Article d'opinió locutat al 'Ningú és perfecte' de Ràdio Valira
Més de 18 mesos després de la intervenció de Banca Privada d’Andorra, el tema encara cueja i segueix mostrant una mala imatge del nostre país. Per una banda, les suposades pressions que Espanya va sotmetre a la família Cierco i els seus directius per aixecar el secret bancari i donar-los informació sobre els Pujol. Aquest suposat atac havia de servir per treure els draps bruts de l’antic President de la Generalitat i posar un fre al procés independentista. El resultat final, si aquestes informacions són certes, ha acabat sent una trencadissa del nostre sistema financer, un alt directiu a la presó i un conjunt incomptable de querelles a tort i a dret.
Quan semblava que amb això ja n’hi havia hagut més que suficient, surt a la llum la vinculació entre Mertixell Mateu i Landstreet, una societat panamenya relacionada amb BPA i la no cotització a la CASS d’uns 48.000 euros de sou percebuts. La seva dimissió, tot i que aplaudeixo i considero que l’honora, ha arribat massa tard.
En la darrera setmana el senyor Jordi Alcobé, ministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions, ha fet una roda de premsa per comunicar que havia estat compaginant el ministeri amb una relació professional amb BPA. No sabrem mai si es va tractar d’un atac de sinceritat o si es va veure pressionat després de la renúncia de Mateu. Sigui com sigui, en comptes de presentar una dimissió irrevocable, va posar el càrrec a disposició del cap de Govern.
Segurament tots tenim clar que la responsabilitat d’un ministre va més enllà de la d’una consellera general. A priori semblaria que Jordi Alcobé no ha complert escrupolosament la llei, però no entraré a discutir la legalitat dels actes i deixaré aquests assumptes per als qui en saben. El que sí que hem de discutir, denunciar i censurar els ciutadans és la poca ètica dels seus actes i la tardança a fer-los públics.
No pot ser que persones d’aquest nivell polític, que han de donar exemple amb els seus actes, vagin per camins tant diferents dels de la recta moralitat. A més, Alcobé ha mostrat menys valentia que Mateu en el seu intent de renúncia. Les dones de DA tenen les idees més clares: Ferrer i Mateu van renunciar mentre que Cinca i Alcobé únicament posen el càrrec a disposició del cap de Govern si així ho estima oportú.
Per desgràcia, Andorra cada vegada s’assembla més a Espanya en termes polítics i Demòcrates per Andorra cada dia guanya més punts de similitud amb el Partit Popular. Veurem si Martí acaba convocant eleccions anticipades i potser ens adonarem de com s’evidencien les escletxes a DA.