El Govern ha impulsat tres projectes legislatius mitjançant els quals, almenys segons assegura, vol modernitzar tota la regulació dels tres dels principals cossos especials, tots ells claus per a la seguretat dels nostres ciutadans: bombers, agents penitenciaris i policia. És, sense cap mena de dubte, una iniciativa necessària, però que, molt em temo, no acaba d’estar ben dirigida. Una primera anàlisi dels tres textos (dues modificacions d’una le-gislació ja existent i una llei nova), feta no en solitari, sinó in-tercanviant impressions amb representants dels tres col·lectius afectats, revela importants deficiències i, el que és més preocupant, sembla tenir un objectiu, encobert, economicista en les noves normatives, fins i tot amb cert menyspreu envers els treballadors públics, que, a més, pot ser bastant contraproduent. Fa uns dies, el Consell General va ser l’escenari d’un aferrissat i interessant debat de tots tres textos, amb motiu de les esmenes a la totalitat presentades pel grup liberal. Des del PS vam preferir abstenir-nos, no sense deixar clar que totes tres lleis presenten, al nostre entendre, problemes greus que s’hauran de corregir quan es treballin en comissió.
la és que aquests projectes legislatius arriben abans que el Govern hagi tirat endavant la necessària reforma global de la funció pública. En un exemple, l’enèsim, de la política de pedaços de DA, es torna a començar la casa per la teulada mentre que la Llei de la Funció Pública continua sense tocar-se, més enllà dels subtils, però importants canvis introduïts a l’hora de regular el complement de jubilació dels funcionaris.
Un altre punt: jo mateix i els meus companys al parlament hem pogut reunir-nos els darrers dies amb representants dels tres cossos. I una primera evidència clara que hem extret d’aquestes trobades és que no es pot dir, que hagin estat consensuats. Al contrari. Sí que s’ha fet un treball previ amb les associacions que els representen, però nombroses de les seves reivindicacions no han estat tingudes en compte pel Govern.
Són tres els eixos que ens causen més inquietud i que, de fet, han centrat les esmenes que des del PS hi hem presentat. En primer lloc, un règim disciplinari nou que, sense cap mena de dubte, és desproporcionat. Hem buscat equivalències a les regulacions dels nostres països veïns i ni tan sols hem trobat res de similar en les d’aquells cossos més de caràcter militar. Compartim que cal fer canvis en aquesta normativa per establir diferències amb el cos general, però entenem que Govern, deixant-se endur per fets aïllats i puntuals que han succeït darrerament s’ha passat, i molt, de la ratlla. S’ha elaborat un règim sancionador extremadament dur i sever que no valora la tasca que els membres dels cossos especials duen a terme.
En segon lloc, la voluntat economicista de la reforma. La reducció de remuneracions dels cossos especials que s’efectua, i alhora la retallada de certs drets –que en alguns casos podrien fins i tot ser inconstitucionals, com ara la prohibició als policies de militar en partits polítics– combinades amb la manca de definició del nombre total d’hores que constitueix la jornada laboral dels membres d’aquells cossos, ens plantegen greus dubtes i creiem que poden tenir importants conseqüències i ser contraproduents per al futur, afectant greument la qualitat del servei i la seguretat dels ciutadans del nostre país.
En darrer lloc, no ens agrada el grau d’arbitrarietat que contenen els textos en relació al proveïment de places, tant d’agents com de membres de les direccions. Entenem que condueixen a una politització dels cossos, i pot causar un important malestar i desafecció entre els membres que els composen, afectant sense cap mena de dubte la neutralitat que aquests han de tenir.
Amb totes aquestes crítiques, algú es pot preguntar per què els tres consellers generals del PS vam optar per abstenir-nos en la votació de les tres esmenes a la totalitat abans mencionades. Molt senzill: per responsabilitat. El Govern, ho tenim clar, no ha fet bé les coses. Fins i tot vam arribar a plantejar-nos presentar nosaltres mateixos una esmena a la totalitat a les lleis. Però, reitero, per responsabilitat envers els ciutadans i els mateixos integrants dels tres cossos, vam optar per no fer-ho.
M’explico. Parlant amb els representants dels tres cossos, una de les preocupacions que més ens van comentar va ser la necessitat, especialment urgent en el cas de policia i agents penitenciaris, de proveir-se de nous agents. I, malgrat aquesta urgència, el Govern, que podria perfectament encetar ja les convocatòries per buscar aquests nous efectius, ha decidit esperar a tenir els tres textos en vigor.
Això ens preocupa molt. Està en joc la seguretat de l’Estat. La demora d’aquestes convocatòries per cobrir les places necessàries no té justificació i només té el seu origen en qüestions purament economicistes. DA, novament, es torna a equivocar. Nosaltres, però, no podem contribuir a fer més gran i greu aquest error retardant la tramitació de les lleis. Això sí, tenim clar que caldrà millorar-les molt en el treball en comissió –confiem que amb la col·laboració dels consellers demòcrates. A banda d’això, l’adopció finalment d’una llei especifica per al cos de prevenció i extinció d’incendis i salvaments, no pot ser més demorada.
amb aquestes tres regulacions és una nova mostra de la política que DA aplica amb els empleats de l’administració. Malgrat que alguns fets recents, sense anar més lluny, el cas BPA, aconsellen dotar-se d’un Estat fort, amb funcionaris que vetllin per la seguretat ciutadana i pel compliment de les normes administratives, DA aposta de forma ferma per precaritzar la funció pública, desmotivant els seus empleats, eliminant fins i tot la figura del funcionari, desvaloritzant la seva feina, fent funcionar l’administració amb nombrosos eventuals per suplir llocs de caràcter clarament fix i fent pedaços en comptes d’afrontar la reforma integral tan necessària. No és, ho tinc clar, el bon camí.
