comú d'Escaldes-Engordany

La consellera del Partit Socialdemòcrata+Independents d’Escaldes Engordany fa vuit anys que està al Comú “com a minoria”. Encara no sap si tornarà a repetir. És una enamorada de la parròquia i li dol que el que ella considera el seu element diferenciador no sigui apreciat ni reconegut com cal: l’aigua termal. Per això creu que s’hi haurien d’esmerçar més esforços per apropar-la als ciutadans.

 

Quin balanç del mandat comunal fa?

L’anterior havia estat més interessant a nivell de minoria al Comú que aquest. A nivell de comissions eren més dinàmiques, amb més propostes. Ara et venen amb la feina que volen fer, te la proposen i ja està. Són comissions més de gestió del dia a dia, no són tan creatives.

 

Quant a polítiques, com valoraria les següents? Capesa?

Hi ha temes que no s’han tancat, com és el cas de Capesa. Ara fa 4 anys els escaldencs ens vam quedar sense aigua uns dies. Això va fer que s’accelerés la construcció d’un dipòsit i se’n va fer un altre que no estava previst. Ara tenim els dos dipòsits, però encara no treballen com ho haurien de fer. Ara s’està treballant en una nova estació d’aigües potables, perquè com més filtrada està l’aigua, menys problemes de distribució i de més qualitat. D’altra banda, hem defensat sempre que el comú hauria de tenir el 51% de les accions de Capesa, però aquest no és l’objectiu de la majoria. No en veu la necessitat. És important fer-ho per la gestió de l’aigua, perquè crec que la gestió ha de recaure directament sobre el cònsol major. Hi ha hagut passos, tot i que no s’ha avançat el que a mi m’hauria agradat.

 

El projecte de l’avinguda Carlemany per a vianants?

Al mandat passat vam tenir divergències per les formes i el tracte que es va donar a certs ciutadans. Tal com ha quedat, és un punt positiu que dono al Comú.

 

La separació de les aigües residuals de les pluvials?

El 2018 s’havia de treballar a l’avinguda Fiter i Rossell perquè es fes la separació de les aigües residuals de les pluvials. Estava  pressupostat i no s’ha acabat fent, i el 2019 ni s’ha pressupostat. Pel 2020 hauria d’estar feta, i no serà així. Si volem un país net i complir amb les reglamentacions mediambientals, una de les coses que s’ha de fer és aquesta. 

 

L’aparcament a la part alta d’Escaldes, l’Escaler?

És una iniciativa privada. És un projecte del primer mandat d’Antoni Martí. Ja durant la campanya electoral del 2003 en va parlar, però quasi 17 anys després aquest pàrquing no és una realitat. S’ha procurat el terreny i el pla d’actuació. Hi ha un conveni amb els propietaris per tirar endavant les obres amb uns terminis, però no s’ha començat a construir. Acabarem el 2019 i no s’haurà iniciat a no ser que m’equivoqui, tant de bo.

 

Sobre la protecció del patrimoni cultural, no n’està gaire satisfeta, oi?

No és un punt a favor de la majoria comunal. Els cònsols van promoure canvis a la Llei de protecció dels entorns culturals i es va passar de reduir el perímetre de 100 metres a 20 metres, i això té delicte. Teníem una borda a Engolasters que estava dins del catàleg comunal de béns classificats i el Comú la va desclassificar perquè el propietari la tirés a terra. Jo hi vaig votar en contra. Ara estan construint a un metre de la façana de Casa Trenella. No ho entenc i ja m’ho han explicat, ja. A nivell de protecció del patrimoni cultural, es mereixen un zero. La cultura no només passa per promoure espectacles al carrer, també per la protecció de les nostres bordes.

 

A nivell nacional, també es va deixar tirar a terra la impremta que va fer Puig i Cadafalch. El Govern no va ser capaç de protegir aquest edifici. DA no ens pot donar lliçons de cultura en aquest aspecte. 

 

Pel que fa a la dinamització comercial de Carlemany, n’ha fet prou el Comú?

Crec que la iniciativa ha de ser privada. El Comú ha de fer  part de l’Associació de comerciants, com un membre més. Però no ha de ser l’impulsor principal, ha de ser un vagó més, no la màquina de tren. Les associacions són difícils de tirar endavant a Andorra, han de tenir gent assalariada per executar plans de dinamització, si no és difícil que el comerciant ho faci perquè està centrat en el seu negoci. Diuen que no tenen diners, però per això han de tenir aquesta figura, per dinamitzar la zona. A més, la parròquia té altres zones comercials per promoure. 

 

I pel que fa a les goteres de Caldea?

És un tema que fa temps que dura i que algun dia algú haurà d’arreglar. Per generació espontània no s’arreglarà. Pel tipus d’estructura que té l’edifici, es creen fissures i ja ho sabíem des del principi. Els locals que té el Comú no es poden llogar al preu que voldríem perquè hi ha goteres. Hi ha moltes coses que es van retardant. I ja s’ho trobarà el proper. Algun dia o altre s’haurà d’actuar. Ara, mai no he dit que Caldea s’enfonsa, com em va acusar la cònsol. No som prou valents per prendre certes decisions o només prenem les que ens permeten tenir vots quatre anys després.

 

Pel que fa a la polèmica de les torres del Clot d’Emprivat, vostè hi va votar a favor.

Vaig votar a favor farà un any i ara votaria en contra perquè he anat sospesant els pros i els contres. Llavors no tenia tants elements a la mà, tot i que vaig participar en la comissió del pla d’urbanisme i amb el que et diuen els tècnics, segons el teu sentit comú, penses si la proposta és bona o no. La proposta que es va fer de construir torres de 20 plantes la trobava bé. A posteriori he anat sabent més coses. Per exemple que el nou  pla d’urbanisme conviu amb l’anterior. Els tècnics havien ideat la construcció dels edificis i la manera de circular entre ells. És el que a mi em va agradar perquè permetia que de la segona planta dels edificis es pogués circular d’un edifici a l’altre i es creés una segona via alternativa de circulació, i per això vaig votar a favor. Resulta que aquesta forma de circular no es podia fer perquè un espai privat no pot sobrevolar una carretera pública. Això es podria canviar amb un pla específic per a la zona. I els propietaris actuals estan fent unes torres sense aquesta circulació alternativa. A l’últim consell del Comú els ho vaig dir. 

 

També s’ha de mirar el tema de la circulació dels vents. Potser crearem carrers on haurem d’anar arrapats a les parets per la direcció del vent. També la  insolació que crearà a Escaldes. A això se suma que han hagut de fer un reglament de servituds aeronàutiques perquè les autoritzacions que el Comú ha donat ja feia que els helicòpters haguessin de canviar la seva ruta. El Govern ens ha picat la cresta. A nivell de reglaments i edificabilitat, no sé si a Andorra estem preparats per a un projecte com aquest.

 

Darrerament, hi ha hagut queixes sobre l’ocupació indeguda de les places reservades per a persones discapacitades i casos de falsificació de les targetes d’acreditació. Què en pensa?

Em consta que les ordres que tenen els agents de circulació és que són prioritàries. En això sí que puc defensar la tasca de la cònsol, perquè li he sentit dir en diverses ocasions i que ningú més hi pot aparcar. Sobre la falsificació de les targetes, no sé si ho poden identificar. És cosa del Govern, ha de facilitar una eina per identificar-les, un codi de barres, per exemple. Això és factible amb les tecnologies que tenim. Des del Comú no es donen. O amb la matrícula del vehicle. Si facilitem la identificació, limitarem molt l’ús indegut d’aquestes places d’aparcament.

 

El que hem de fer és que les ciutats siguin el màxim d’accessibles a tothom. En principi, des del Comú se’ns diu que les voreres estan adaptades per facilitar la mobilitat de la gent. 

 

Com li agradaria que fos la parròquia d’Escaldes?

És una parròquia que estimo molt, he nascut aquí i he viscut aquí, menys 8 anys que vaig treballar fora. Els meus fills han nascut aquí. El que trobo com a fet diferenciador i únic de la parròquia és l’aigua termal, i em dol veure com la tractem i que no li donem la importància que hauria de tenir. M’agradaria que l’aigua termal fos la nostra punta de llança. Que Escaldes estigués dins de les associacions catalanes i franceses de ciutats amb aigua termal per tenir més força. No és una aigua termal qualsevol. Escaldes ha crescut perquè hi havia aigua termal. Cap mandat no ho ha posat en relleu, menys el de Jacint Casal. Ell sí que la va posar al capdavant amb Caldea, que ha donat riquesa a la parròquia i a tot Andorra. Ningú més hi  ha apostat en l’Andorra moderna. No cal fer obres faraòniques, però sí que cal apropar-la a la gent, com per exemple fan a Ax-les-Thermes. No hem sabut posar l’aigua termal en relleu. Caldea hauria de ser la meca de l’aigua termal i la gent encara et demana si realment és aigua termal. És desconeguda per als propis andorrans. 

 

El que ara és l’ArtalRoc, una obra d’Antoni Martí, que deixem gratuïtament al Govern per fer exposicions, es va construir per  ser el Centre d’Interpretació de l’Aigua i del Madriu. En la campanya electoral passada Marín li va treure aquest nom i el va rebatejar. El CIAM no va funcionar i es va deixar perdre. Es va fer amb un objectiu i s’ha reconvertit en un museu que està bé, però no era la seva finalitat. La Vall del Madriu és una assignatura pendent i li posaria un zero a l’equip comunal per la ubicació del portal de la Vall del Madriu, que està a Andorra la Vella, quan hauria d’estar a Escaldes perquè el 80% està a territori escaldenc. 

 

Precisament hi ha descontent per com funciona la comissió de la Vall del Madriu.

Es reuneix cada sis mesos, i les actes, quan les passen, són de sis mesos o un any enrere. Cada any al gener la directora presenta el pressupost, però a nosaltres no, el demanem, però no l’hem vist mai. És tan trist. Apostem-hi realment per la Vall del Madriu. Alguna de les bordes ha caigut, aportem ajudes perquè això no passi als cortalans. Haurien de venir més aviat del Govern, que no del Comú. Intentem fer una associació de cortalans. Ara ningú en treu profit. Podrien fer un espai diferent, amb un producte únic a tot el territori d’Andorra. Els deuen faltar molts recursos. Creguem-hi com a país en aquest producte diferenciador que podem oferir a certs clients, a gent que busca una relació diferent amb la natura, ja que només s’hi pot accedir a peu, amb un ase o a cavall. Ho he vist evident des de fa anys. Posar-ho a la pràctica és complicat. Els cortalans demanen informes i no els acaben d’arribar. No acabo d’entendre aquesta nebulosa que hi ha al voltant de la Vall del Madriu per part de l’equip de la majoria. Em refereixo als quatre comuns implicats, no només al d’Escaldes. No sé què hi ha allà dalt. Potser hi ha una mina d’or i no ho sabem.

 

“Durant aquesta època d’amor amb L’A vam entrar preguntes conjuntes, ara ja no ho farem més”

 

Es presentarà Cèlia Vendrell a les pròximes eleccions comunals?

Estem meditant sobre si m’hi torno a presentar. Seria la tercera vegada. Fins a l’octubre no crec que hi hagi una decisió clara. Porto vuit anys al Comú, a la minoria. Al primer mandat, Marín tenia ganes de fer coses. Per a mi també era la primera vegada, i com he dit abans les comissions eren més dinàmiques. Actualment, a vegades no puc anar a les comissions per diverses raons. Sempre ho intento. Això fa que perdis una mica la motivació. Es fa feixuc des de la minoria. No tenim la força de fer oposició. Podem fer la pataleta, això no t’ho poden treure. Ens posem d’acord en les qüestions més quotidianes, ara, les coses més importants no ens les consulten, sinó que ens les presenten. Això és a causa de la llei electoral. Si hi hagués un sistema diferent, més proporcional a l’hora de distribuir els vots, es podria treballar per pactes a les comunals i les coses canviarien. Llavors seríem realment oposició, no minoria. La llei electoral actual no ho permet, per garantir la governabilitat dels comuns. Es va veure així l’any 93. Ara ha de canviar, per això fèiem la proposta de canvi a les darreres eleccions generals.

 

Com valora el pacte amb liberals?

Hi va haver molta sintonia entre els candidats i no candidats de les dues parts. Va ser molt positiu. Ho vam viure amb molta intensitat. La Rosa Gili i el Marc Magallon es van entendre molt bé. Hi havia entesa i ganes de canviar. Ara bé, va arribar el 7 d’abril i les coses van canviar. Posteriorment, vam fer reunions amb els liberals d’Escaldes i no estaven gens contents amb el que s’estava fent a nivell nacional. Els membres del comitè liberal d’Escaldes estaven ben dolguts perquè sabien què passaria si arribaven al pacte amb Demòcrates, perquè nosaltres ja ens vèiem a les comunals junts. Si pactaven amb DA, el nostre pacte perdia tot el seu sentit, que és el que ha passat. A la ciutadania ja no li podem explicar això. És complicat per a nosaltres creure’ns-ho. Un any abans ja hi vam estar treballant. Eren uns liberals diferents, més progressistes, amb el canvi a la llei electoral coincidíem. No em va costar l’aliança, a nivell personal creia que a les comunals hauria estat la continuació. Ara no pot ser, de tota manera jo no diré mai d’aquesta aigua no en beuré, però és complicat ara. Fins i tot a nivell de Comú, durant aquesta època d’amor vam entrar preguntes conjuntes amb Higini Martínez-Illescas. En l’últim consell del Comú li vaig fer saber que no volíem entrar més preguntes conjuntes perquè ja no venia al cas, quan ells potser aniran junts a les comunals amb DA. Per això vaig presentar les preguntes com PS+I. Els independents són benvinguts, si són afins.

 

Quina opinió li mereixen els rumors que Antoni Martí es torni a presentar com a candidat, descontent, d’altra banda,  amb el pacte entre DA i L’A?

Primer de tot, veig que no som els únics que estem descontents, Demòcrates també té gent que està descontenta. El senyor Martí farà el que cregui que hagi de fer. Crec que no ho hauria de fer, a nivell personal. Després de set anys de cònsol major, i vuit anys com a cap de Govern, jo si estigués al seu lloc no ho faria. No dic pas que s’hagi de retirar de la política. El que li toca ara és ser conseller general. Ara bé, té tot el dret de fer-ho, si ell ho veu així. Tots som escaldencs.

La consellera del Partit Socialdemòcrata (PS) al Comú d’Escaldes-Engordany, Cèlia Vendrell, fa balanç dels cinc anys de la creació de Vivand. Indica que la sensació és que l’impacte és positiu però per confirmar-ho demana estudis. També critica la poca transparència amb què actua la majoria i lamenta la inacció del Comú amb la millora del subministrament d’aigua a la parròquia.

 

Ja fa cinc anys de la conversió de Carlemany en carrer per a vianants. S’ha assolit el resultat que s’esperava?

No ho sé. Sí que tinc la sensació, però, que no hi ha el rebuig que hi va haver en un primer moment. La gent que estava en contra de Carlemany per a vianants perquè deia que repercutiria en detriment dels seus ingressos no hi és. I això podria ser un indicador indirecte que l’avinguda Carlemany per a vianants és positiva. Amb tot, no ho puc afirmar perquè no tenim cap indicador, ja que no s’ha mesurat la satisfacció dels comerciants, hotelers i habitants. Tampoc sé quines són les expectatives que es tenien amb Vivand, perquè en un primer moment es van fer enquestes de satisfacció, que es van parar tot i que la majoria havia dit que les continuaria fent. Ara, un cop les obres estiguin acabades, podria ser un bon moment per fer una nova enquesta.

 

En el marc del projecte de Vivand, s’han oblidat d’algunes accions?

Hi havia moltes coses a l’inici i la sensació és que s’està fent poc. La sensació és que la persona que ha de dinamitzar Vivand està més integrada dins del Comú fent tasques generals per a la parròquia que no pas de dinamització de Vivand. De reunions per tractar de Vivand exclusivament no n’hem fet gaires. D’aquí que tinguis la sensació que l’avinguda funcionaria sola.

 

Ara ja estan en marxa les obres d’embelliment.

En un principi, la majoria havia analitzat que el cost de les obres fos assumit en part pels propietaris de la zona. Finalment no s’ha fet.

 

És una mesura una mica impopular. Creu que s’havia d’haver fet?

Això és molt impopular. Però el que és cert és que si dediques únicament els esforços a l’avinguda Carlemany la resta de la parròquia es pot sentir perjudicada. Però, com que ara hi ha més ingressos comunals, s’han pogut fer accions en altres llocs de la parròquia i sembla que no estiguin tan oblidats. Però és cert que l’eix principal sempre el posen més maco. Un exemple va ser amb l’enllumenat de Nadal. Es van reciclar llums per a les zones lluny del centre i, fins i tot, algunes no en van tenir. Cal recordar que a Terrassa, un dels exemples que se’ns posava, els comerciants participen en tot perquè finalment és un benefici per a ells. No és descomunal demanar al comerciant, l’hoteler, que participi amb un percentatge en l’embelliment. 

 

Han estat crítics amb les obres. Com veuen l’evolució?

Durant els quinze dies en què es va retirar el mobiliari ja van bloquejar l’avinguda perquè es van instal·lar unes barreres que impedien que la gent travessés. Això perjudica molt el comerç. Aquests quinze dies eren necessaris? Jo crec que no. A més, com que semblava que teníem prou temps, van obrir des del carrer Ciutat de Sabadell fins a les Closes. Aquesta fase va arribar la Festa Major i no estava acabada. I ara encara tenim tanques a l’avinguda quan ja havia d’estar acabat. Això, quan veus la parròquia veïna que va dir que el 4 d’agost no hi hauria cap tanca i així ha estat. Per això, amb Liberals d’Andorra vam demanar que es treballés en una zona i s’acabés. I així anar avançant sense haver d’obrir tota l’avinguda de cop. Això és el que demanem per a la segona fase. Cal que quedi clar que nosaltres no ens fiquem amb els terminis sinó que demanem que es puguin complir. Des que es va començar a parlar del projecte Vivand s’ha fallat amb la forma de fer les coses, ja que el projecte és bo. Són poc comunicatius, poc transparents i això encara es manté. 

 

No hi ha hagut cap millora?

És el tarannà d’aquesta majoria. Sí que fem reunions però el dia a dia del Comú el desconec. Ells saben el que ens diuen i no ens diuen. I hi ha coses que a la llarga se saben, o no. 

 

Una altra qüestió que s’arrossega des del mandat passat són les millores en el subministrament de l’aigua a Escaldes-Engordany. A banda del fet que el cònsol menor ha passat a ser president de Capesa hem vist massa pocs canvis?

El Comú encara no ens ha comunicat de forma oficial que el cònsol menor sigui president de Capesa. Aquest és un tema en el qual he estat molt a sobre i molt pendent però els resultats han estat molt minsos. Per això, al final penso que ja ens hi posarem més endavant perquè és un tema que m’ha perjudicat fins i tot la salut. Jo no puc fer més del que he fet. Fa un any semblava que havíem de fer una gran revolució a Capesa, amb l’ampliació de capital i la direcció de Capesa, però no ha passat res. El tema de Capesa, per mi, és important de solucionar. Perquè no està resolt. El segon dipòsit el continuem sense fer funcionar de forma permanent quan al mes de gener ja havia d’estar funcionant. Per tant, he conclòs que qui ha de posar-hi ordre són els cònsols, que tenen més força que jo. Jo sempre estaré a la seva disposició.

 

Per què aquest bloqueig?

No sé perquè no s’avança.

 

I l’ampliació de capital s’ha de fer sí o sí?

Capesa necessita diners. Per  què no tenim el dipòsit acabat? És un problema de diners o no ho sabem fer? Tot i que Capesa té un crèdit.

 

També urgeixen les noves captacions?

Són necessàries. Continuo dient el mateix de sempre perquè res ha canviat. Al setembre farà un any que vam anar-hi a fer una visita amb la Rosa Gili i se’ns va comentar que el ministeri de Salut estava en fase d’acreditar aquests fons i ara no sabem en quina fase està. Amb tot, els estudis són llargs i per això vam fer un vot de confiança. Ara estem a l’espera que se’ns informi.

 

El Comú està desatenent les seves competències amb la qüestió de l’aigua?

El Comú té delegada la competència de l’aigua a Capesa, que és una empresa privada. Esperem que el Comú, tenint ara la presidència, agafi decisions més resolutives i que aquest tema avanci. Si el podrà fer avançar, això ja és una altra cosa.

 

Diversos conflictes han sorgit al servei de Circulació comunal. Comparteix la gestió de la majoria amb relació a la mútua dels agents?

La creació de la mútua ja es va aprovar amb el nostre vot en contra, perquè no vèiem clar que fos constitucional la seva aplicació, ja que s’obligava els agents a afiliar-s’hi quan la Constitució diu que tu et pots afiliar si vols o no a les associacions, mútues... A més, estàvem creant aquesta mútua perquè el Comú no volia pagar una assegurança, ja que en aquell moment s’havia eliminat l’assegurança complementària a tots els treballadors. A mi, una de les coses que em feia por és que, si mai teníem un accident laboral greu amb diversos agents implicats, el Comú hauria de pagar i per això ens podria costar més car. No se’ns va fer cas i ara veiem que el Comú haurà de desfer la mútua i pagar els diners aportats pels agents.

 

Últimament també ha transcendit el mal ambient laboral al servei de Circulació. Ha millorat amb la contractació d’un director per al departament?

Sobre aquest tema no hi tinc res a dir. No hi vaig ser present quan van tenir lloc els fets i no soc jo qui ha de fer cap judici de valor sobre el que ha pogut passar. Si una persona es creu que ha estat maltractada per una altra té tot el dret de presentar una denúncia i la persona denunciada té el seu dret de defensar-se. És un tema que està a la Batllia i crec que no ens hi hem de posar. El que sí que demanem és que s’aclareixi el que ha passat i que hi hagi la millor resolució del cas possible.

 

Ha millorat l’ambient des de la incorporació del director?

Semblaria que sí. 

 

En l’àmbit polític s’havien pres totes les mesures per assegurar el bon ambient laboral?

La senyora cònsol sempre ha dit que hi ha estat molt a sobre i que vigila el servei de molt a prop. Però per saber si ha estat així cal ser-hi sempre present. La cònsol va fer confiança a dues persones, que són les responsables del cos. Amb elles sempre he tingut un tracte cordial i amable tot i que és possible que amb els companys el tracte sigui un altre. Són situacions de treball que no són fàcils i, a més, cal saber gestionar l’interior del cos i l’exterior. Per això, és evident que hi hagi tensions laborals. El que no sé és si s’ha faltat al respecte però el que sap greu és que s’hagi arribat a aquesta situació i que no s’hagi pogut parar des del Comú. Si la cònsol es va prendre aquesta situació prou seriosament, no ho sé. En tot cas, vam veure bé que s’optés per incorporar una persona externa al cos per analitzar què passava, ja que semblava que el problema era més que res de relació entre persones i d’organització. Això s’havia de tallar.

 

La cònsol major s’ha manifestat a favor d’aparcar l’heliport. Com rep aquestes declaracions?

Estic contenta amb les declaracions de Trini Marín. És fantàstic i genial que la senyora Marín declari que s’hauria d’aparcar. Perquè ja era hora que declarés alguna cosa amb relació a l’heliport. Sempre havia dit que es pronunciaria quan tingués estudis. Aquests estudis que esperava no han arribat, o potser els té ella i jo no els tinc. I s’ha pronunciat. Doncs enhorabona. Estic molt contenta que s’hagi pronunciat i en el sentit en què ho ha fet, ja que si ella ho diu dona més força. Perquè tothom havia vist des d’un inici que l’heliport en aquella zona duia moltes dificultats.

 

“No descarto fer el salt a la política nacional però no sé si aquest pas el faré ara”

 

Abans ha parlat de manca de comunicació i transparència per part de la majoria, una crítica que se sent sovint des de les oposicions comunals.

No pot ser que, perquè la Llei electoral fa que els comuns tinguin sempre majoria absoluta encara que una candidatura perdi d’un vot, l’opinió de la minoria no valgui per a res. Per això, no fem reunions amb la freqüència amb què n’hauríem de fer. Perquè el vot de l’oposició no influencia per a res. És a dir, tant si vas al consell de Comú com si no,  és el mateix. Cantis o ballis, és el mateix. A l’oposició no l’han necessitat mai per poder governar. 

 

Com caldria funcionar?

Es diu que els comuns han de ser governables però els comuns es poden governar amb pactes. Per exemple, en el cas de l’avinguda Carlemany per a vianants es podria haver arribat a acords i potser s’haurien pogut fer les coses de forma diferent. A mi no em fa por tenir oposició. Com tampoc em fa por en l’àmbit empresarial tenir competència. Si tens un monopoli és bufar i fer ampolles, no et preocupes gaire i omples els calaixos cada dia. En canvi si tens competència has de ser més enginyós, has de treballar i has d’estar millorant constantment i això és positiu. I tenint una oposició que tingui el seu pes en la presa de decisions, no com ara que no en tenim, les coses canviarien i els projectes podrien tenir altres enfocaments. Perquè escoltant diferents punts de vista es pot millorar un projecte. Cal recordar que les majories absolutes, a tot arreu, tenen una arrogància, es creuen superiors a tot. I contra tu, qui s’hi pot oposar? A menys que algun dels teus es mostri contrari amb alguna decisió... Però això no passa aquí. Aquí tots aplaudeixen.   

 

Quin és el futur polític de Cèlia Vendrell?

Jo ara per ara estic al Comú d’Escaldes-Engordany. Però és cert que on realment fas política és al Consell General. Als comuns és gestió comunal, i si estàs a l’oposició fas presència al consell de Comú i a les comissions, que són molt tècniques. 

 

Aleshores, de cara a les properes eleccions generals la podríem veure en una llista.

No ho sé. És un tema que ja veurem. No ho descarto però no vull dir que sigui un pas immediat que faci. No sé si aquest pas el vull fer ara o d’aquí a quatre anys. Tinc temps, no estic al final de la meva vida útil. Però sí que és cert que el Consell General m’atrau.