casino

Les conselleres de Partit Socialdemòcrata+Independents (PS+I) al comú d’Andorra la Vella, Dolors Carmona i Lídia Samarra han considerat un “desencert” que la majoria de Demòcrates per Andorra (DA) allargués de forma “innecessària” el procediment judicial obert pels canvis impulsats ara fa uns anys en el sistema de gestió de l’acompliment dels funcionaris de la corporació. Al seu entendre, així ha quedat demostrat un cop el Tribunal Superior ha donat la raó al sindicat dels treballadors, el SITCA, i ha confirmat la sentència de la Batllia que anul·lava les modificacions, que van suposar un important perjudici econòmic per als empleats públics. 

 

Carmona i Samarra han valorat aquesta resolució després de la sessió de comú celebrada aquest dijous. A preguntes dels periodistes, les dues conselleres de PS+I han recordat que, des d’un inici, “sempre hem dit que s’havia de canviar les regles de joc per molt que la implementació del sistema no fos la més adequada” i que, per tant, no era correcta aplicar una retallada del 10% lineal a cada treballador quan cadascú d’ells tenia una gestió de l’acompliment individual. També ha reiterat que durant la campanya electoral del 2015, “vam prendre el compromís de resoldre la situació perquè els afectats eren els funcionaris i s’estava generant un ambient de treball negatiu”. De fet, ha incidit en el fet que l’ara consol major, Conxita Marsol, “també va dir que acataria si es perdia però un cop ha governat el comú, va dir que aniria a l’últim recurs”. Això ha acabat, ara, amb la sentència de nou desfavorable per a la corporació.

 

“Val la pena aquesta agonia i arribar a aquesta situació?”, s’ha preguntat Carmona tot indicant que “sabíem que el Superior ja havia fallat anteriorment a favor dels treballadors en altres situacions similars amb Govern”. Així, al seu entendre, “tard o d’hora sabíem que els donarien la raó”. Per això, ha afirmat “és un desencert haver arribat fins aquí”, ja que “s’ha generat un malestar innecessari”. També ha apuntat que “ara aquests diners s’han de pagar” i que en canvi, “no estan pressupostats” i, per tant, tot fa pensar que serà necessari recórrer a un crèdit extraordinari. A més, cal tenir en compte que el recurs al Superior ha provocat un encariment de tot el procés pel comú i, per tant, ha acabat generant més despesa.

 

 

Des de PS+I s’ha defensa que el que calia era “resoldre el tema i buscar altres sistemes de gestió que realment afavoreixin l’ambient de treball i l’eficiència per donar resposta als interessos dels treballadors i dels ciutadans”.

 

Canvi del POUP per poder fer el casino

Pel que fa la sessió de comú en si, l’únic punt de l’ordre del dia era la modificació del pla d’urbanisme (POUP) de la parròquia per permetre la construcció de l’edifici al carrer Prat de la Creu que albergarà el futur casino. Des de PS+I s’ha optat per l’abstenció perquè es considera que aspectes claus com tenir la seguretat que la terrassa superior de l’immoble serà d’ús públic i estarà connectada amb l’avinguda Meritxell i la plaça del Poble no estan del tot assegurats. “Un canvi així és prou important per tenir lligats tots els serrells abans de presentar-la”, ha argumentat Carmona, tot indicant que “sense aquesta connectivitat, l’ús de la terrassa d’un edifici privat per molt que hi hagi un conveni no aporta massa”. 

 

La consellera de Partit Socialdemòcrata+Independents (PS+I) al comú d’Escaldes-Engordany, Cèlia Vendrell, ha demanat al ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres Falcó, que expliqui a quins informes es referia quan va dir que els estudis sobre el terreny de les Tresoles com a possible ubicació del futur heliport. En aquest sentit, ha recordat que el compromís expressat pel Govern, mitjançant Gilbert Saboya, titular de la cartera d’Economia, Competitivitat i Innovació, era, justament, que tots els estudis que es fessin serien revisats pels experts d’aviació civil francesa i, per això, ha expressat la sorpresa per les paraules de Torres Falcó. 

 

Vendrell ha fet aquestes declaracions durant l’entrevista concedida al programa Hora Andorra de SER Andorra, on també ha abordat altres aspectes de l’actualitat a la parròquia. Sobre l’heliport, ha estat clara a l’hora de recordar que “els informes els estan fent empreses d’Andorra i Govern ens va dir que després es passaran a aviació civil francesa; si no tenen el seu vistiplau, no es farà”. Aquesta promesa, però, contrasta amb el fet que “ara el senyor Torres Falcó ens diu que són favorables; haurem de demanar-li a quins estudis es refereix”. Tot i això, ha indicat que “esperem que Saboya mantingui la promesa i es faci la reunió de poble per informar els ciutadans del projecte”. També ha lamentat que s’hagi desestimat la petició feta pel PS de puntuar el terreny de Tresoles amb els mateixos criteris amb els quals es van avaluar altres possibles ubicacions el 2015.

 

La representant de PS+I també ha expressat la satisfacció pel fet que “la setmana vinent es crea la comissió per estudiar l’embelliment de l’eix de vianants a Carlemany”. Vendrell ha lamentat que, fins ara, les dues minories al comú no han pogut participar en els treballs realitzats fins ara i ha expressat l’esperança que ara “sí que puguem treballar en el que s’espera que sigui l’avinguda”. 

 

La consellera també ha valorat la possibilitat que el casino acabi situant-se a la parròquia, ja que hi ha diverses empreses que han proposat ubicacions a Escaldes. Sense negar que, personalment, no és partidària de la instal·lació, sí que ha volgut deixar clar que, al seu entendre, Caldea no seria el lloc idoni. “No m’agradaria. No considero encertat barrejar aquests dos conceptes d’oci; un de familiar i l’altre vinculat al joc”, ha explicat.

 

Vendrell també ha expressat la preocupació que genera el fet que, en els darrers temps, s’hagi detectat consum de drogues per part de joves a la zona del Prat del Roure. Ha recordat que, de fet, ja s’havia viscut una situació similar i que “la policia va intervenir i la cosa es va resoldre”. Ara, però, “ho tornem a tenir”. Malgrat que veu positiu que s’instal·lin càmeres de vigilància que ajudin a dissuadir als possibles consumidors, també ha volgut fer una reflexió més global sobre el problema de les substàncies estupefaents: “Com a tota societat, el que es necessita és una formació i una política de sensibilització ca a possibles consumidors. Cal que la joventut sigui conscient que no són caramels. La base és l’educació”, ha apuntat.

La consellera de Partit Socialdemòcrates+Independents (PS+I) a la minoria del comú d’Escaldes-Engordany, Cèlia Vendrell, s’ha mostrat crítica amb les conclusions que el Govern extreu de l’informe realitzats per tècnics francesos sobre la idoneïtat del terreny de Tresoles com a possible ubicació de l’heliport. Vendrell ha posat en relleu que els experts gals avisen en l’estudi de les dificultats que presenta la parcel·la i per això ha indicat que troba “fora de lloc” que l’executiu consideri que el document és favorable al projecte.

 

Així ho ha manifestat durant l’entrevista que la representant de PS+I al comú escaldenc ha concedit al programa ‘Hora Andorra’ de SER Andorra. “L’informe del terreny Tresoles et diu que es pot fer però et parla de moltes restriccions”, ha remarcat la consellera, tot avisant que el cost final pot pujar molt més del que s’està indicant des del Govern: “Es pot anar a, com a mínim, 10 milions; i en canvi, ens parlen només de tres”, ha denunciat. Per això, al seu entendre, “dir que l’informe és favorable amb tots els condicionants que hi posa està fora de lloc”. 

 

Per això, Vendrell ha reiterat les peticions ja apuntades ara fa uns dies des del PS en roda de premsa. Primer, “cal que es faci la mateixa valoració que amb els deu terrenys analitzats el 2015”. En aquest sentit, ha recordat que “hi ha hagut llocs amb bona puntuació que s’han descartat per qüestions polítiques” i s’ha preguntat “per què a Tresoles no s’ha fet la mateixa valoració?”.

 

La consellera escaldenca de PS+I també ha volgut remarcar els dubtes existents sobre la viabilitat econòmica de la instal·lació. “No sabem si tenim una massa crítica que pugui utilitzar l’heliport de forma regular”, ha manifestat, tot recordant les paraules d’un expert durant conferència ara fa uns dies en què “ens va dir que l’heliport no té tant d’interès si els aparells no poden aterrar al Prat”. Per això, ha fet una crida a Govern: “que ens expliqui quines projeccions té pels propers anys i com assumirem el manteniment si no tenim prou helicòpters que hi aterrin?”.

 

La representant de PS+I al comú escaldenc també ha posat de manifest la seva oposició a la possibilitat que el futur casino s’acabi ubicant a Caldea. “Ni aquesta ni el centre de congressos m’agraden com a lloc”, ha afirmat, ja que “no vull associar la imatge del termolúdic amb un establiment de joc”. 

 

Vendrell també ha defensat el criteri de repartiment de transferències proposat des del PS, amb un major pes de la població. “No és normal que l’import per càpita sigui tan gran a Canillo i baix a Escaldes”, ha argumentat, defensant que “tots hem de ser tractats de forma igualitària”.

El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López ha retret al Govern de Demòcrates per Andorra (DA) la seva escassa sensibilitat en matèria social. Ho ha fet durant la sessió de control celebrada aquest dijous i ho ha argumentat en funció de les respostes a dues de les preguntes formulades. En totes dues el parlamentari ha expressat els perjudicis que causa el retard per part de l’executiu a l’hora de complir els seus compromisos, com  ara el d’acollir una vintena de refugiats provinents del conflicte armat a Síria o en diferents àmbits de política social. 

 

Així, López ha estat molt crític amb el fet que encara no s’estigui en disposició de fer venir al país 20 refugiats, tot recordant la promesa feta pel cap de Govern, Toni Martí, el dia de Meritxell del 2015. Des de l’executiu, l’encara ministre d’Exteriors, Gilbert Saboya, ha intentat explicar aquesta tardança justificant en la necessitat d’elaborar una llei per donar garanties a la seva arribada. El conseller general del PS, que ha posat en relleu que “el desig de molts ciutadans és poder fer aquest acolliment”, ha lamentat que “la situació està passant avui i no pot esperar que triguin dos anys a tenir una llei”. 

 

López ha lamentat “l’actitud freda” mostrada pel ministre i l’ha volgut contraposar amb la mostrada pels ciutadans, amb l’exemple de Som, l’obra del Land Art instal·lada a la tartera del Carroi. “Davant d’aquest desig trobem un Govern que incompleix les paraules i compromisos,  que ens avergonyeix, que explica passos i paraules que en realitat no fa, que és incapaç de fer-nos sentir orgullosos mostrant la seva solidaritat”, ha denunciat el parlamentari socialdemòcrata. 

 

De fet, també remarcat  en relleu que “no cal una llei per poder acollir refugiats” i s’ha preguntat “quant temps s’estarà per fer-la”, tot alertant que “potser quan la tingui, ja s’haurà acabat el conflicte i vostè ens haurà avergonyit a tots”. López també ha retret el ministre la poca empatia amb el projecte Vacances en Pau de l’Associació d’Amics Solidaris amb el Poble Sahrauí, tot indicant que “a la seva presidenta l’han trucat vàries vegades des que es va publicar la nostra pregunta; abans, cap”. Així, ha afirmat que més que la dificultat per fer la llei pels refugiats o per solucionar els problemes per l’arribada dels nens sahrauís, la clau tot plegat és un tema de “prioritats i aquests temes no ho són per a vostès”. 

 

Un altre àmbit on queda patent la manca de sensibilitat del Govern és el retard en accions i polítiques socials. Així, a pregunta de López, Xavier Espot ha hagut de reconèixer que part de la cartera de serveis de la Llei de serveis socials i sociosanitaris encara no està en vigor malgrat haver transcorregut tres anys des de la seva entrada en vigor. També ha hagut d’admetre que hi ha setze persones que estan partint endarreriments en el pagament dels ajuts a l’habitatge de lloguer. A aquest darrer punt, el ministre d’Afers Socials li ha volgut treure importància, reacció davant la qual el parlamentari socialdemòcrata ha estat contundent: “Estem parlant justament de les persones que més ho necessiten”, ha afirmat.

 

López ha criticat durament l’actitud del ministre i li ha retret que “és més partidari de la caritat que no pas dels drets”. També ha aprofitat per refermar el rebuig del PS a la llei de serveis socials: “Cada dia que passa estem més contents de no haver-la votat”.

 

FEDA i la permissivitat amb el tabac

Des del PS també s’ha volgut criticar la situació a FEDA, on hi ha un important malestar de bona part de la plantilla, com evidencia l’informe de clima laboral realitzat a la companyia, que coincideix amb una important “disbauxa” en els càrrecs directius i de responsabilitat. “És, un cop més, l’oficina de col·locació de DA”, ha denunciat López, tot indicant que “entre caps i responsables d’àrea, un 30% de la plantilla té càrrecs de responsabilitat”. Justament seria “el 30% que en l’enquesta està d’acord amb els temes importants” i, en canvi, “entre el personal ras, gairebé el 100% respon de forma negativa”. El conseller general ha estat clar: “És inadmissible el que s’està fent a FEDA; és un exemple més de la mala gestió de DA”. 

 

En la darrera pregunta de la sessió, el debat s’ha centrat en la possibilitat de fumar a les sales de joc del futur casino i del bingo, opció a la qual la consellera socialdemòcrata Rosa Gili ha volgut expressar “el més ferm rebuig del PS” en ser “un hàbit insalubre”. La parlamentària ha recordat que “el tabaquisme és la primera causa de mort prematura i evitable als països desenvolupats” i ha lamentat que “malgrat aquesta informació, el Govern de DA insisteix a permetre-ho”. I, a més, “sense argumentar res”. De fet, el mateix ministre de Sanitat, Carles Álvarez-Marfany, ha reconegut durant la sessió que la decisió “va en contra de la lògica sanitària”. 

 

Gili ha criticat que la mesura s’hagi fet “sense escoltar la veu dels treballadors ni tenir en compte el seu dret a la salut” que, ha recordat, “està reconegut a la Constitució. I, de forma especial, el fet que “l’única justificació són els potencials beneficis per a uns empresaris”. De fet, pensant en la discriminació que patiran els futurs empleats d’aquests locals en comparació amb la resta de treballadors del país, s’ha plantejat “fins a quin punt pot ser constitucional”. Així, ha remarcat que “no els preocupa quines són les condicions de treball d’aquestes persones”.