Article d'opinió publicat al Periòdic d'Andorra
Segurament vostè encara no s’haurà llegit tots els programes electorals dels partits que es presenten a aquestes eleccions comunals. No obstant, a hores d’ara, ja m’ha arribat molta informació de la precampanya que, francament, per la salut democràtica i política de la nostra societat, preferiria no haver rebut.
Però les coses són així, les hem d’acceptar, viure i participar per millorar-les (perquè sense voler ser paternalista, cal una millora des de la base, una educació de valors). Ara mateix, vostè ja haurà vist les primeres declaracions dels candidats a l’ATV i pensarà el mateix que jo. Com pot ser que la Sra. Taronja, d’un passat ben blavós i que fa quasi exactament nou escassos mesos va ser elegida com a consellera general, ara decideixi encapçalar una llista territorial desvinculant-se completament de la seva responsabilitat pública per la qual les ciutadanes i ciutadans hi van dipositar la seva confiança? Com pot ser que el Sr. Lila, també de passat blavós, que abans anava i encara hi va (recordem figures a l’executiu i al legislatiu actuals de color lila) amb les Sres. i Srs. Taronja, ara s’apunti al carro dels renovats però que van ‘de retro’ Srs. Blaus?
Com pot ser que els Srs. de Fúcsia que enarboren a l’aire un esperit fresc i renovador alhora que progressista, presentin les mateixes persones que les presentades fa nou mesos i que per configurar aquestes llistes acceptessin incloure tot tipus de colors per fer una plataforma a l’estil Jackson Pollock? I sobretot, la pregunta que es fa ara tan vostè com jo: com pot ser que totes aquestes Senyores i Senyors s’hagin canviat tantes vegades el color de la jaqueta, no els hi afecti el canvi de mida de la jaqueta i falta d’ètica i de valors, fessin i desfessin pactes entre ells sense tenir en compte qüestions ideològiques i encara hi hagi gent que els hi dipositi la seva confiança?
Vostè potser no és jove com el servidor que li parla, però li puc assegurar que abans de llegir els programes electorals, la desafecció i manca d’interès del que poden oferir aquests individus és notòria. Si l’objectiu era atraure als nous votants, als que anomenen el ‘futur de l’avui’, no ho han aconseguit. Perquè els joves, a part de quatre paraules escrites en negre sobre blanc, volem fets. I quan observem els fets presents, la confiança cap a certs projectes cau ràpidament, perquè prometre és molt fàcil i fer-ho és el que marca la diferència. Serà que no els hi interessa aquesta massa de nous votants?
Nosaltres, i agafo altre cop la paraula de les i els joves amb el màxim respecte cap a totes les sensibilitats presents a la nostra realitat, volem gent que abans de prometre sigui coherent. I sí, ens llegirem tots els programes, però tenim memòria.