Els consellers generals del Partit Socialdemòcrata Gerard Alís i Pere López han presentat aquest dilluns els punts bàsics de la proposició de llei de suport als emprenedors, la seva internacionalització i el seu finançament, text que en breu entraran a tràmit al Consell General. El projecte legislatiu persegueix l’objectiu d’impulsar una fórmula empresarial que ha tingut molt d’èxit en els països de l’entorn i que, des de la formació, es té la convicció que pot suposar una forta empenta al creixement econòmic d’Andorra.
Alís i López han detallat una proposició de llei que consideren molt necessària i que busca fomentar l’emprenedoria mitjançant mesures que abasten diferents àmbits, des de l’educatiu al financer. El text aposta principalment per sectors poc implantats al país però que, a l’entorn europeu, han tingut un important impuls gràcies a aquesta fórmula empresarial com són el tecnològic, l’I+D o l’economia verda, entre altres. No obstant, però, també es dirigeix a les activitats més tradicionals a Andorra sempre i quan, en les iniciatives empresarials s’apliquin d’alguna forma noves tecnologies.
Un primer àmbit en el qual es vol actuar és l’educatiu, amb la voluntat d’inculcar ja des de primària i fins als estudis universitaris la cultura emprenedora. També es preveu formació específica pels professors. Al mateix temps, es proposa la creació d’un punt d’informació especialitzat per part de Govern que faciliti i fomenti l’aposta per aquestes iniciatives. També es volen impulsar programes de subvenció, beneficis fiscals i una simplificació administrativa. Aquest darrer punt, ha destacat, Alís, és essencial, si es té en compte quina és la situació actual a l’hora d’obrir un nou negoci.
“Una de les crítiques que et fan especialment els inversors de fora és la dificultat de poder operar des del moment que han pres la decisió”, ha recordat el conseller general, tot apuntant que “el procés s’allarga molt”. Per això, ha explicat, “hem volgut fer un sistema més àgil amb la idea principal que, sense eliminar el control, fer que aquest sigui a posteriori”. Per tant, “qui vulgui començar a operar ho podrà fer i després es controlarà que l’establiment compleixi els criteris”.
Assegurar el finançament
Un altre punt clau del text és la regulació del sistema de ‘crowdfunding’ o de plataformes de finançament. A més, i ja en un àmbit superior al de l’emprenedoria, s’estableixen altres fórmules de finançament per a empreses com ara la possibilitat d’emetre deute, així com mesures per donar garanties a les PIME davant les entitats de crèdit perquè aquestes no puguin suprimir o reduir el finançament que han atorgat a una societat d’un dia per l’altre.
Lopez ha volgut remarcar que bona part de la proposició de llei no inventa res sinó que s’inspira en fórmules que s’estan aplicant a altres Estats amb molt bons resultats. “La gran majoria de les figures jurídiques, dels mecanismes de simplificació de tràmits o aquestes qüestions de finançament estan plenament vigents a altres països”, ha remarcat, tot apuntat que “hem fet una adaptació a la normativa andorrana, perquè tot lligui bé, però són figures d’èxit a altres llocs, particularment les de finançament”.
El president del grup mixt ha deixat clar que, malgrat haver elaborat en solitari la proposició de llei, hi ha màxima predisposició a arribar a consensos amb la resta de grups parlamentaris per aconseguir que el text pugui ser aprovat al Consell General. “La idea està llençada. La intenció és debatre-la, fer esmenes nosaltres mateixos a partir del que rebem del sector empresarial i la voluntat és poder-la treballar en el si de la comissió”, ha avançat, tot indicant que “no és un text tancat”.
López ha volgut destacar que la proposició legislativa s’emmarca dins de la “trajectòria” del PS de fer propostes constructives per al teixit econòmic del Principat. En aquest sentit, ha recordat tan iniciatives impulsades durant els dos anys en què la formació va governar, com ara els plans de finançament privilegiat, com altres llençades durant la primera legislatura de DA, ja a l’oposició, com ara la Llei de comerç o la de cooperatives. Sobre aquesta darrera, de fet, ha lamentat que “no està donant els resultats que esperàvem a causa de les modificacions que van fer els demòcrates durant el tràmit parlamentari”.
Punts bàsics de la Llei d’emprenedoria
1. Per què és necessària una llei d’emprenedoria?
Des del 2008, Andorra i bona part dels països desenvolupats han hagut d’afrontar una dura crisi econòmica i financera, gairebé sense precedents. Aquesta situació ha provocat que moltes persones hagin hagut de buscar fórmules per reinventar-se apostant per nous productes, serveis i mercats.
Dins aquest context, l’emprenedoria ha sorgit amb força a molts Estats del nostre entorn i, de fet, ha ajudat a dinamitzar economies estancades. Són ja molts els països que han apostat per establir legislacions favorables que la fomentin i l’ajudin a convertir-se en un motor de cada territori.
Andorra s’ha de dotar d’una llei específica que no només reguli l’activitat emprenedora sinó que, a més, la fomenti, fet que pot representar un important impuls per al teixit econòmic.
2. A quins sectors es dirigeix?
El text proposat aposta de forma decidida i especial per sectors que tradicionalment han comptat amb menys presència al Principat, tot establint una sèrie d’avantatges per als impulsors d’aquests negocis. Alhora es pot ajudar a captar talent exterior que pugui instal·lar-se al país.
Com queda establert en l’article 3, la llei serà d’aplicació “en les activitats relacionades amb l’àmbit tecnològic, el biotecnològic, el medi ambient i l’economia verda, les energies renovables, l’I+D, qualsevol sector tradicional al qual s’apliquin d’alguna manera noves tecnologies, i altres activitats anàlogues que tinguin per objectiu potenciar aquests sectors econòmics”.
3. Quines mesures preveu?
El text impulsa mesures en diferents àmbits amb l’objectiu d’ajudar les activitats d’emprenedoria no només a fer créixer l’activitat econòmica sinó també a crear una veritable cultura emprenedora.
Comença per l’àmbit de l’educació, des de primària fins a la universitària, per inculcar als joves la importància de l’emprenedoria però també amb formació, tant inicial com contínua del professorat, ja que els docents també seran clau a l’hora de difondre aquests valors.
S’aposta també per la creació d’un punt d’informació especialitzat que, des de l’administració pública faciliti, fomenti i estimuli l’esperit emprenedor.
Un punt clau és la creació de programes de subvenció que permetin els empresaris que vulguin iniciar un negoci d’aquest tipus tenir facilitats d’accés als recursos financers necessaris, sempre complint criteris objectius i subjectius de valoració que es preveuen al text.
La llei preveu també mesures de simplificació administrativa i la possibilitat de beneficis fiscals, com la incorporació d’un nou tipus reduït a l’impost de societats per a negocis de nova creació, limitat això sí als dos primers anys. També es defensa reduccions en les obligacions amb la CASS aplicables als autònoms.
4. Noves figures jurídiques
La proposició de llei crea i regula dues noves figures jurídiques:
a) Emprenedor persona física de responsabilitat limitada: Un punt essencial és la inclusió d’una limitació quant a l’afectació al patrimoni personal de l’emprenedor per responsabilitat amb deutes generats en l’exercici de la seva activitat econòmica.
b) Societat limitada d’emprenedoria: Aquesta fórmula presenta diferències amb la societat limitada tradicional, seguint l’exemple de països de l’entorn. Aquestes estan principalment centrades en el règim de constitució, permetent un capital social inicial menor o el seu desemborsament de forma successiva i no pas de cop com s’exigeix en una societat limitada normal.
5. Aposta per la internacionalització
La llei vol facilitar també que els negocis fruit de l’emprenedoria puguin internacionalitzar-se. Per una banda, regula com, conjuntament, sector públic i privat, han d’impulsar una estratègia d’internacionalització mitjançant un Pla estratègic.
Al mateix temps, però, s’aposta per fomentar l’establiment al país d’emprenedors estrangers, sempre sota uns requisits legals. També es regula l’arribada d’inversors de fora que vulguin col·laborar en negocis d’emprenedors andorrans.
6. Regulació del ‘crowdfunding’
El text regula una fórmula de finançament alternativa amb un recorregut ja important a països de l’entorn: el ‘crowdfunding’. Estableix com s’han de constituir les plataformes de cofinançament, quins requisits han de seguir, normes de conducta, publicitat, etc... A la vegada, es posen mesures de protecció a l’inversor per dotar de la màxima seguretat jurídica al sistema, com ara l’establiment d’un règim d’infraccions i les corresponents sancions en cas d’incompliments de les disposicions legals per aquest sistema.
7. Altres millores de finançament
La llei preveu diferents mesures per millorar i facilitar el finançament de les PIMEs, augmentant, per exemple, les garanties que tenen davant les entitats de crèdit. Així, hi ha una sèrie d’obligacions i procediments previs que aquestes últimes hauran de complir abans de tallar o reduir les línies de finançament atorgades, com ara les pòlisses de crèdit. Entre aquests requisits, figura un preavís d’un mínim de tres mesos.
