Acabem de viure un cap de setmana trist, molt trist. Els atemptats a París van colpejar la societat francesa com mai ho havien fet. Fins ara ja es compten més de 120 morts i 350 ferits: el pitjor atac que ha patit mai la nostra nació veïna.
Les mostres de suport i condol van ser unànimes arreu del món, des dels principals esdeveniments esportius fins al poble més petit es recordaven de la tragèdia. A Andorra mateix ahir vam poder viure un moment que feia posar la pell de gallina: centenars de persones reunides per condemnar el terrorisme i rememorar les seves víctimes. La solidaritat humana sempre aflora en els pitjors moments.
Aquesta barbàrie, per desgràcia, no és pas l’única que està sacsejant el planeta de les mans del terrorisme. Massa sovint seguim veiem morts a moltes ubicacions del globus com Beirut, Ankara, Líban, Nigèria i un llarg etcètera. La màquina de reclutament i preparació militar de ISIS diu actuar en nom d’Al·là i parlen de guerra santa contra occident, de venjança contra els atacs que estan rebent des de fa dècades al seu territori.
El punt religiós que estan utilitzant aquests terroristes pot fer que caiguem en una premissa equivocada i es posi a l’islam i la resta de religions en el mateix sac. Gran error. Cap religió, inclòs l’islam, es basa en fer mal als demés i, encara menys, en nom de la seva deïtat. Els terroristes s’escuden en aquest extremisme islàmic per amagar altres interessos. No hem de permetre que l’arbre no ens deixi veure el bosc.
Les nacions s’han d’unir i dotar el màxim de recursos, tant econòmics com humans, en la investigació i prevenció per la lluita contra el terrorisme. S’ha de limitar la venta d’armes i evitar la propaganda extremista.
Hi ha d’haver una estratègia de conscienciació de la ciutadania des de ben joves, ja que en les segones generacions d’immigrants segueix fallant la integració. Molts d’aquests ciutadans no se senten de la nació on viuen, però tampoc de la dels seus pares. D’aquesta manera els extremistes els porten a l’argument de la nació de l’islam, amb tot el perill que això comporta.
Arrel de la massacre del passat divendres he pogut llegir unes dades esfereïdores. Imagino que tots recordem l’atemptat contra Charlie Hebdo a principi d’aquest 2015. Bé, setmanes després del tiroteig al setmanari humorístic es va fer una enquesta a estudiants d’institut de les zones més desfavorides de França, demanant sobre el que havia ocorregut a Charlie. El 13% dels estudiants consideraven que els caricaturistes havien actuat malament i un 17% manifestava que no els importava el que havia succeït. En aquestes dades comença el problema, quan un 30% dels joves dels barris més problemàtics no condemna els atemptats o, fins i tot, els troba justificables.
A partir d’ara França, i la resta d’Europa, té molta feina per davant per lluitar contra el terrorisme. L’actuació de resposta contundent duta a terme ahir per França amb la coordinació dels Estats Units, Arabia Saudi i Jordània, no crec que sigui el millor camí. Si alguna cosa hem pogut aprendre els humans al llarg de la història és que apagar el foc amb benzina, només genera més foc. Esperem que els despatxos comencin a treballar i la tempesta passi ben aviat.