Capesa

El Comú d’Escaldes-Engordany va aprovar ahir el pressupost per a l’exercici 2018. Com a representant de PS+Independents, vaig votar en contra a la votació. I això que, si haig de ser sincera, comparteixo la gran majoria de projectes inclosos en els comptes, com ara l’embelliment de l’avinguda Carlemany, l’inici de la construcció del futur aparcament de l’Escalé, una infraestructura llargament esperada pels ciutadans de la parròquia, o les obres de millora de les xarxes d’aigües pluvials i residuals de l’avinguda Fiter i Rossell. També sóc favorable a la inversió pel nou tanatori, reivindicació directament feta per la gent. I, llavors, es preguntaran, per què no votar-hi a favor? Doncs perquè hi falta una partida, al meu entendre, clau: la que s’ha de destinar a ampliar el capital social de Capesa. 

 

Si no fos per aquesta mancança, hagués pogut donar, per primera vegada en sis anys, el meu vot favorable al pressupost. Però malauradament, als comptes no es preveuen els 1,3 milions que haurien de servir per incrementar la fortalesa econòmica de la societat i, de passada, per fer créixer fins al 23% la participació comunal en l’accionariat. Em temo molt que el que revela aquesta absència és l’enterrament, per part de Demòcrates per Andorra (DA), d’una de les seves promeses electorals: l’ampliació del capital social de l’empresa que gestiona un servei tan bàsic com és la distribució d’aigua potable a la parròquia. 

 

Capesa no és una societat privada com qualsevol altra. Capesa assumeix una responsabilitat que, si dediquen uns minuts a consultar la legislació actual, correspondria al comú. La llei qualificada de delimitació de competències comunals ho estipula de forma clara, negre sobre blanc. 

 

En canvi, a Escaldes, la majoria comunal no afronta el problema. Necessitem que Capesa faci la seva feina; cal que sigui una societat forta i que estigui en condicions de poder fer front a les despeses importants que ha d’assumir. No podem esperar a una altra crisi, com la d’ara fa uns anys, per actuar. 

 

Ho vaig demanar ahir durant la sessió de comú i ho reitero avui en aquestes línies perquè crec que encara hi som a temps de rectificar i, per tant, d’incloure aquesta partida al pressupost. Senyors cònsols, senyora Marín, senyor Calvet, recondueixin la situació! Garanteixin la disponibilitat d’aquests 1,3 milions per aquest projecte de cabdal importància per a la parròquia. 

 

Una llàstima, la veritat. Aquest punt negre enfosqueix totalment uns pressupostos amb un ambiciós programa d’inversions que, quan es porti endavant, serà beneficiós per a la nostra parròquia, ara que aquesta està a punt de complir els 40 anys. Llàstima que, al meu entendre, no s’hagi inclòs la que considero més important.