Critica que el debat a les comissions del comú ha anat a menys i denuncia que en comptes de brillar per les aigües termals la parròquia sigui notícia per la crisi de l’aigua potable, que –diu– no s’ha gestionat bé durant les darreres dues dècades.
Un inici de mandat que no és nou per a vostè.
No, en realitat per a mi aquests primers mesos han estat una continuïtat del mandat anterior. No hi ha hagut un canvi substancial.
No ha canviat res?
Sí que he trobat que al mandat anterior hi havia més debat a les comissions. Ara en certes comissions diuen que ho decidiran en junta de govern.
I quina ha estat la seva reacció?
Els vaig dir que si es decideix en junta de govern el Marc Magallón i jo ja podem marxar perquè no hi pintem res. Una comissió es fa justament per prendre decisions i elevar-les a la junta de govern. Espero que sigui un fet puntual i que no es repeteixi.
La crisi de l’aigua s’ha aguditzat.
Escaldes necessita que s’inverteixi de forma important en Capesa per garantir l’aigua. Fan falta estudis hidrogeològics per buscar totes les fonts que hi ha i veure la viabilitat de cadascuna.
Diuen que el problema també és d’autonomia.
Hi ha una part que és veritat, quan més tens més pots aguantar sense que entri aigua al dipòsit, però si tu no menges no et mantens. Per molt que tinguem dipòsits si no tenim aigua no farem res. A l’inici de Capesa, als anys 90, s’hauria hagut de començar a estudiar on tenim la captació i què passa a aquella zona.
I què ha passat, considera que no hi ha hagut interès?
És una evidència. No han apostat per això. Han estat vint anys per desbloquejar la construcció d’un dipòsit. Al 94 a les assemblees de Capesa ja es deia que es necessitava un dipòsit nou. Potser aquests anys ens els hauríem pogut estalviar si hi hagués hagut una voluntat clara de fer aquest dipòsit.
Vol dir que han anat a remolc dels incidents?
I tant. Cap comú ha cregut en la gestió de l’aigua. Els comuns anteriors no hi creien, deien que això era competència de Capesa. Els cònsols anteriors no es van preocupar i això inclou Toni Martí i Lídia Magallón.
Ha criticat que els comuns no aposten per la vall del Madriu.
Si tens un pressupost en el que més de la meitat és per a salaris és que no estàs apostant. No s’està preveient res, només salaris. Fa dos estius que vam celebrar dos anys de la declaració i en fa 12 que estem sense fer absolutament res. Fem un pla de gestió com Déu mana, decidim d’una vegada per totes què volem fer amb aquesta vall.
Sembla que ja hi ha un primer esborrany per regular l’accés rodat...
A insistències nostres al final van acabar demanant pressupost per regular el trànsit rodat. Pel que he entès el mes que ve haurien de tindre un projecte i faltaria aprovar-lo. Però va ser gràcies a l’aportació que vaig fer que es va posar una disposició transitòria que deia que a la vall del Madriu no es pot circular amb moto fins que hi hagi una reglamentació.
Aquest mandat és el de la reforma de les competències. Han demanat de participar-hi.
La negociació seria més fàcil amb l’oposició que amb els que estan governant, que han de renunciar a competències i no volen. El mandat passat van ser els comuns de DA que van boicotejar la proposta que estava fent el ministre Riberaygua. Si nosaltres haguéssim estat al comú hauríem estat més aliats nosaltres que ells mateixos.
Està dient que és més partidari de centralitzar el PS que DA?
Jo crec que sí. Al final tenim vuit governs i això és insostenible per a un país de 70.000 habitants. Cal evitar duplicitats, i per això estàvem en contra de l’organisme de recaptació comunal. Hi ha qui diu que els comuns perdran sobirania, però és que qui ha de tindre més sobirania és el Govern.
Però de moment hi ha plena sintonia.
L’altra vegada també estaven tots contents i Riberaygua va acabar dimitint. Ja veurem què es trobarà la Consol Naudí.
S’han descongelat els sous. Pas endavant?
Sí, és clar. A principi del mandat passat van congelar tots el sous dels funcionaris, van eliminar el GAdA.. En canvi arriben els dos cònsols i xulos s’apugen el sou. I dius home... Era de calaix que la gent s’indignaria. L’any següent es tornen a congelar els sous i en canvi a la directora de la vall del Madriu li van augmentar. I també ho vam criticar. O tots moros o tots cristians.
Què li agradaria veure acomplert a final de mandat?
M’agradaria que els cònsols fessin un cavall de batalla del tema de l’aigua i no perquè la situació els hi aboqui. Que quan la situació torni a la normalitat no ho deixin de banda. Escaldes és la parròquia de l’aigua i ni la potable la tenim bé ni a l’aigua termal li estem donant la visibilitat que es mereix. Tot això fa llàstima, m’agradaria que Escaldes realment brillés per les aigües.
