agència tributària

Els tres consellers generals del Partit Socialdemòcrata (PS), Gerard Alís, Rosa Gili i Pere López, han presentat aquest dimecres un decàleg que recull les principals errades del Govern de Demòcrates per Andorra. Es tracta d’una relació de desencerts que, a parer dels parlamentaris, demostren que l’executiu que encapçala Toni Martí “no té projecte”, pren “decisions sense seguir la llei” i està portant el país “a la deriva”.

 

Els representants del PS al Consell General han volgut remarcar la sensació d’equivocacions constants que dóna el Govern i han preparat la recopilació amb la intenció “d’objectivar una mica”. La sorpresa, ha afirmat López, ha arribat un cop completat el document. “Encara ens ha fet veure que la sensació de desgavell, de gestió caòtica, errònia i irrespectuosa amb la legislació és fins i tot més gran que la que havíem imaginat a l’inici”, ha comentat el conseller socialdemòcrata. 

 

El decàleg repassa els diferents àmbits on la gestió dels ‘taronges’ deixa molt a desitjar i abasta des del deteriorament de la imatge internacional d’Andorra generada per l’aparició del ministre de Finances, Jordi Cinca, als papers de Panamà i les revelacions sobre les antigues activitats empresarials o la gestió amb escassa transparència de tot l’afer BPA a una reforma sanitària que continua sense tirar endavant. En relació a aquest punt, Gili ha lamentat que “l’última legislatura, amb 22 consellers, no van fer res de res i, en aquesta continua estant tot igual”. 

 

El document també critica la pèssima gestió a la CASS, que contrasta amb les retallades patides pels usuaris i de la qual lamenta les pèrdues de fins a 25 milions d’euros sofertes pel fons de reserva. Un altre punt denunciat és que empreses que volen establir nous sectors d’activitat, com ara Bio Valira, no puguin tirar endavant en estar aturada la legislació necessària.

 

La formació també es mostra decebuda per la desprotecció del patrimoni cultural, evidenciada amb el permís atorgat per construir una benzinera al costat del pont de la Margineda; la improvisació amb infraestructures claus com l’heliport o l’estació nacional d’autobusos o la mala planificació en projectes vinculats al medi ambient, com es pot comprovar amb un pla de residus “obsolet” i que “no compleix els objectius” o amb els defectes en la reglamentació del pla Engega dels quals s’han aprofitat diverses empreses. Completen el decàleg d’errades de DA la negativa a situar el salari mínim en el 50% del mitjà, amb les negatives conseqüències que això comporta tant als treballadors que el perceben com als beneficiaris de les prestacions que depenen d’aquesta dada, el deficient servei ofert per Andorra Telecom o els pocs recursos que té l’agència tributària. Sobre aquest darrer punt, Alís ha explicat que “tot ve per una voluntat política de DA; el model fiscal volgut és aquest: un marc fiscal homologable però sense donar recursos i mitjans a l’Estat per perseguir als que incompleixen i no contribueixen”. 

 

Un cop analitzat el decàleg d’errors, López ha deixat clar que “estem molt preocupants”, ja que “les darreres sessions han evidenciat un Govern a la defensiva, que no pot donar respostes, atrapat en els seus propis errors i amb una manca de lideratge i de projecte polític”. El parlamentari ha remarcat que “des de l’àmbit més gran al més petit”, l’executiu de Toni Martí “està instal·lat en les errades contínues” i demostra “una gestió caòtica”. El conseller general del PS ha posat en relleu la inquietud perquè “s’està situant el país a la deriva” i “no veiem ni capacitat de resposta per canviar la forma de fer” ni, de fet, ganes de fer-ho, ja que “hi ha una manca de respecte al Consell General i sembla que als ministres no els preocupa no complir les lleis”. També ha alertat que “com que tot s’està fent en base a pedaços, en el futur apareixeran nous errors”. 

El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López ha tramitat dues preguntes urgents de cara a la sessió de control que tindrà lloc dijous vinent al Consell General. El també president del grup mixt demana, per una banda, per què no se li ha facilitat la informació reclamada fa unes setmanes sobre el projecte de l’estació nacional d’autobusos i, per l’altra, per la notícia apareguda recentment en un mitjà de comunicació que assegurava que un important frau fiscal havia prescrit i, per tant, no es podria sancionar l’infractor, malgrat l’informe realitzat pels tècnics de l’Agència Tributària que l’haurien detectat. 

 

En la primera de les preguntes, López recorda que el passat 9 de maig es va fer una demanda d’informació per poder accedir a dades sobre la futura estació nacional d’autobusos, petició que “a data d’avui encara no ha sigut contestada”; així com “els canvis” soferts” pel projecte, “la improvisació amb què s’ha elaborat el nou” i “els dubtes” que “ha generat en diferents àmbits i col·lectius de la societat”. Per tot això, el conseller general socialdemòcrata pregunta al Govern “per què vol evitar el control parlamentari mitjançant el no lliurament dels informes demanats”. 

 

La segona pregunta urgent formulada des del PS té el seu origen en una informació apareguda fa uns dies en un mitjà de comunicació del país, que “explicava que dins l’Agència Tributària s’hauria generat un important malestar a conseqüència de la prescripció d’un cas de suposat frau fiscal”. López recorda que, segons la notícia, “els inspectors haurien identificat un cas amb una manca de declaracions a la importació i d’un volum econòmic molt elevat”. El conseller apunta que “malgrat els informes que s’haurien preparat al respecte, no s’hauria realitzat cap actuació i, passats els sis mesos que marca la Llei de bases de l’ordenament tributari, aquest frau hauria deixat de ser punible”.

 

Per això, el parlamentari del PS demana a l’executiu si “és certa aquesta situació de frau fiscal detectat però no sancionat en no haver-se actuat a temps”. En cas de resposta afirmativa, pregunta “quins són els motius pels quals no es va atendre els informes presentats pels inspectors”. També interroga el Govern per si creu que “un termini de prescripció de sis mesos per casos de frau fiscal és suficientment llarg, vist el que ha succeït en aquesta ocasió”.