Article d'opinió publicat al Bon Dia
Quan aquest article surti publicat l’enderrocament de l’antiga caserna de bombers serà una realitat. Una iniciativa ciutadana ha intentat aturar el projecte d’El Núvol plantejat per Andorra Telecom i el Govern. Malgrat haver pogut compartir els motius d’aquesta iniciativa amb els ministres Alcobé i Torres, no hem pogut convèncer-los de parar i repensar el projecte. Ells tampoc ens han convençut. No podem compartir el seu projecte perquè no considera, entre altres aspectes i valors, dos necessitats irrenunciables: realitzar projectes arquitectònics respectuosos amb les persones i l’entorn urbà i establir un procés de participació ciutadana per decidir com han de ser.
En relació a la primera de les necessitats, l’octubre del 2009, el Govern declarava desert el concurs públic de propostes de disseny del museu nacional d’art d’Andorra, al qual accedien els arquitectes Hadid, Nouvel i Perrault (Foster i Gehry s’havien retirat del concurs). Cap dels projectes va rebre punts en el criteri d’integració en l’entorn urbà i natural. Això va ser així no pas pels projectes arquitectònics, sinó per l’emplaçament triat, que havia obligat i condicionat absolutament els arquitectes a presentar projectes d’una verticalitat total que envaïa l’espai construït. Anys més tard ens tornem a trobar amb un projecte que, salvades les diferències, no s’integra en l’espai i l’agredeix.
Malgrat que el 2014 es plantejava la reforma i l’ampliació dels edificis d’Andorra Telecom i l’antiga caserna de bombers, ens trobem amb un projecte d’edifici de 60 metres d’alçada (12 plantes), amb uns 12.000 metres quadrats i recobert amb vidre i pantalles de leds. Un projecte per “impactar” i “atreure” un parc d’empreses i comerços tecnològics i que acollirà també l’oficina comercial de la companyia telefònica, una zona de restauració i una de museística de caràcter privat. Desconeixem en quin moment i per què s’aposta per fer taula rasa amb un projecte d’execució complexa, insostenible i invasiu. No sabem si se n’ha calculat l’impacte socioambiental i econòmic o si s’ha fet una anàlisi urbanística. ¿Per allotjar aquests projectes cal una arquitectura d’aquestes proporcions? Segons el que sembla, és imprescindible. Un cop més es comença la casa pel teulat: primer el contenidor i després el contingut que, més enllà de les oficines d’Andorra Telecom, ja es veurà.
En relació a la participació ciutadana, s’ha apel·lat al Conveni europeu del paisatge (2000) ratificat per Andorra el 29 de desembre del 2011. Les autoritats andorranes, en ratificar el conveni, afirmaven que “suposarà un pas important en la voluntat d’Andorra de gestionar i protegir els seus paisatges”. Una part cabdal del conveni és la necessitat que les polítiques i els instruments que afecten el territori tinguin en compte les necessitats i els desitjos de les poblacions pel que fa a la qualitat del seu entorn. S’entén que el paisatge, totes les seves formes, és cosa de tots i per aquest motiu s’atorga un paper actiu a la gent en la presa de decisions sobre el paisatge, ja que farà més fàcil la seva identificació amb les zones i ciutats on treballen i viuen. A la vegada, sabem que la qualitat del paisatge té una participació important en l’èxit de les iniciatives econòmiques i socials.
El Núvol està molt lluny d’aquestes premisses. En aquest cas, com en altres propostes, el primer de tot per fer-ho possible és que hi hagi una voluntat política real i sincera. Som, una vegada més, davant de la política d’aparador, de la improvisació i dels valors impostats. Hem tornat a perdre una altra gran oportunitat de fer un projecte sostenible, amable i respectuós amb l’entorn amb la implicació, la participació i el suport de la ciutadania.