« A Andorra ens estem adonant que “el mercat” no ho arregla tot i que, quan les coses van maldades, és necessari més Estat i millor Estat »
Quatre són els pilars que estructuren el funcionament de tota societat: l’Estat, el Mercat, la Comunitat i la Família. Aquests quatre elements formen un eix de coordenades, on l’Estat i el Mercat, per una banda, i la Família i la Comunitat, per una altra, queden oposats a cada banda de l’eix, formant quatre quadrants.
Així mateix, en funció de quin d’aquests components imperi més en la societat, aquesta es desplaçarà cap un quadrant o un altre. Per exemple, hi han societats capitalistes que aposten més per l’intervencionisme estatal i d’altres que aposten pel lliure mercat. Al mateix temps, en aquestes mateixes societats, n’hi ha que estructuren el seu funcionament al voltant de la família com a nucli de benestar i organització social (per exemple, en les societats de tradició catòlica com les del sud d’Europa) i altres que aposten per la comunitat, com a nucli de benestar social (per exemple, al Estats Units d’Amèrica). Una societat acostumarà a ser una barreja de tots quatre elements, amb més o menys intensitat.
En aquests quatre primers mesos de 2020, tant a Andorra com a nivell mundial, estem vivint importants canvis en la gestió i prioritats polítiques. Fa tot just dos mesos, s’aprovaven uns nous pressupostos, els quals han canviat l’essència i naturalesa dels mateixos, amb molt poc temps. Amb l’aprovació de dues noves lleis òmnibus i multitud de noves mesures en l’últim mes i mig, s’ha demostrat com aquests pressupostos eren insuficients per combatre les conseqüències socials i econòmiques de la crisi de la Covid-19.
Les citades noves mesures, a diferència dels pressupostos per l’any 2020, han buscat reforçar el paper de l’Estat andorrà en la gestió diària del nostre país. S’han brindat noves eines als gestors polítics per tenir més garanties de sortir-nos-en el més reforçats possible i minvar els impactes social i econòmic de la pandèmia. Aquesta crisi ha dilucidat que tant a Andorra, com a arreu del món capitalista, el paper de l’Estat és cada cop més necessari. Així com també, són més necessàries les relacions multilaterals entre estats que permeten, en moments de crisi, millors respostes coordinades.
A Andorra ens estem adonant que el mercat no ho arregla tot, i que, quan les coses van maldades, és necessari més Estat i millor Estat. Aquí i arreu, fa dècades que ens havíem pensat que l’Estat era cada cop menys necessari i que l’èxit productiu i la prosperitat econòmica vindrien de la mà del mínim intervencionisme i el màxim laissez faire. Així doncs, ens havíem cregut que “la fi de la Història” havia arribat i que la lluita d’ideologies havia conclòs.
També, aquesta crisi ha evidenciat que la comunitat és igual o més important que la família, a l’hora d’afrontar nous reptes i amenaces. Hem vist com s’han realitzat multitud d’iniciatives ciutadanes i com la solidaritat través de donacions ha estat immensa. Fet que evidencia que, en temps on no ens podem tocar ni està amb els nostres familiars i on no tot es pot comprar, el capital social esdevé més fonamental que mai. És a dir, tota aquella col·laboració social entre els diferents grups d'un col·lectiu humà basada en la confiança mútua, les normes efectives i les xarxes socials. O com va dir el company Yvan Lara fa uns dies en un article d’un altre mitjà de comunicació del país, “davant la temptació individualista, insistim, siusplau, en sortides més comunitàries, en lògiques més cooperatives”.
Una crisi és també una oportunitat per repensar i repensar-nos. És l’oportunitat d’afrontar nous debats, bàsics i estructurals pel futur del nostre país. Nous debats que permetin reconsiderar per quin model d’Estat apostem i quin paper volem donar-li a aquest al nostre dia a dia, com garant del nostre benestar social. Personalment, també espero que aquesta crisi ens serveixi per rumiar què som com a societat i quin paper tenim cadascú com a part d’un tot, com a part d’una comunitat.
___
Roger Padreny
Conseller general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata