Finestra Oberta publidada al Periòdic d'Andorra (11-4-2019)
Primer de tot vull felicitar a tots/es els/les Consellers/es elegits/des per la població en les eleccions del passat diumenge. Han estat uns resultats intensos fins al –permeteu-me l’analogia– Iniestazo a Andorra La Vella (diferència de 0,26%) així com també a Escaldes-Engordany (1%), Encamp (2%) i Ordino (4%).
Uns resultats, d’altra banda, extremadament justos en aquestes quatre parròquies. Això no obstant, en aquestes poblacions, independentment de la seva diferència ínfima, són dos/dues consellers/es que van per la candidatura guanyadora. És just?
És just que Canillo —parròquia en la qual voten 1.003 persones— tingui el mateix pes que els 8.097 electors d’Andorra La Vella? Una diferència de 7094 persones però es manté dos candidats/es per cada parròquia.
Comptant els vots nacionals i territorials guanyadors, DA, amb 8.335 vots (30% sobre el total d’electors), obté 11 candidats/es electes (39% sobre el total de consellers/es). En canvi, el PS ha obtingut un total de 7.038 vots (25% sobre el total d’electors) que li atorguen 7 candidats/es electes en total (25% sobre el total de consellers/es). És just?
Decidiu vosaltres, amics i amigues lectors/es. No m’allargaré comparant amb els altres partits que segurament han patit encara més aquesta (des)igualtat tant (in)justa.
Dit això, penso que arriba un moment on és hora de canviar el nostre sistema electoral. No cal explicar com és; les dades numèriques ho diuen absolutament tot.
Tot i que ara mateix l’objectiu és aconseguir un Govern estable, hi ha coses per les quals hem de seguir lluitant. No deixarem enrere alguns dels nostres objectius: canviar el nostre sistema electoral, aconseguir un habitatge a preu assequible, percebre un salari digne seguint les recomanacions europees, ser més transparent respecte les decisions polítiques, aconseguir un avortament lliure com a mínim en els 3 supòsits bàsics, tal com Andorra va signar al tractat d’Istanbul.
Tot això sense oblidar la necessitat d’aconseguir que les persones que porten 40 anys al país tinguin dret a vot sense renunciar a les seves arrels. En definitiva, l’objectiu de fer una Andorra més gran, plural, social però, sobretot, més justa sense renunciar a cap dret. Una Andorra per a tothom.