Finestra oberta publicada al Periòdic d'Andorra (10-02-2017)
A la novel·la "Ojalá octubre", Juan Cruz explicava el cas d'un terratinent que, quan li demanaven a què es dedicava, contestava: "me dedico a la importància del tomate". Per l'ufanós "Capitán de la Montaña" tant s'hi valia importància, importació o exportació; era ell qui posava significat a les paraules.
Pensava jo en la "importància" i en les deficiències lèxiques d'alguns dels "millors" llicenciats del país, llegint les notícies sobre l'extraordinari cas d'uns importantíssims WhatsApps que una ciutadana va enviar al cap de govern i a un ministre, no se sap massa bé si per amenaçar-los, per injuriar-los o per traficar (influències) amb ells, o per les tres coses a la vegada.
Diu la teoria que s'ensenya a les facultats que el dret penal només ha d'intervenir com última raó en els casos en els quals no hi hagi altra forma de tutela dels béns jurídics. A l'exposició de motius de la modificació del Codi Penal del 2005, el legislador andorrà emfasitzava en la natura subsidiària i d'ultima ratio del dret penal. Quant a què el "cansament de rebre bufetades (figurades)", que patirien els membres del Govern de DA, sigui un bé jurídic a protegir la veritat és que no sé que dir: la meva idea de bé jurídic en democràcia, és a anys llum d'aquesta interpretació.
Altre dels principis bàsics del dret penal modern és l'exigència de dol o imprudència, superant qualsevol forma de responsabilitat objectiva (article 5 del Codi Penal).
És clar que això és teoria; a la pràctica veiem, aquí i a Espanya, com es multipliquen els exemples (els mals exemples) que acaben convertint el principi "d'intervenció mínima" en primera ràtio penal, amb l'entusiasta participació de jutges, fiscals, autoritats, forces de l'ordre, partits polítics, premsa i unes masses espontàniament(??) guiades per la "voluntat general" de castigar, en lloc de privilegiar la tutela dels béns jurídics.
Molts dels excessos d'aquesta pràctica punitiva vénen del desconeixement per part dels legisladors dels més elementals rudiments del seu "ofici"; altres vegades, els contrafurs, provenen d'una ignorància radical dels que han de vetllar per l'aplicació de les lleis: el desconeixement del significat de les paraules o ... un coneixement "creatiu" a l'estil del "Capitán de la Montaña".
Diu l'article 386.1 del Codi Penal andorrà que tracta del tràfic d'influències: "La persona que influeixi en una autoritat o en un funcionari amb prevalença de qualsevol situació derivada de la seva relació personal amb l'autoritat o el funcionari o un altre funcionari o autoritat per aconseguir una resolució que pugui generar, directament o indirectament, un avantatge indegut per a ella o per a una tercera persona, ha de ser castigada amb pena de presó màxima de dos anys".
Busquin al diccionari el significat dels mots "influir", "prevalença", "relació personal", "avantatge", "indegut" o "resolució"; si aquest darrer terme fos el que us ofereix més dubtes, al diccionari en línia TERMCAT (dret administratiu), trobaran la següent definició: "Decisió sobre un assumpte que pren un òrgan administratiu competent mitjançant un acte administratiu, que sol finalitzar un procediment administratiu."
Concloguin, a la vista del contingut dels WhasApps, si estem davant d'un cas de "tràfic d'influències".
Davant situacions com les que estan proliferant els darrers mesos, crec que és hora que el Consell Superior de la Justícia faci ús dels seus poders i posi disciplina.