La Universitat Catalana d’Estiu (UCE) que té lloc anualment a Prada de Conflent (França) celebra enguany la seva 50a edició. Aquest esdeveniment va néixer amb l’objectiu de convertir-se en un espai d’opinió i llibertat que segurament era difícil exercir a Catalunya durant la dictadura franquista.
Per la seva banda, la Diada d’Andorra compta ja amb 31 edicions i té lloc un dissabte de la segona quinzena d’agost dins el marc més ampli del programa de l’UCE. Aquesta jornada s’ha caracteritzat sovint per debats intensos i enriquidors. Debats que molts cops, tot i la gran rellevància de les matèries tractades, no acabem de tenir a casa nostra. Podríem dir, doncs, que hi ha alguna similitud amb els orígens de l’UCE, encara que, com és evident, per motivacions ben diferents de les abans esmentades.
Enguany serà el cinquè cop que tindré la sort de prendre’n part de forma directa. Les primeres participacions van ser el 2006, sobre models fiscals per a Andorra, i l’any 2010, quan va tractar de l’energia al Principat. Dues qüestions sobre les quals els anys posteriors als debats mantinguts a Prada de Conflent, en vaig poder donar trasllat en forma d’accions concretes des del Govern del PS que van esdevenir positives per al país i en les quals el debatut a la diada va esdevenir sempre molt útil. Participacions posteriors van ser en les edicions que van tractar sobre Andorra i els altres petits estats europeus i sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea. Temes tots dos de plena actualitat. L’edició d’enguany, a mig camí entre el 25è aniversari de la Constitució i el 600è aniversari de la creació del Consell de la Terra, tracta sobre el parlamentarisme andorrà.
Considero que es tracta d’un excel·lent moment, doncs, per poder avaluar amb prou perspectiva les notables deficiències, al meu entendre, del model polític i parlamentari del nostre país per poder encarar en el futur reformes que em semblen del tot imprescindibles. No els revelaré avui el contingut de la meva ponència, ja que els animo a seguir la diada en directe o a través dels mitjans de comunicació i a aconseguir un exemplar de la versió impresa que s’edita anualment.
