Article d'opinió locutat a Ràdio Valira i publicat al Què! Andorra
Ja hem donat el tret de sortida a la campanya electoral que ens crida a les urnes el proper 13 de desembre. Andorra la Vella i Escaldes-Engordany seran les dues parròquies on hi concorreran més candidatures: 4 a cada parròquia.
Aquest augment de partits en el panorama electoral hauria de ser positiu per l’elector, a priori. Quanta més oferta existeix, més democràtic, just i representatiu hauria de ser el resultat. La nostra Llei electoral, per desgràcia, xoca directament amb la representativitat i la justícia social, otorgant la majoria a la llista més votada.
Posem per cas que a Escaldes-Engordany ens trobem en unes eleccions amb el resultat molt ajustat entre els diferents partits. Al tractar-se de 4 candidatures, la que obtingui un vot més que la resta ja aconseguirà la majoria. Això vol dir que amb poc més del 25% dels votants, una quarta part, un partit obtindria la majoria comunal quan la gran majoria hauria donat la seva confiança a altres forces polítiques.
Com veieu, el que hauria de ser una celebració democràtica es pot acabar convertint en una perversió de la Llei, sigui quin sigui el partit que acabi guanyant aquestes properes eleccions i el resultat pot quedar molt lluny de ser just i representatiu.
Abans d’iniciar la campanya, alguns s’han esforçat en dir que al Comú no s’hi fa política i no s’hi valen les ideologies. Això és totalment fals. Tots i cadascuns dels partits es troben representats al Consell General i demostren dia a dia quina és la seva manera de fer. Si aquests mateixos partits concorren a unes eleccions comunals, la lògica i la coherència ens diu que han de tenir al mateixa forma d’actuar.
Fem una ullada als partits que han entrat en campanya per Escaldes-Engordany, segons la seva ideologia política. Per simplificar les opcions, les dividiré en dos tipus: conservadors i progressites.
Pel que fa als partits conservadors, aquests venen representats per Demòcrates per Andorra i Liberals d’Andorra. Com hem vist en les darreres eleccions generals, el vot demòcrata s’ha fragmentat, viatjant en bona part cap al sector liberal. Pel que hem pogut comprovar darrerament, no només els vots, sinó que una ministra demòcrata també ha viatjat cap a la banda liberal.
Pel que fa als partits progressites, estan composats pel Partit Socialdemòcrata i SDP. A diferència del comentat abans, en aquest cas la fragmentació ha estat menor, tal i com van reflectir els resultats del passat mes de març, mostrant que el PS és el partit progressista amb més representació i recolzament. De fet, si es repetissin els darrers resultats, el PS seria la única força progressista representada als Comuns.
Tornant a l’inici, recordem la nostra Llei electoral. Aquest text que, lamentablement, no permet la màxima representació política i afavoreix les majories. Tenint en compte aquest punt de partida, cal focalitzar-se en el vot de canvi, una manera de fer més propera al ciutadà, amb diàleg amb els treballadors i la resta de persones que viuen i treballen a Escaldes-Engornday.´
Aquest canvi només pot venir de la mà d’una força progressista, d’un partit coherent que al Consell General defensi les mateixes idees i no jugui al ball de les cadires. Mai m’ha agradat el concepte de “vot útil”, però les nostres regles del joc aquesta vegada ens hi obliguen.
Aquest canvi només pot venir de la mà del Partit Socialdemòcrata, l’únic dels partits progressistes que ha estat durant 4 anys al Comú defensant els interessos dels ciutadans. L’únic vot útil si volem un canvi i un gir més progressista per la nostra parròquia.