Article d'opinió locutat a Ràdio Valira i publicat al Què! Andorra
Creuant l’Atlàntic ens trobem amb un país que des de fa molts anys ha cregut en una inclusió clara de l’esport en l’educació dels seus infants i que la perllonguen fins a arribar a l’edat universitària. Com no pot ser d’una altra manera, em refereixo als Estats Units d’Amèrica.
Tots hem pogut veure a través de les innumerables pel·lícules i sèries de televisió com des de ben petits la immensa majoria dels ciutadans americans formen part de més d’un equip esportiu, de diferents disciplines.
A diferència del que ens passa al Vell Continent, no només es practiquen els esports, sinó que es viuen i segueixen amb gran devoció, des de les lligues d’institut fins a les professionals. En dies de partit de pobles i ciutats petites, siguin de l’esport que siguin, els carrers queden deserts. La gent s’agrupa als estadis i els menjadors de casa per poder veure una nova actuació del seu equip.
De la gran quantitat d’esports que es practiquen en el país, en destaquen quatre que són representats pel que en diuen les grans lligues: Hoquei Gel amb l’NHL, Bàsquet amb l’NBA, Beisbol amb la MLB i Futbol Americà amb l’NFL.
Els nord-americans són, per dir-ho d’alguna manera, els reis del màrqueting. De qualsevol esdeveniment en fan un acte mercantil i ho fan d’allò més bé. Pel que fa a les lligues que us comentava fa un moment, n’hi ha una que destaca molt per damunt de les altres en termes de seguidors i moviment econòmic: l’NFL.
Aquesta dada és sorprenent per molta gent, ja que estem més acostumats a veure i escoltar notícies sobre l’NBA. A tall d’exemple, la lliga de futbol americà és la més curta de les quatre grans lligues però genera més diners que les altres tres juntes. No és d’estranyar tenint en compte que es tracta de l’esport nacional del país.
El primer diumenge de febrer va tenir lloc la final de l’NFL, la Superbowl. Per molts ciutadans europeus aquest esdeveniment es resumeix a 30 segons de notícies en l’apartat d’esports dels telediaris habituals o a una petita columna en els diaris que també podríem llegir en tan sols 30 segons.
Aquests 30 segons, però, són molt valuosos en televisió. Enguany, en l’edició número 50 de la Superbowl, s’ha establert un nou rècord en el preu dels anuncis, arribant a la xifra de 5 milions de dòlars per 30 segons. En aquest mateix esdeveniment s’ha tornat a batre el rècord de països i persones que veien una final esportiva i s’ha refermat com l’acte esportiu més seguit de cada any.
Evidentment, una bona part d’aquestes xifres estan creixent gràcies a l’exportació de drets a l’Àsia i a Europa (en menor mesura), però amb una població pròpia de gairebé 330 milions de persones, els Estats Units ens demostren com fer molts diners unint el màrqueting i la cultura de l’esport.