Finestra oberta publicada al Periòdic d'Andorra
El què anomenem règim del tercer pagador consisteix a fer que l’usuari de la Seguretat Social hagi de pagar únicament el 25% del cost de l’acte sanitari i la resta, el 75%, l’aboni la CASS directament al prestador del servei; i això s’aplica en totes les despeses mèdiques, de farmàcia i laboratori.
En països com França fa molts anys que està en funcionament per tots els usuaris i no planteja problemes. Ans al contrari, tot són beneficis per la persona, ja que li permet evitar desemborsar quantitats econòmiques importants; sabent que al cap i a la fi, un temps després, la Seguretat Social li acabarà retornant.
Malgrat parlar-ne des de fa molts anys, avui dia no està implantat, no s’entén el perquè i representa un veritable problema per famílies amb dificultats per arribar a finals de mes. Alguns fins i tot, segons ha assegurat diverses vegades el president de la Federació de la gent gran, no van al metge perquè no poden avançar els diners. Cal remarcar que analítiques, algunes proves i tractaments són especialment onerosos.
A l’octubre 2014, la ministra Cristina Rodríguez, a l’ocasió de la Festa Magna amb els padrins de totes les parròquies, anunciava ja la seva voluntat de posar en marxa el règim del Tercer Pagador. En aquell moment, la ministra lligava el desplegament reglamentari necessari a la reforma de la Llei de la CASS.
Senyors de DA, aquesta reforma es va fer el 24 de juliol del 2014.
Què estem esperant? Per quina raó no solucionem aquest problema que tampoc sembla tan complicat? Qui posa bastons a les rodes i per què?
Sabent que hi ha gent que està patint i per qui la inexistència d’aquest règim és un greu problema, per què no posem fil a l’agulla i fem costat d’una vegada a les necessitats dels nostres ciutadans?
Es dediquen molts esforços en retallar baixes i invalideses i també en el seu control. Aquí, em refereixo per exemple al reglament de confinament a domicili, completament fora de lloc, que tanca a casa en hores diürnes pacients quan el seu estat de salut no ho requereix i que en canvi els hi deixa llibertat total en hores nocturnes. Es controlen des del primer dia d’absència a la feina casos de grip o altres malalties conegudes i això en casos de persones que no estan mai de baixa i per qui aquesta visita, a més d’inoportuna pot arribar a ser bastant desagradable.
D’inconvenients per posar en pràctica el règim del Tercer Pagador n’hi ha pocs; ja que de fet, el ministre Carles Álvarez ens ha reconegut en sessió parlamentària que aquest procediment ja es practica en alguns casos: persones discapacitades, amb invalideses absolutes, orfes i menors desemparats, malalties rellevants, persones amb dret al reemborsament sanitari del 100%...
Hi ha nou ministre, cert. Però el Govern de DA ja fa cinc anys que hi és i totes les mesures que els hi han convingut s’han tirat endavant. A més, ho portaven al programa electoral Demòcrata reivindicant-ho com una acció important a posar en pràctica.
Actuïn ja d’una vegada per totes, escoltin les necessitats dels nostres ciutadans, Senyors de DA. Els socialdemòcrates ho seguirem perquè és una mesura necessària i no volem que les paraules del ministre se les emporti el vent.