Finestra oberta publicada al Periòdic d'Andorra (11-5-2018)
Tot país, i Andorra no n’és pas una excepció, necessita tenir un estat fort, que pugui assumir els compromisos internacionals i garantir la transparència, la imparcialitat i l’eficiència en la gestió de la cosa pública. Per això, és necessari tenir un cos de funcionaris fort, motivat, format i eficient. Per això, toca dir alt i clar que la reforma tramitada pel Govern de Demòcrates per Andorra no aconseguirà aquest objectiu. És ja, per molt que s’entestin a negar-ho, un fracàs. I la principal culpa la tenen ells mateixos, per la forma com han escollit tirar-la endavant.
Tots, funcionaris inclosos, compartim la necessitat de reformar la funció pública, però aquesta modificació s’havia de fer amb diàleg i sense imposicions, mirant d’acostar postures amb el col·lectiu afectat. Això no s’ha fet. Al contrari, s’ha de dir en veu alta i amb tota la rotunditat possible que s’ha menystingut els treballadors públics. S’ha pretès tramitar un text que els afecta sense comptar de manera real amb l’opinió del conjunt del col·lectiu, un fet plenament posat en evidència per les conseqüències sense precedents que l’actuació del Govern en aquest aspecte ha tingut: la primera vaga general de funcionaris al Principat d’Andorra.
Aquelles dues jornades –i ja veurem si n’hi ha més!– són la conseqüència directa de la forma de fer de DA, habitual des que van entrar a governar: poca consideració envers els funcionaris, gairebé criminalitzant-los, intentant convertir-los en els responsables de l’increment desfermat de la despesa pública –com si res tingués a veure en això la proliferació d’alts càrrecs i altre personal de relació especial col·locat a dit–, enfrontant-los amb els treballadors privats que, per cert, també patiran important retallades via la llei de relacions laborals també a tràmit.
Una forma de fer ben diferent de la que vam impulsar des del PS quan governàvem. Llavors, vam iniciar actuacions importants encaminades a modificar la llei de la funció publica. Es van crear taules de treball i de diàleg on assistien el Govern, representants de diverses forces polítiques presents al parlament i els representants dels funcionaris. D’allà es van extreure una llarga sèrie de conclusions consensuades que havien de permetre aquesta reforma tan important, adequant la llei de la funció pública a les necessitats actuals. DA, però, va decidir deixar-les al calaix. Va descartar tota la feina feta, que comptava amb el suport del col·lectiu afectat, i va optar per negar la negociació i imposar els seus criteris.
El darrer exemple d’aquesta forma barroera de fer el trobem en el fet que la llei ha arribat al Consell General sense bona part de la documentació que, llei a la mà, seria necessària. Falten alguns informes preceptius, com ara el del consell de la Policia o el de la comissió consultiva del personal de justícia. I, no oblidem, el de la comissió consultiva de l’administració pública ha arribat, sí, però sense les signatures dels representants dels diferents sindicats a l’òrgan.
El resultat de tot això? S’ha entrat a tràmit una nova llei de la funció pública, on no s’hi han incorporats tots els informes preceptius que el col·lectiu de funcionaris afectats haurien d’haver emès, i únicament consten actes o documents de reunions, per tal de cobrir la papereta, però sense voluntat real de respecte als requisits legals de consulta als treballadors, preceptes que el nostre Tribunal Constitucional ja ha tingut ocasió de recordar al Govern de DA, essent, en el cas contrari, una vulneració del dret a l’organització sindical.
Tota l’actuació duta a terme pel Govern de DA al voltant de la reforma de la funció pública, igual que ja ho va ser en relació al tema del complement de jubilació dels funcionaris, és poc seriosa i amb una manca de respecte total vers el col·lectiu. Per això podem afirmar, sense embuts, que s’ha consumat un nou fracàs. I això, en el fons, ens perjudica a tots perquè no serà possible, si no es canvia de forma radical la forma de fer, assolir una funció pública forta, motivada i eficient, objectiu clau d’una reforma transcendental però portada a terme de la pitjor manera possible per aquells que es van autonomenar el Govern dels millors.