Foc i lloc publicat al Diari d'Andorra
Enmig d’aquesta sensació de muntanya russa constant en què ens està instal·lant el Govern de DA dimarts coneixíem la confessió del ministre de Finances amb relació a una societat instal·lada a Panamà i la preocupació per aparèixer en el dossier conegut arreu com els papers de Panamà.
La notícia corria ràpidament i ja el mateix vespre apareixia als informatius espanyols; sense anar més lluny a la mitja part del partit de Champions League que emetia TV3 apareixia conjuntament amb la de la dimissió del primer ministre islandès.
I, evidentment, en clau més local la notícia es convertia en la qüestió més comentada en el nostre país, i tot seguit un gran nombre de preguntes es formulen per part dels nostres conciutadans. Per què aquesta rapidesa en l’anunci? L’aposta per espais amb opacitat fiscal i financera és compatible amb el càrrec de ministre de Finances? I un llarguíssim etcètera.
Un conjunt de preguntes que, lluny d’aturar-se, s’amplien quan apareix un primer document que no sembla coincidir amb les explicacions del ministre. Mentre indicava en un article que va ser apoderat entre el 1999 i el 2000, al document, signat per ell, consta com a tenidor (propietari) de les accions el 2002.
La sensació que vaig tenir en veure la notícia a TV3 a la mitja part del partit és d’impotència i d’una notable tristesa; vaig pensar (i penso que cridar), ja està bé! Ja n’hi ha prou de malmetre el nom d’Andorra! Hem estat anys treballant per treure’ns l’etiqueta a què els successius governs liberals ens van abocar, hem exigit als empresaris i ciutadans obligacions fiscals i administratives de tot tipus per fer avançar el país i ara l’actual Govern sembla que està disposat a dilapidar el crèdit guanyat.
I a més no semblen estar disposats a assumir-ne mai cap responsabilitat; ni en les emissions dels euros, ni en l’aparició de nou en llistes de paradisos fiscals, ni en la pèssima gestió del cas Pujol, l’afer BPA o de projectes d’inversió estrangera com ara l’Institut Marquès ni ara amb l’esclat d’una informació que degrada de nou la imatge del nostre país. Tot plegat em porta a deduir que deuen ser altres les preocupacions de DA però no sembla que ho sigui gaire la imatge que es projecta del país.