Article locutat a Ràdio Valira i publciat al Què! Andorra
Com no podia ser d’una altra manera, avui toca parlar dels resultats en les eleccions comunals d’ahir. Primer de tot, vull felicitar als guanyadors i a tots els candidats que van tenir la valentia de presentar-se en candidatura. També s’ha de felicitar als votants que van decidir anar a les urnes i, sobretot, aquells que ens van donar confiança a les diferents llistes del Partit Socialdemòcrata.
Com ja vaig avançar en el meu darrer article en el que us parlava del vot útil, la perversió de la llei ha tergiversat la voluntat dels votants, tot i que d’això ja n’anirem veient articles els propers dies.
Part d’aquestes valoracions ens parlaran de com ha pogut afectar la divisió del vot conservador i del vot més progressista. Haurem de valorar com despertar l’interès dels votants per reduir la creixent abstenció i, com no pot ser d’una altra manera, haurem de reobrir el debat del vot dels residents a les eleccions comunals i la rebaixa d’accés a la nacionalitat.
El que ens queda clar és que el Partit Socialdemòcrata serà l’única força progressista present a Encamp, Escaldes-Engordany i Andorra la Vella.
Un cop passat aquest dia 13 de desembre, caldrà veure com s’acaba desllorigant el punt més calent que ens trobàvem abans de la campanya: el pols que va iniciar la Ministra Rosa Ferrer amb el Cap de Govern amb el trencament del pacte entre Cd’I i DA.
El resultat a la capital ha tret força al color polític creat per la Sra. Ferrer i que encapçalava el Sr. Minguillón en coalició amb Liberals d’Andorra. La victòria demòcrata sembla que posa una data de caducitat molt propera a la cartera ministerial de Salut. No ens hauria d’extranyar que, de sobte, aparegués aquella carta de dimissió que semblava no existís. Aquesta situació és la més lògica i coherent vist la nova composició comunal.
Per altra banda, el Sr. Martí, molt experimentat en la política des que era president del Grup Parlamentari Liberal, sap que prendre aquesta decisió pot posar en problemes l’estabilitat del Consell General. No oblidem que si el Sr. Carles Jordana segueix els passos de Rosa Ferrer, DA perdria la majoria i veuria dificultada la gestió del seu mandat.
Caldrà veure doncs, si prima la ideologia política, la coherència i el sentit comú o si, per contra, la màxima prioritat demòcrata és minimitzar les possibilitats de perdre la majoria al Consell i, de retruc, poder perdre la tan preuada cadira de l’Executiu.
Així que comenci la música i esteu preparats pels possibles balls de cadires, canvis de jaqueta i baixades de pantalons que podrem anar veient properament. Tenim entreteniment assegurat.