Article d'opinió locutat al programa 'NIngú és perfecte' de Ràdio Valira
Dijous passat vam poder viure una nova sessió del Consell General en la que es segueix demostrant que no anem per bon camí. En primer lloc, el Cap de Govern criticava al PS per la demanda de dimissió del Ministre Cinca arran del cas dels Papers de Panamà. En aquest sentit hem de recordar que demanar la dimissió d’un ministre, diputat o qualsevol altre càrrec polític és molt habitual en països amb una tradició democràtica més llarga. En el cas dels Papers de Panamà, concretament, ja hi ha hagut altres ministres Europeus que han presentat voluntàriament la seva dimissió al veure incompatible el seu càrrec amb l’aparició en els dits papers.
Andorra és diferent, ja ho sabem. Aquí, en comptes d’acceptar les crítiques i defensar les acusacions de l’oposició, els nostres actuals mandataris decideixen atacar i provar de fer callar les veus discordants. Això, senyors meus, va en contra de la tradició democràtica i no ens ajudarà a avançar com a país.
Un dels passos que hem de dur a terme en aquest procés d’avançament fa anys que el PS el defensa i fins fa poc no s’hi han sumat altres veus: l’acostament cap a la Unió Europea. Estem d’acord en el fet que hem de buscar la manera d’ampliar el nostre mercat i tenir un paraigües més gran per tal de tenir més presència dins el Vell Continent. Ara bé, no podem seguir duent a terme aquesta tasca sense que la població en tingui coneixement i, encara pitjor, sense haver demanat als ciutadans si volen aquest acord i sota quines condicions.
En el que coincidirem molts ciutadans és que es tracta d’un moment molt important per Andorra, una oportunitat que hem d’estudiar amb molta cura per no equivocar-nos en cap pas. Aquest procés pot ser bàsic pel futur del nostre país, ara que el sector bancari està en caiguda lliure.
Un moment tan crucial no pot estar abanderat per una persona que apareix en la llista dels Papers de Panamà. Sense entrar en la legalitat i moralitat de ser tenedor o responsable d’una societat panamenya, cal tenir en compte que anem a negociar amb un col·lectiu que precisament lluita contra aquest tipus de procediments societaris que es basen en l’opacitat. Per tant, mantenir un ministre amb aquesta taca a l’expedient provoca de retruc que el nostre actual Govern no sigui un interlocutor vàlid.
Les presses i la constant improvisació de DA no ens està fent cap mena de favor. A l’inici de la legislatura amb el cas BPA, seguint per un full de ruta d’acostament amb Europa que el ciutadà desconeix, la reforma de la llei de la CASS que no va ser explicada fins poc abans de la seva aplicació i ara, aprovant un crèdit per a la Fundació Museu Andorra 15 dies després d’haver aprovat el pressupost.
Tenim uns mandataris amb un greu problema de planificació i un excés d’improvisació. Pel bé de tots, espero que recondueixin el seu rumb actual i que recordin que la pressa mai és bona consellera