Article d'opinió publicat al Diari d'Andorra (16-10-2017)
En el passat debat d’orientació política, el Consell General va acordar la proposta presentada pel PS per fer que el Govern, en un termini de deu mesos, presenti un estudi sobre el cost de la vida a Andorra per poder determinar quin ha de ser el salari mínim que s’ha d’aplicar. La revisió i l’augment del salari mínim (a la meitat del salari mitjà) és una vella reivindicació del PS que ara pot trobar suport objectiu. D’estudis similars a Andorra se n’han fet ben pocs: tenim un Informe sobre l’estat de la pobresa i la desigualtat a Andorra, del 2003, realitzat pel Servei d’Estudis –l’actual departament d’Estadística i l’Observatori del CRES-IEA ha publicat dades relatives a pobresa els anys 2010 i 2013.
No sé vostès, però em demano com, amb tanta poca informació com s’ha produït i menys, analitzat, l’han anat establint fins ara? I també com han anat calculant els increments –més enllà de l’índex de preus al consum– o com no s’ha fet?
L’objectiu de fixar un increment en el salari mínim és el de contrarestar el poder de les empreses sobre el salari i garantir les necessitats bàsiques dels treballadors i les seves famílies (alimentació, educació, salut, habitatge, vestit i oci). El seu ajustament s’ha de donar entorn d’un acord entre sindicats de treballadors, representants de l’economia productiva i el Govern. Un salari que es fixi tenint en compte l’IPC, la inflació, el PIB, la contribució dels salaris a les finances públiques i la productivitat.
Molts d’aquests elements són força recents a Andorra i alguns encara avui no són ni possibles com ho és l’acord entre sindicats, patronal i administració.
Ens haurem d’aplicar molt si volem comptar amb un salari mínim que reculli els criteris i les condicions que s’apliquen arreu per fer el seu càlcul i, sobretot, acordar-lo amb tots els actors socials i econòmics implicats.