Des de fa anys els diferents governs han realitzat –amb relació al model sanitari– estudis, plans estratègics i anàlisis; aquestes tasques s’han fet en paral·lel i/o juntament (segons els casos) amb la contractació d’assessors, experts o bé la creació d’òrgans consultius. El treball s’ha traduït en nombroses presentacions, PowerPoint i informes. Al voltant de la salut s’han creat diferents agrupacions de sigles i més sigles (algunes més permanents que d’altres). I segurament em deixo alguna més de les actuacions que, totes segurament benintencionades, han vingut acompanyades de poques decisions.
A més cal, hi ha hagut poca continuïtat d’equips directius (en el ministeri, a l’hospital i/o en altres ens) i fins i tot dels ministres, ja sigui per canvis, dimissions o per manca de confiança del Govern per seguir amb el càrrec…
Per tot plegat, una bona part dels reptes històrics de la nostra sanitat estan encara per resoldre i els quatre anys de Govern de DA només han augmentat i incrementat dia a dia les mancances ja assenyalades. Els reptes han anat creixent i la presa de decisions –tradicionalment escassa, com he apuntat– ha fregat pràcticament el zero absolut.
Amb la ministra Rosa Ferrer es posa de nou en marxa la maquinària. Ara les noves sigles són PNS 2020; un projecte que ha comptat amb un (molt) curt procés participatiu (si així se’n pot dir) i que ha generat ja rellevants crítiques de fons i de forma per part de gran part del col·lectiu mèdic.
I arribats a aquest punt la ministra que havia de liderar aquest procés genera una situació d’inestabilitat al Govern pactant amb els liberals d’Andorra, quedant-se en una posició de manca de força política que la inhabilita (si és que finalment continua en el càrrec) per tirar endavant la reforma.
Perquè es tracta d’una reforma molt i molt complexa, que requereix de lideratge i la (encara?) ministra Ferrer s’ha situat, ella mateixa, en un posició de feblesa, de manca d’autoritat política i moral que no la converteix per a res en un perfil idoni per a les responsabilitats que li han estat confiades i que ella mateixa (amb el seu pacte amb els liberals) ha malmès.