Article d'opinió publicat al Bon Dia
Després de més de 5 anys de govern de Demòcrates per Andorra continuem sense comptar amb un nova llei de la funció pública. El 2014 es deia que la nova llei havia de preveure “el desenvolupament de la carrera professional dels empleats públics i altres aspectes com els complements de responsabilitat afegida” i el 2015 es parlava d’una sostenibilitat “que passava per la reforma de l’Administració per permetre una major mobilitat i flexibilitat, així com una millor adaptació a les necessitats de la societat i la simplificació dels tràmits i de la burocràcia”.
A principis d’any, el ministre d’Administració Pública anunciava que volia treballar perquè la llei de reforma de la funció pública entrés a tràmit parlamentari aquest 2016. Ara es tracta d’elaborar un text més “flexible” i “potenciar el perfil professional de l’administració pública” i per fer-ho buscaria la col·laboració dels diferents sindicats de funcionaris.
Pel que fa al fons: sostenibilitat i flexibilitat. La primera, que es pugui mantenir al llarg del temps sense comprometre el futur. Amb aquest propòsit es planteja una reforma que persegueix (sembla) aclarir les competències comunals per evitar duplicitats i racionalitzar l’estructura organitzativa de l’Administració d’acord amb els principis d’eficiència, estabilitat i sostenibilitat financera. Però de moment res de res.
La segona, segons el peculiar llenguatge del ministre, sembla que es refereixi al fet que cada dia més ocupen llocs de responsabilitat professionals externs a l’Administració, menystenint l’empleat públic. ¿Què ha passat amb la voluntat de la carrera professional, amb aquells professionals que poden, per formació i experiència, progressar per desenvolupar el programa polític del Govern, i, de l’altra, gestionar les polítiques públiques? Doncs res de res.
Pel que fa a la forma. En la primera i darrera trobada amb la cúpula del ministeri transcendeix que no s’està disposat a treballar amb els representants dels treballadors públics en la confecció d’una nova llei, i que l’USDA ha estat exclosa per no considerar-la un interlocutor de la funció pública. I no cal dir que mai s’havia plantejat la col·laboració de l’oposició parlamentària.
Ens trobem amb un text que ha de ser el marc de les relacions del treballador públic, drets i obligacions, que se sotmetrà al consens a diferència del que sí sembla (?) que es farà amb el cos especial d’educació on, a través de taules de treball, els representants del col·lectiu, sindicat i treballadors del ministeri debatran un document. Mentrestant, la llei marc serà redactada de forma unilateral i, després, donada a conèixer al col·lectiu de la funció pública, una llei que establirà aspectes que són, haurien de ser, comuns: accés a la funció pública, carrera professional i sistema de provisió de places, mobilitat, avaluació, formació, etc.
¿Es tornarà a repetir la manca de diàleg amb els agents socials i els partits de l’oposició com en la Llei del pla de pensions de la funció pública? ¿Què es farà dels acords als quals la Plataforma Sindical va arribar amb el Govern durant la legislatura 2009-2011? De moment no sembla que es vulguin prendre les decisions amb diàleg i consens per evitar “que una vegada més es converteixi en una llei polèmica i judicialitzada” com apuntava el representant sindical Gabriel Ubach.
Creiem que és hora d’obrir un debat entre les forces polítiques i socials sobre el model de funció pública que volem construir entre tots. En l’era de la transparència i de la regeneració democràtica, seria una imprudència arraconar al servei públic. Apostem perquè la funció pública segueixi servint els ciutadans, estigui a l’agenda de les reformes estructurals i la modernització del país.
Amb els grans reptes socials, polítics i econòmics, la funció pública pot constituir un inestimable element vertebrador i la seva millora i reforma s’ha de fer amb el consens suficient... El consens, l’ànima de la política. Sempre, és clar, que s’hi cregui.