Article locutat a Ràdio Valira i publicat al Què! Andorra
Ja fa una colla de dies que vam començar a sentir, una altra vegada, com es repetien un seguit d’aldarulls a la vila del Pas de la Casa, una situació que no es nova quan coincideixen diversos grups de turistes joves que desembarquen al Pas a la recerca d’uns dies d’esquí acompanyats d’una necessitat de disbauxa que, més enllà del divertimento d’unes vacances, ultrapassa la festa i deriva en festivals de carrer a altes hores de la matinada alterant el descans de veïns i turistes i la imatge d’aquest indret.
Com ja és habitual a casa nostra, l’alerta arriba quan són els veïns que denuncien la situació. Sembla que si no és així, vull dir que si no hi ha una denúncia ciutadana, la cosa passa més desapercebuda, per interès d’uns quants.
El malestar veïnal i d’una part important dels comerciants i els hotelers deriva en l’anunci de l’increment de presència policial a la localitat, en forma d’una segona patrulla, per dissuadir els esmentats aldarulls, una mesura que s’allargarà fins a la segona quinzena de febrer, moment en què els grups d’estudiants van a la baixa i tot apunta que la situació que generen les ofertes “low-cost” tornarà al seu lloc per inèrcia.
I mentre les administracions posen en marxa la mesura dissuasiva per deixar adormir el malestar, s’enceta entre el sector empresarial, com sempre, la discussió sobre l’origen dels joves, que es veu que si vénen d’un lloc o d’un altre fa que siguin més o menys mal educats, i carreguen contra paquets i operadors turístics en una guerra estèril per demostrar qui els té més ben posats. I així anem matant el temps: alguns empresaris del sector distrets perquè tenen una quota als mitjans de comunicació que no tenien i les administracions mirant cap a un altre costat mentre tenen la claca entretinguda.
Entre promeses electorals i electoralistes d’inversions d’embelliment de gairebé 50 milions d’euros, entre acords d’intencions que caduquen sense haver vist el més mínim fruit, el Pas va perdent el client individual que havia tingut i que s’escapa a altres racons del Principat. I així anar fent. El gran problema que generen els aldarulls és, segons els empresaris, l’alcohol a un euro o la manca de revisió d’aquells allotjaments que no compleixen la norma, pols d’atracció per al turisme de baix cost.
Però en tot aquest context alguna cosa grinyola. Algú m’explica com pot ser que a hores d’ara no s’hagi convocat d’urgència una taula amb els agents implicats per tal de dibuixar mesures que afavoreixin la convivència amb aquest tipus de turisme, mentre el tinguem? Algú m’explica com pot ser que a hores d’ara ens vantem sobre la necessitat d’espolsar-nos una part del turisme de sobre si no hem estat capaços d’afrontar la discussió del model que volem per al Pas ni de definir com s’hi arriba? Algú m’explica les accions que les administracions tenen previst promoure més enllà de les dissuasives per deixar morir la qüestió fins l’any que ve?
Des del desconcert per la inoperància, confesso que no sé si les solucions passen per noves ordinacions coercitives, per un increment de la presència policial o per espolsar-nos del damunt tot allò que no ens agrada. El que sí que tinc clar és que el camí que s’hauria d’agafar, que és el de l’anàlisi entre tots els sectors implicats per saber cap a on volem anar i com ho hem de fer per arribar-hi, és el que s’està esquivant per mandra o, arribats a aquest punt, potser fins i tot per interessos.