els darrers anys, “el Govern que exigia a les empreses privades no abusar de la figura del treballador temporal al mateix temps ha usat de totes les fórmules possibles i imaginables per explotar gent jove i no tant jove durant terminis de temps inacceptables”. Al seu entendre, amb els canvis de la llei i el fet que no s’hagin acceptat les propostes del PS –limitació dels contractes temporals a dos anys i dret a indemnització- la situació encara serà pitjor: “ara els interins ja ho tenen clar: quan no els necessitin, els enviaran cap a casa sense cap dret a indemnització. Què bé que els ho han arreglat!”
 
Gili també ha atacat els canvis introduïts en la reserva de plaça per ocupar càrrec públic, ja que considera que aquesta modificació està feta expressament per beneficiar determinades persones properes o, directament, de DA. “Resulta que el comptador queda a zero per a alguns que curiosament són càrrecs del seu Govern i del seu grup parlamentari. Aquesta disposició fa mal als ulls; beneficia els nomenats per la majoria”, ha indicat. 
 
Sobre el text global, des del PS s’ha recordat que DA “va fer promeses als funcionaris en campanya electoral i en lloc de respectar-les, en dos mandats, han destrossat la imatge i la motivació dels treballadors públics d'aquest país”. També ha alertat que “tots podem pagar les conseqüències d’una administració que no han sabut posar en valor”. Per això, a banda de votar negativament al text, Gili ha avançat que “si la ciutadania ens fa confiança en les eleccions, la derogarem”. 
 
En el debat també ha intervingut Pere López, que ha volgut recordar que, durant el Govern del PS (2009-11) “es van assolir 33 acords amb els funcionaris per modernitzar tota l’administració” i, en canvi, “amb DA és gairebé impossible arribar a consensos”. També ha destacat que la llei “no és un bon sistema; és impossible que ho sigui perquè té el rebuig frontal de tots els treballadors. Algú o altre haurà de venir a instaurar un bon sistema”. 
 

El PS demana explicacions per l’avaria al sistema informàtic de Govern

Crea: 01/17/2019 - 13:17
Dependències de l'Agència Tributària.
El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López vol que Govern aclareixi què ha succeït els darrers dies amb el sistema informàtic, l’avaria del qual ha impedit a molts ciutadans poder realitzar tràmits. Per això, ha formulat una pregunta sobre la qüestió que l’executiu haurà de respondre de forma oral en la sessió de control prevista per a dimecres vinent. 
 
En l’escrit tramitat aquest dijous a Sindicatura el conseller general socialdemòcrata recorda que “el sistema informàtic de Govern ha estat avariat durant almenys tres dies” i que “tot i que les incidències (...) van començar dilluns al matí (...) no va informar de les mateixes fins a la matinada del dimarts”. A més, remarca que “els tràmits administratius, les gestions duaneres o (...) d’immigració, entre molts d’altres, no s’han pogut efectuar al llarg d’aquests dies”. 
 
Per això, el parlamentari del PS demana “quins han estat els motius de l’avaria” i “si aquesta (...) ha implicat l'activació del contracte de manteniment de l'empresa Spai a la qual es va adjudicar els treballs de manteniment de hardware i software de tot el maquinari gestionat pel DSI”. També vol saber “si hi ha hagut tràmits que no s’han pogut realitzar normalment” i “quines han estat les conseqüències i efectes més rellevants per als ciutadans  de no haver pogut realitzar-los”. 
 

Pàgines

Subscriure a Consell General