El primer secretari del PS augura bons resultats a Encamp i la capital, i admet que el partit té camí per recórrer per tornar a ser opció de Govern, en declaracions a COPE Andorra-AD Ràdio.
Es va parlar que podia ser el cap de llista a Encamp, per què va fer el pas enrere?
No és que fes el pas enrere, el que hem volgut és que tots els consellers que estaven en actiu als comuns repetissin si ells volien. En el cas d’Encamp, com que hi ha aquest bon regust de boca i el Joan Sans volia repetir, no hi ha hagut discussió. Donem suport als tres candidats perquè han fet molt bona feina i, a més, podem dir que són dels pocs que repeteixen i amb el mateix color, potser som els únics.
El fet que no es divideixi el vot d’esquerres perquè no hi ha SDP pot fer que recullin tot aquest suport?
A les generals ens va anar molt bé, ens vam quedar a les portes i partim d’aquest bon resultat i esperem que ara per una mica més puguem guanyar. A més, la ciutadania d’Encamp està molt cansada de la situació d’aquests quatre anys en els quals no hi ha hagut inversió, el poble ha decaigut moltíssim. Tothom esperava que DA pogués fer bona tasca al comú i no ha estat així, i hi ha molta gent que pensa que ara és el moment del canvi i esperem que hi sigui.
Com afectarà l’acord amb Saetde en campanya?
És un tema que ha de desenvolupar el Joan Sans en campanya i no em voldria precipitar però tenim molt clar que DA ha tingut quatre anys per fer un bon acord amb Saetde, i el que no pot ser és que a un mes de les eleccions moguin fitxa. Fins i tot es podria dir que no és gaire ètic, perquè s’hauria hagut de tancar abans i ells mateixos no saben si podran desenvolupar aquest acord.
A la capital, quines opcions hi veu, perquè hi ha divisió amb llista del PS i d’SDP.
Presentem un equip sòlid amb Dolors Carmona que no s’ha mogut del seu lloc des que va començar la carrera política, sempre ha estat al PS, ha treballat quatre anys intensos i coneix la situació al comú i també proposarà reformes per donar un impuls a la capital. Veiem que és una parròquia molt decaiguda, que té una tendència a anar com Encamp amb els símptomes del començament de la depressió.
Què li semblen els moviments que hi ha hagut de Cd’I, soci amb DA i soci amb Liberals?
Ara sembla que per sortir de la situació i fer veure que no passa res es diu que la política nacional i comunal no tenen res a veure. Això és una gran fal·làcia, quan tenim els comuns amb les competències que estan desenvolupant i que moltes estan compartides amb Govern, el que cal és tenir una política de país. I la política de país desemboca a tenir una política de Govern i a més comunal, i les dues han de ser coherents.
Com pot influir a les eleccions comunals aquest doble joc?
Em fa la sensació que això no es pot solucionar. S’ha fet un pas de no retorn en el qual una ministra que va entrar amb un partit a les generals, el seu partit està ara amb un partit de l’oposició a Andorra la Vella. En el moment que el candidat de Liberals és el se-nyor Minguillón, amb tot el suport de Rosa Ferrer, ja es fa el pas de trencament. Els ciutadans ho veuen i creuen que si hem de ser coherents tant el cap de Govern com la ministra han de prendre cartes en l’assumpte.
Ha de dimitir Ferrer?
És que com s’entén que hi hagi una persona que està fent campanya per a un partit que està a l’oposició al Consell i estigui treballant en un Govern de DA en aquest cas, per tant, o és el cap de Govern o és la senyora Ferrer que prenen una decisió, però uns dels dos ho ha de fer en aquesta situació. No crec que aquesta situació es pugui mantenir gaire temps al Govern.
A Minguillón li pot passar factura el canvi de soci després que DA no li hagi donat suport?
És legítim que com a candidat busqui la millor fórmula per a ell, però això té unes conseqüències i és que el ciutadà veu que hi ha determinats polítics que per sobreviure es canvien de color polític o tripijocs i pactes contra natura que després provoquen molts problemes perquè són coalicions basades en les persones, no els programes, i en cas que guanyés aquesta coalició la institució pot esdevenir ingovernable. És el cas d’Andorra la Vella o el cas claríssim de DA a Govern, que va fer una coalició de persones que va portar Rosa Ferrer al Govern i ara ens trobem en aquesta situació. És un tipus de política que nosaltres des de la responsabilitat no la podem assumir i denunciem que es facin aquestes pràctiques.
La disputa entre DA i Cd’I+Liberals pot beneficiar el PS?
Creiem que a la capital el nostre projecte tindrà bona acceptació.
És un fracàs per al PS no haver-se pogut presentar més que a tres parròquies?
Hem de reflexionar internament una vegada passin els comicis de quina manera el PS està distribuït al territori.
El PS està ara molt lluny de tornar a ser alternativa per poder portar el Govern?
Vam estar al Govern, recordem que lamentablement no vam poder completar la legislatura i vam haver de convocar eleccions i no ens van anar gaire bé. A partir d’allà, el PS el que ha de fer és tornar a picar pedra, a treballar, a aglutinar persones, jo crec molt en el consens, en les persones, en la idea que hem d’anar obrint-nos molt més del que estàvem. Estem en una situació que no és desitjable però això no ens ha de fer abandonar, no partim d’una base tan dolenta com es podria pensar.
El ‘cas BPA’ passarà factura a les comunals?
Crec que sí, perquè hi ha hagut una sèrie de despropòsits molt greus de part del Govern i ara mateix no té credibilitat i resulta que totes les candidatures de DA estan suportades pel Govern, perquè la figura de Toni Martí encara que no es vulgui és omnipresent i si està desgastada, molt possiblement està desgastada a totes les parròquies. S’està creant una situació lamentable i tot plegat evidentment ha de tenir efectes a les eleccions.
A la ciutadania li preocupa la CASS i les pensions, creu possible el consens que va proposar Martí?
És difícil. Per exemple, ens és molt fàcil estar d’acord amb l’acostament a Europa i amb l’acord d’associació, tenim clar que és bo. En el tema de la sanitat és diferent perquè DA té una altra visió de com s’ha de gestionar la sanitat i la CASS, i veig molt més difícil que puguem arribar a un acord.
El PS té alguna responsabilitat a la CASS perquè podia haver fet canvis quan va governar?
Sí, és cert que hauríem pogut fer més del que vam fer, vam establir les bases en algunes qüestions socials que s’han de desenvolupar molt més.
