Trbiuna d'opinió publicada al Bon Dia (13-10-2017)
De la futura Llei de la funció pública ja han transcendit diferents aspectes que han estat explicats pels responsables de la funció pública, altres denunciats pels sindicats i altres recollits pels mitjans de comunicació –i fins i tot corre per la xarxa una versió, més o menys completa, del projecte–. No entraré avui a discutir-los. Em preocupa allò de què no es parla: la “desfuncionarització” de l’administració pública.
Amb aquesta proposta es dona l’estacada final al funcionari públic i es desenvolupa el que es va aprovar amb la Llei del fons de pensions, el 2014. El personal funcionari serà nomenat per ocupar llocs de treball de caràcter permanent amb atribucions que impliquen l’exercici de l’autoritat o la participació directa o indirecta en l’exercici de les prerrogatives de potestat pública de l’Estat. La resta seran anomenats “treballadors públics” (com si ara no ho fossin) i personal de relació especial. No és possible confondre les categories –funcionari, interí, contractual o eventual– amb el sector, el públic, on es treballa.
El funcionari és un professional que utilitza com a marc d’actuació la imparcialitat i l’eficiència i el respecte dels ciutadans i els seus drets. El funcionari, en el sentit ampli, garanteix el manteniment dels servis públics amb independència del poder polític.
Aquesta modificació no és tan ingènua o innòcua com pot semblar i cal conèixer les raons sobre les quals s’assenta aquest canvi i valorar quines poden ser les conseqüències d’assumir-lo. Em demano si tenen dades contrastades, un sistema d’indicadors i una anàlisi per justificar una reforma com la que se’ns presenta. Han compartit i valorat amb totes les parts implicades quin ha de ser el nivell de seguretat jurídica per a l’exercici d’algunes professions (un jutge, un inspector, un policia...) i en quines altres no?
Però quins són els motius per passar del model d’administració amb funcionaris a un altre de “treballadors públics” (de caràcter indefinit i interins)? Alguns opinen que l’administració pública no garanteix els objectius per als quals va ser creada, sinó tot al contrari: no es tradueix en una neutralitat més gran, sinó que sovint serveix per blindar persones que –com gairebé totes– tenen un biaix polític. I atès que és un sistema molt rígid des del punt de vista laboral, seria “interessant” passar a un sistema amb menys pes de l’estatut funcionarial. Si donem per bona aquesta afirmació, què o qui ens garanteix que amb personal no funcionari les seves actuacions es traduiran en una major neutralitat? Quan serà molt més fàcil prescindir dels serveis d’una persona en cas que no faci o no signi allò que se li demani. La neutralitat de l’administració pública l’asseguren les lleis, els mateixos poders públics i els tribunals de justícia.
Per acabar-ho d’adobar, devaluen i menyspreen el treball públic permetent que els “treballadors públics” puguin fer mitja jornada per dedicar-se a tenir una altra feina sempre que no sigui incompatible o que no ocasioni un conflicte d’interessos.
Aconseguirem així un sector públic més eficient, flexible i transparent i més orientat a les necessitats dels ciutadans? Amb una opció radical com la decisió de “desfuncionarització” de l’administració, no ho crec. La reforma de l’administració pública no passa, no només, per fer canvis en la categorització i consideració dels seus recursos humans.
S’ha de valorar en la seva dimensió política i social amb els seus possibles efectes col·laterals, que poder ser més greus que els seus probables avantatges. Cal valorar els riscos i els inconvenients que pot suposar no tenir una estabilitat laboral i una protecció legal en aquelles àrees i serveis que atenen persones.