Finestra oberta publicada al Periòdic d'Andorra
Ja s’han acabat les festes... Ja tenim els àpats nadalencs digerits i també la darrera ressaca electoral. Comencem doncs el 2016 sabent que ara sí que no ens hauria de distreure cap més contesa electoral.
De fet, deixem enrere un any peculiar a l’acumular crida a les urnes general i comunal, a més de la crisi BPA (aquesta encara no resolta a dia d’avui).
Peculiar o més ben dit poc productiva ho haurà sigut la política sanitària andorrana. A la primavera agafava les regnes de la sanitat una nova ministra recompensada per una aliança que ha acabat fent aigües pocs mesos després.
Degut, entre altres coses, al conflicte emergent poc després de la seva nominació, la feina al Ministeri de Salut ha sigut ben minsa. Amb tants pocs mesos en el càrrec, reconeixem tanmateix, que tot i una dedicació plena, també hauria sigut difícil veure massa avenços.
Està clar que els conflictes amb el cap de l’Executiu tampoc hauran ajudat massa a agafar decisions complicades, en un camp tant delicat com és l’estat de la sanitat pública. El govern de DA ha demostrat de manera inequívoca no tenir un projecte clar per a la sanitat, en més de quatre anys i mig el balanç de feina avançada, si no és nul, s’hi assembla molt.
Amb unes directrius clares, la feina de qualsevol ministre hauria sigut molt més àgil; i en canvi, fins ara només s’han vist actuacions de cara al màrqueting polític, enviaments de globus sonda o bé, alguna que altre tímida temptativa de canvi, com pot ser la prova pilot de la diabetis.
A manca d’una línia programàtica clara i degut sens dubte a l’absència de valentia política, les pressions i resistències internes han bloquejat si hi han sigut, els moviments basats en millorar el sistema.
En front d’aquest trist escenari arriba el nou ministre de sanitat. Esperem que vingui amb les idees clares i un projecte. Desitgem que arribi amb la valentia necessària per prendre les mesures que calguin de cara a agafar el lideratge que li pertoca i a fer convergir totes les accions en fer més eficient la sanitat a Andorra i tot això sense retallar drets als usuaris.
No tinc el plaer de conèixer al senyor Carles Álvarez Marfany, però el tindré ben aviat ja que sóc membre i vicepresidenta de la comissió legislativa de sanitat. És evident que davant seu, el ministre té un repte difícil però sens dubte interessant. Un dels reptes més importants serà el de recuperar la confiança en la sanitat del país minvada, clarament aquests darrers anys.
El nou ministre haurà de treballar perquè hi hagi comunicació i treball conjunt entre els diferents actors de la sanitat. Haurà de posar ordre dins del sistema a fi d’evitar duplicitats innecessàries que fan créixer la despesa sanitària sense aportar millores assistencials al pacient.
De fet, fins i tot, una despesa descontrolada, en anys de crisi, limita la millora ja que difícilment es poden crear estructures noves, comprar nous aparells mèdics o altres actuacions necessàries per manca de mitjans.
Cal optimitzar els recursos per evitar la pèrdua de prestacions, el no reemborsament de proves i de medicaments i la no evolució cap a pràctiques capdavanteres per afrontar malalties. I en cap cas, la sanitat ha de funcionar a velocitats diferents segons les capacitats econòmiques de cadascú.
El cap de Govern ens va preocupar quan va dir que buscava un ministre de sanitat amb un perfil d’economista. Com en l’àmbit de l’educació, cal anar amb compte a l’hora de parlar de sanitat i de sostenibilitat econòmica. S’ha de fer sostenible el sistema, sí, però sense posar-ne en perill la qualitat.
Finalment, tenim un ministre que prové del món sanitari i amb aquest perfil suposem que tindrà la sensibilitat necessària per defensar una sanitat justa i eficient per a tots els ciutadans. Així doncs, perquè ens hi juguem massa, esperem que el nou ministre arribi amb la força i la valentia adient per afrontar tots els reptes. Que d’una vegada per totes, s’instauri un ritme clar i segur de treball per liderar una reforma que faci de la sanitat andorrana un exemple d’èxit per a tots els països que ens envolten.
Li desitgem molts encerts.