Article d'opinió de Roger Padreny al Periòdic d'Andorra (14-09-2017)
Fa quasi vuit mesos, el cap de setmana del divendres 27 al diumenge 29 de gener, un grup d’una vintena de joves estudiants gaudíem el que seria un dels últims caps de setmana de la curta vida de l’Alberg de la Comella. El passat 4 de setembre, el Comú d’Andorra la Vella va comunicar que cedia l’ús de l’alberg al Govern d’Andorra i que aquest l’utilitzaria per impartir formació al Cos de Policia.
En aquest sentit, aquell cap de setmana de gener era molt esperat ja que havia convidat a companys de la universitat a conèixer per primer cop Andorra. Per qüestions d’espai m’era impossible encabir-hi tot el grup a casa meva. És aquest el motiu pel qual vaig pensar que l’Alberg de la Comella seria el lloc ideal. I ho era per diversos motius: perquè es situava a només cinc minuts en cotxe del centre d’Andorra la Vella; perquè oferia als visitants la possibilitat de passar tres dies envoltats de muntanyes i natura en un paisatge completament divers a la urbana Barcelona; perquè oferia un equipament modern, espaiós i amb zones comunitàries que permetien gaudir d’una millor convivència; però, sobretot, perquè oferia la possibilitat que tot tipus de butxaca es pogués pagar unes petites vacances de cap de setmana diferents i una experiència que us puc assegurar que fou inoblidable (on moltes persones per primer cop van veure la neu).
El més graciós de tot plegat era assabentar-nos al final del cap de setmana que aquella vivència viscuda no es podria repetir, ja que el Comú d’Andorra la Vella havia decidit tancar l’alberg a inicis del mes de febrer. La primera sensació que vam tenir era de sentir-nos afortunats/des, però la següent era de total incomprensió. Un inintel·ligibilitat col·lectiva. Companys de Mèxic, Xile, Paraguai, Perú, Colòmbia, Uruguai, Galícia, Madrid, Canàries o Catalunya em demanaven i repetien si era veraç aquella informació. En aquest sentit, m’insistien que els respongués el motiu, l’argument o justificació per acabar amb la utilització i aprofitament d’una infraestructura moderna, funcional, exitosa (en aquell moment, l’alberg estava ple) i agradable (el tracte ofert per les treballadores del comú va ser excel·lent).
La meva vivència explicada en aquestes línies és una de les moltes bones experiències que segur que s’han viscut o es podien haver viscut en l’Alberg comellaire i un dels molts exemples o motius pels quals, a dia d’avui, encara no entenc la clausura d’aquest. I no ho entenc perquè el nostre alberg n’era l’únic de públic de «la capital». Un equipament que duia a terme el servei públic d’albergar les colònies de cada estiu de noves generacions d’infants i joves i que, a l’hivern, atreia a les seves instal·lacions un turisme jove i muntanyenc que trobava en aquest un entorn únic enmig de la natura i una oferta diferent i assumible per les seves capacitats econòmiques.
L’argument principal de la majoria comunal era que l’alberg feia competència deslleial al sector hoteler. Un argument poc creïble, en primer lloc, perquè el tipus de client de l’alberg és sensiblement diferent al client que s’allotja en establiments hotelers, ja que dormir a l’alberg comporta haver de compartir habitació i altres espais públics. A més, aquest tipus de client troba en l’alberg l’únic espai per dormir enmig de la natura a Andorra la Vella. En segon lloc, perquè les 12 habitacions que té l’alberg són poca competència pel conjunt de places hoteleres d’Andorra la Vella. Partint d’això, crec que els serveis de l’alberg són més un atractiu i catalitzador de la promoció del gran patrimoni natural de la parròquia, que una infraestructura que vagi en detriment dels interessos del sector hoteler de la ciutat. Sobretot ara que el turisme de muntanya està en auge.
Amb tot, a dia d’avui, encara tinc la sensació i convicció que aquest era i és un argument per justificar i continuar la política taronja de retallades i encariment de serveis i preus públics. Aquest últim any, a Andorra la Vella hem vist com ens pujaven diversos preus públics, com se’ns eliminen definitivament serveis públics com l’Alberg de la Comella i se’n plantegen eliminar altres com el Centre de Congressos. De ben segur que el nostre Cos de Policia aprofitarà al màxim les immillorables instal·lacions de l’Alberg, però també crec que aquest no era el seu lloc. Un lloc que ha de continuar a pertànyer als nens, nenes i joves d’Andorra.