Tribuna d'opinió publicada al Diari d'Andorra
La qüestió de la sanitat andorrana ens preocupa a tots perquè difícilment ens podem estalviar de necessitar-la un dia o altre.
Se n’ha parlat molt i encara se’n parla, perquè el país ja no té els recursos que tenia i la protecció de la salut és costosa.
Totes les tendències polítiques andorranes tenim clar que alguna cosa no funciona i que cal posar-hi mà. Fins i tot ho reconeixia el cap de Govern demanant passar dels plans als fets en la reforma sanitària el passat dilluns en l’acte de jurament del nou ministre Carles Álvarez Marfany. Sens dubte, tots volem que sigui la millor possible, avantguardista, eficient, amigable i que pugui estar a l’abast de tots (això també voldria que ho compartíssim tots).
Fent una petita immersió en la legislació que la regula, sobta veure que la llei de la sanitat és del 1989; desfasada, massa vella com per haver-se pogut adequar a les necessitats actuals.
Més antiga encara és la llei de creació del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), organisme que va ser néixer el 1986. Ho és tant que no l’he pogut ni trobar ni al BOPA digital ni a la pàgina del Consell General.
I més anormal encara és el funcionament de l’únic hospital que tenim, el de Nostra Senyora de Meritxell, que està regulat per un reglament del 2001. Malgrat tenir reconeixement constitucional com a dret fonamental, la protecció de la salut en l’àmbit clínic no ha sigut fins a dia d’avui mereixedora d’un treball en comissió legislativa.
Organismes com FEDA, Andorra Telecom, la CASS, el Fons de reserva de jubilació i altres, amb menys transcendència al dia a dia per al ciutadà, tenen llei pròpia i no s’entén perquè no la té el centre hospitalari, que és qui ha de garantir ni més ni menys que la salut de la població andorrana.
Em sembla una evidència que cal treballar urgentment en aquest dèficit legislatiu, de manera per poder posicionar com toca el Govern i el ministeri (i potser els grups parlamentaris, vista la situació) en els òrgans de decisió d’organismes com ho és l’hospital que gestiona la gens mòdica suma de 48 milions d’euros tot solet (més del 70% del pressupost del ministeri de Sanitat).
L’any 2007 es va crear una comissió legislativa ad hoc per elaborar una nova llei de la CASS en la qual hi van participar tots els grups polítics presents en aquella legislatura. I l’any passat es votava una modificació important de la Seguretat Social en la qual s’hi va treballar molts mesos.
La sanitat mereix evidentment una reflexió comuna del Govern i de tot l’arc parlamentari.
Quina ha de ser la millor fórmula per omplir aquest buit? Rumiem-la!
Però fem-ho ja i no deixem que ningú (i encara menys gent de fora) decideixi per nosaltres quina sanitat volem a Andorra.