despatx obert

Els darrers dies han estat atrafegats. I no parlo només de feina política –que tam­bé–, sinó més aviat de mudança. Per motius logístics, m’he hagut de traslladar de despatx al Consell General. Si la legislatura passada vaig tenir l’honor i el privilegi de poder compartir espai amb el meu amic i company Gerard Alís, aquesta qui tindré al costat serà Roger Padreny. Però tinc clar que no serà només el despatx del Roger i meu; al contrari, serà també el de tots els ciutadans.

 

Permetin que m’expliqui. Des del PS fa temps que creiem fermament que la participació política de la gent no pot limitar-se simplement a cada quatre anys ficar una papereta a l’urna. Al contrari, cal enfortir, millorar i fer eficaces les mesures que permetin als nostres ciutadans implicar-se més en política, poder dir-hi la seva d’una forma més directa. Perquè això ens permet conèixer quines són les seves inquietuds i problemàtiques, però també perquè poden aportar idees i solucions.

 

Com a càrrecs electes, tenim l’obligació de brindar mecanismes efectius de participació ciutadana en els processos de presa decisió dins de cada institució. És a dir, crear nous espais que permetin ampliar la participació pública i política de la ciutadania i vagin més enllà de les clàssiques fórmules. Perquè és necessari i perquè, a més a més, una gran part de la nostra ciutadania ens ho està demanant.

 

I per això, des del grup parlamentari socialdemòcrata, volem tirar endavant el Despatx Obert, un nou espai setmanal on els consellers i les conselleres del PS es reservaran un dia per atendre i escoltar les inquietuds, problemàtiques i propostes de les ciutadanes i ciutadans d’Andorra, trobades que tindrien lloc al mateix Consell General, al cap i a la fi, la seu de la sobirania popular. Quin altre espai podria ser més idoni?

 

La nostra voluntat és que aquest espai es converteixi en un mitjà d’apropament bidireccional entre la política i la ciutadania. El Despatx Obert també ha de ser un mecanisme d’obertura i transparència de la feina legislativa. La participació no és una alternativa a la representació, sinó una condició imprescindible perquè els càrrecs elegits (les conselleres i els consellers) actuïn i representin la gent amb excel·lència.