Partit Socialdemòcrata

enquesta CRES

Vela afirma que l’enquesta de CRES demostra que hi ha dos models de país i que el projecte del PS il·lusiona

Crea: 03/21/2019 - 18:36
Autor: PS
Susanna Vela, atenent els mitjans.
La primera secretària del Partit Socialdemòcrata (PS) i també número 2 de la llista nacional de la formació, Susanna Vela, ha valorat positivament els resultats de l’enquesta política feta pública aquest dijous pel Centre de Reserca i Estudis Sociològics (CRES). Així, ha posat en relleu que el sondeig revela que hi ha “dos models de país”, el socialdemòcrata i el de DA, que l’acció dels demòcrates ha generat una gran desafecció i que es consolida la tendència a l’alça del partit. 
 
En primer lloc, Vela ha volgut advertir que a la mostra d’enquestats –en aquest cas ampliada a 800 pel que fa als ciutadans andorrans- hi ha una “sobredimensió” de votants de DA a les darreres eleccions, fet que pot haver influït en uns resultats on els ‘taronja’ surten com a primera força. En segon lloc, amb un 29% dels suports, hi figura el PS. Per això, la primera secretària socialdemòcrata ha indicat que “l’enquesta demostra que hi ha dos models de país: el que representa DA, oligarca, clientelar, d’una Andorra per a pocs; i el nostre, que compta amb tothom, que treballa per a tots, pel benestar de la societat i la millora de la democràcia”. 
 
 
Per a Vela, els resultats també demostren que, mentre que l’acció del Govern ‘taronja’ i les lleis aprovades per ells al Consell General generen “desafecció”, en canvi, “el projecte del PS il·lusiona i dona esperances de canvi real que aquest país necessita”. A més, s’ha mostrat satisfeta pel fet que sigui l’única formació a la qual els enquestats aproven per la tasca feta a l’oposició, “gran mèrit atenent que només érem tres consellers generals”. També considera molt positiu que els resultats evidencien que “es consolida la tendència a l’alça del PS” en passar del 23% del suport ara fa uns mesos a un 29%. 
 
 
Sobre l’elevat nombre de persones indecises, Vela ha apuntat que, al seu entendre, es pot considerar que “som una societat madura democràticament”, ja que “necessita llegir projectes i programes”. Per això, ha avançat que, des del PS, “no escatimarem esforços per fer-los arribar i explicar els nostres”. 
 

El que preocupa a la població

Crea: 07/25/2018 - 11:22
Autor: Susanna Vela
Des de fa setmanes que coneixem els resultats de l’enquesta política elaborada pel Centre de Recerca Sociològica (CRES). No entraré a valorar els resultats relatius a les preferències electorals de la població nacional i resident enquestada ni tampoc si és un instrument ben fet o mal fet, ni si la mostra és prou significativa. Altres enquestes similars no havien sigut objecte de tanta crítica. El que m’agradaria fer és valorar les respostes que es donen en parlar de la situació econòmica i social perquè ens aporten una informació preciosa sobre el que més preocupa la població.
 
A la qüestió de com qualificaria la situació política general d’Andorra, és una dada important que quasi un 50% dels enquestats andorrans la valoren regular (ni bona ni dolenta) i que quasi empaten els que la consideren bona, en un 21,5%, i dolenta, en un 25,5%. La percepció és important en aquests extrems, està força polaritzada i és difícil valorar aquesta mena d’aprovat.
 
Des del 2016 –el 2015 no es va demanar a l’enquesta– tenim resultats amb una tendència que accentua la valoració negativa. En canvi, la percepció entre els residents és diferent, ja que la consideren bona un 31% i només un 14%, dolenta; el regular es situa en el 44%.
 
A diferència d’altres vegades, ara es demana als que han tingut una resposta negativa com es concreta la seva opinió. És interessant veure en detall allò que els preocupa: la gestió del país, els polítics no solucionen res, no es prenen decisions correctes, manca de projectes –20,8% entre els andorrans, davant del 13,9% entre els residents–, els polítics només pensen en els seus interessos, no miren per al país –el 14,8% dels andorrans, davant del 11,5 dels residents–, no compleixen el programa –el 3,8% dels andorrans–, mala gestió econòmica, no destinen recursos a qüestions importants –el 8,7% d’andorrans, pel 13,1% de residents. No és estranya, per tant, la manca de confiança en els polítics, en els partits i en la política en general –6,4% entre els enquestats andorrans i només el 3,2% entre els residents, grup de població que cal tenir en compte que no pot votar.
 
És evident que si no hi ha projecte no es soluciona res. Sembla evident que no disposar de suficient informació –un 3,3% dels andorrans parla de manca d’informació, davant d’un 3,2% dels residents– i de qualitat tampoc ajuda a prendre consciència de temes bàsics. De la llista pot sobtar que l’acord amb Europa –el 8,1% dels andorrans i el 8,7% dels residents–, la precarietat laboral (10,4% dels residents), el 60% dels afiliats a la CASS que estan per sota del sou mig, i la mateixa CASS –5,2% dels nacionals andorrans davant només un 1,75% dels residents– preocupin relativament poc quan sembla que ens hauria d’amoïnar: en el primer cas ens hi juguem molt, el nostre futur; i en el segon, una part important del nostre benestar i dels nostres drets socials. Per la resposta a les passades eleccions de la CASS –només va votar un 5,33% dels afiliats– sembla que ens preocupa relativament poc (!?). Sobta que els salaris baixos, nivell de vida car (3,9%) i el preus dels lloguers (3,4%) obtinguin una nota de preocupació tan baixa entre els andorrans, mentre que entre els residents és considerablement diferent: el 7,5% i el 21,6%, respectivament.
 
Dades que necessiten una anàlisi experta i aprofundida però que revelen malestar i que semblen indicar una necessitat de canvi, si més d’un 20% dels que voten consideren que no s’està solucionant res, que no es prenen decisions correctes i que manquen projectes. Alguna cosa caldrà fer: les forces polítiques han de proposar programes que responguin les necessitats reals de la immensa majoria, i la ciutadania, apostar per aquells que plantegin solucions reals.

Vela defensa la necessitat d’impulsar a Andorra “una cultura del pacte polític”

Crea: 07/12/2018 - 14:47
Autor: PS
Vela, durant una entrevista anterior a SER Andorra. (SER Andorra).
La primera secretària del Partit Socialdemòcrata (PS), Susanna Vela, ha defensat la necessitat d’impulsar a Andorra “una cultura del pacte” en l’àmbit polític, com la que ja existeix als països de l’entorn. En aquest sentit, la política escaldenca ha defensat que l’acord tancat amb Liberals d’Andorra (Ld’A) per configurar llistes territorials conjuntes és un bon exemple i ha avançat que, des de la formació, si després de les eleccions generals s’està en condicions d’intentar governar, es buscarà l’entesa amb la resta de grups.
 
Vela ha fet aquestes declaracions durant l’entrevista concedida al programa ‘Hora Andorra’ de SER Andorra. L’acord assolit amb Ld’A n’ha centrat bona part i Vela ha deixat clar que “un cop s’explica a la gent, és fàcil d’entendre”, ja que es comprèn que “per poder impulsar les nostres propostes i projectes, hem de tenir una major representació al Consell General”. En aquest sentit, ha recordat que, actualment, malgrat haver obtingut prop d’un 25% a les generals del 2015, només es té tot just un 10% dels parlamentaris. “Amb tres consellers és difícil tirar endavant propostes per millorar la situació dels ciutadans”. També ha apuntat que “l’actual sistema electoral no és proporcional ni representatiu, especialment a les territorials” i, per tant, “ens perjudica”. Per això, “l’acord amb Liberals és una de les formes d’aprofitar el sistema tal com està ara”. 
 
La primera secretària del PS ha argumentat que l’entesa assolida amb liberals és un primer pas cap al que ella considera una petició de la població: “Hem de començar a parlar de la cultura del pacte, de posar-se d’acord, com passa a altres països”. I és que, ha remarcat, “la ciutadania reclama més entesa entre els partits polítics”. 
 
Aquesta petició, ha indicat, es vol seguir des del PS, en cas que els resultats electorals siguin positius. “Si arriba l’oportunitat i estem en disposició de formar Govern, parlarem amb totes les forces polítiques per arribar a un acord que ho faci possible”, ha avançat.  
 
Vela també ha valorat la recent enquesta política del Centre de Recerca i Estudis Sociològics (CRES), que situava el PS com el partit amb major intenció directa de vot. “La veiem amb satisfacció perquè premia la feina que es fa des del partit i des del grup parlamentari i es veu que la gent recull i està conforme amb moltes de les propostes que intentem tirar endavant”, ha comentat.
 

El dia després

Crea: 07/06/2018 - 11:15
Autor: Carles Sánchez Rodríguez
El futur ens fascina. Crec que ho fa perquè encara no existeix. El futur és el camp de la planificació, de la idea que és a punt d’esdevenir realitat. El futur, aquell buit que el present omple. El futur és tan important que sobre el seu desenvolupament es fan travesses, sobre ell s’ha construït des que l’home és home tota una ciència per conèixer allò que succeirà, i el que no és ciència, potser un art, el de l’endevinació. El futur també el podem témer. Estic segur que dia rere dia milers de persones –i parlo només d’Andorra– consulten els horòscops dels mitjans escrits. També n’hi ha que el mirarà a internet i, fins i tot, qui truqui durant la matinada davant la llum de la televisió. També hi haurà qui visiti l’especialista i es guií pels presagis del seu endevinador de capçalera. Tot això és normal i ningú posa el crit al cel doncs, total la feina, la salut i l’amor ens preocupa a tothom. Però, ai, quan es tracta d’una enquesta política...!
 
No es preocupin, no comentaré l’enquesta, les valoracions ja han estat fetes. Les dels portaveus dels partits, vull dir. Res a afegir-hi. El que trobo molt interessant és la reacció immediatament posterior, la protagonitzada per la premsa escrita. Aquesta mereix un estudi textual i interpretatiu. No em trobo en disposició de fer-lo aquí, però posaré sobre la taula els elements que he pogut trobar en les tres publicacions en paper de què disposo i que són les tres què tothom pot tenir. I no em fixaré en les notícies pròpiament dites, perquè les notícies són les notícies –i els titulars, que potser ens diuen més i que aportarien molts elements a aquest hipotètic estudi, els deixo de banda–. M’agradaria parlar, sempre amb la seva complicitat, estimats lectors, de les editorials.
 
 
Crec que ho han pogut llegir. El dia després de la publicació dels resultats es produí un consens entorn l’escassa validesa de l’enquesta, i qui no ho deia abans d’ahir ho deia just ahir. Que no és representativa ho deien uns. Que no es pot interpretar per la imprevisibilitat de l’escenari ho deien els altres. Que cal replantejar-la, ho afegia un altre mitjà. Fins i tot, en un exercici de paroxisme, es denunciava que els propis enquestats no la consideraven ben feta. De fet, dues conclusions provisionals:
 
1) Existeix una desconfiança cap a la feina del Centre de Recerca Sociològica quan, vaja, resulta que la sociologia és una ciència social que se serveix de l’aparell estadístic per tal de copsar la realitat i que la inferència en poques ocasions falla i els 400 andorrans –la mostra és d’un total de 800 persones si hi sumem els «residents»– són els mínims enquestats per poder mantenir un error del +/- 4,92% pel nivell de confiança del 95,5%, que resulta pràcticament idèntic al de les enquestes d’anys anteriors –ningú va apreciar-hi problema– i que no és el +/- 2% del Barómetro del Centro de Investigaciones Sociológicas però està bé. A més, parlant de representativitat, el CIS dissenya unes mostres de 2.500 enquestes sobre un univers del total de la població espanyola major d’edat? L’enquesta està ben feta, doncs es tracta d’una enquesta de relativament de fàcil realització. Està tan ben feta que inclou en els preliminars els principals titulars de la premsa dels dies en què s’efectuà el qüestionari;
 
2) I l’altra conclusió: és cert, el 43,5% dels enquestats amb dret a vot no saben a qui votaran i l’11,4% declina contestar. I quina conclusió extreuen les editorials? Que això anul·la una interpretació fiable, que tot és incertesa, que tota precaució és poca. La prudència domina les reaccions, però només en part. No resulta interessant dur a terme una anàlisi, ni que sigui periodística, del fenomen de la no resposta. Això s’obvia, els resultats són massa bons, massa sucosos: valoracions de polítics, posicions guanyades i perdudes, l’atractiu de la competència. I la constant que les publicacions diàries són butlletins polítics, dels de la política de palau, la política separada de la vida. I per què tanta sorpresa, tant de moviment i excitació? Per què tots els focus sobre la metodologia de l’enquesta? Per un resultat inversemblant. Perquè el PS continua sent percebut com una anomalia en depèn quins ambients. Entre la gent, però, aquest és un paradigma en plena mutació, ens ho diu l’enquesta.
 
Deuen pensar que tot això ho escric perquè milito en aquesta opció política, i tenen raó. I també ho escric com a llicenciat en sociologia que ha treballat algun estiu fent d’enquestador i fent transcripcions d’entrevistes al CRES. I sobretot ho escric com algú que mira el futur no des de la predicció ni des de la temença, sinó des de l’esperança. 

L’enganyifa evident de DA

Crea: 07/29/2016 - 10:39
Autor: Rosa Gili
Segons la darrera enquesta política del CRES del mes de juny, un 32,4% dels andorrans es  defineixen de centreesquerra i esquerra, un 15,8% de centredreta i dreta, i un 21% de centre. 
 
Marxant de la idea que la ideologia que es qualifica de centre costa de definir, m’agafo a la definició del diccionari que descriu el Centre en la seva significació política com «tots aquells partits o aquelles persones que, en el conjunt de les tendències polítiques, se situen en una posició equidistant de la dreta i de l’esquerra», per tant crec que podem concloure que la ciutadania andorrana es posiciona majoritàriament a l’esquerra. 
 
I aquí la primera curiositat o incoherència! 
 
Si realment els andorrans som d’esquerres o de centreesquerra, com pot ser que Andorra hagi estat governada sempre (a part d’algun petit lapse de temps, accident democràtic segons alguns) per governants conservadors i de tendències clares de dreta?
 
Moltes poden ser les explicacions, començant per un sistema electoral que afavoreix la victòria dels partits conservadors, altres raons que avui, per manca d’espai, no desenvoluparé i el que està clar, un màrqueting polític de DA, que ha funcionat i continua funcionant, que busca i aconsegueix confondre i manipular l’opinió dels andorrans.
 
De fet, el 2011, Demòcrates per Andorra va guanyar 22 dels 28 consellers generals essencialment per una molt bona estratègia política.
 
Tot va començar amb el naixement d’un partit nou, Demòcrates per Andorra, que va servir d’estratègia clau per desvincular-se del cansament d’una legislatura frustrada per la manca de pressupost i del desgast dels anteriors Governs liberals; malgrat que molts dels seus components hi estaven o havien estat vinculats. Sense oblidar fins i tot el que va acabar sent el líder de DA: el senyor Toni Martí, que no havia sigut un militant liberal qualsevol, sinó que havia sigut president del grup parlamentari liberal durant molt temps. Van saber trobar cares noves, gent jove i desconeguda en el panorama polític i es van vendre molt bé; però tots ells venien avalats al final per aquells que sempre havien remenat les cireres al país.
 
Durant els 5 anys de Govern de DA, els seus components han continuat demostrant habilitats en la comunicació i la manipulació política i això es va veure clar amb els resultats de les eleccions generals de l’any passat en les quals van revalidar amb majoria absoluta i amb la victòria comunal a totes les parròquies (menys a la Massana i a Sant Julià, tot i que allà DA també hi és present).
 
El seu discurs és hàbil i constant, DA té una capacitat camaleònica de definir-se de dretes, d’esquerra o de centre segons el seu interlocutor. Pretén ser el garant de totes les necessitats dels ciutadans i defensar totes les sensibilitats de l’espectre polític. Tanmateix proclama drets de paraula que no acompanya de fets. 
 
No es pot negar que aquesta enganyifa ha funcionat durant molts anys però tinc la certesa que a poc a poc els andorrans ja se n’estan adonant.
 
Sempre em fascina veure com busca posicionar el grup liberal a la dreta o fins i tot extrema dreta quan ells han demostrat tenir actuacions tant o més conservadores que les dels liberals i d’exemples molts (avortament, igualtat de gènere, nacionalitat, drets sindicals i laborals, desprotecció del patrimoni natural i cultural, privilegis pels més poderosos enfront de retallar drets a qui més els necessita...). La seva manca d’empatia i la regressió del nostre estat del benestar made in DA ja és vox populi als carrers d’Andorra! 
 

Sobre les enquestes i els sondejos

Crea: 07/29/2016 - 10:35
Autor: David Rios
Al Regne Unit durant els mesos anteriors a les eleccions generals del 2015 els sondejos donaven un empat tècnic entre els laboristes liderats per Ed Miliband per sobre dels conservadors de David Cameron. La minsa distància entre ells vaticinava un possible canvi de govern. Finalment, Cameron va assolir la majoria absoluta per 36,9% a 30,4%. Miliband va reconèixer la derrota i va dimitir.
 
Un cas més recent és el famós sorpasso de Podemos, que havia d’avançar el PSOE a les eleccions generals espanyoles del 26-J. Fins i tot algunes enquestes els donaven el triomf. Els sondejos a peu d’urna també els situaven segons. Finalment, les eleccions les va guanyar el PP, seguit del PSOE. Podemos va quedar tercer i va perdre un milió de vots respecte a les eleccions del desembre.
 
A Andorra, fa uns dies es va publicar l’enquesta d’opinió política del CRES, basada en 800 trucades telefòniques. Els resultats són força positius pel PS vist que millorem quant a valoració de la tasca d’oposició, també puja la nota de Pere López per situar-lo com a millor polític al Consell General i som considerats com la segona força en intenció de vot.
 
Tot i no saber si l’enquesta del CRES és un altre exemple com els citats, som extremadament prudents amb els resultats. Lluny d’estancar-nos en l’autocomplaença, ens motiva a seguir treballant amb les mateixes forces i amb la mateixa línia política.
Encara que l’estadística defensa que els sondejos es fan amb tot el rigor científic possible, per què es distancien tant de la realitat? Molts especialistes opinen que és a causa de l’imprevisible factor humà. Davant d’una enquesta, hi ha persones que no responen, altres responen diferent del que opinen per evitar que se les etiqueti, i fins i tot altres que s’equivoquen...
 
És important saber què passa si aquests diferents perfils de persones es concentren en una determinada opció? O què fem amb els que no responen i que evidentment poden alterar el resultat? Els casos recents obliguen a treballar els especialistes per millorar la tècnica al voltant dels sondejos perquè no dibuixin una realitat que no existeix. Perquè si no ho fan, de què ens serveixen? I no s’hi val allò que deia un: fem un sondeig per veure per què fallen els sondejos?

Pere López i el PS aposten per “fer un treball més intens” a les set parròquies

Crea: 07/11/2016 - 19:12
Autor: PS
Pere López, durant l'entrevista (Ràdio Valira).
El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS), Pere López, ha expressat la necessitat de “fer un treball parroquial més intens” de cara al futur, amb vista a les conteses electorals vinents. El parlamentari ha explicat que aquesta és una de les línies en què treballa la direcció de la formació per exposar-la als militants en el transcurs del congrés que ha de tenir lloc la tardor vinent.
 
López ha estat entrevistat aquest dilluns al programa ‘Ningú és perfecte’ de Ràdio Valira i, posteriorment, també ha participat en la tertúlia de l’espai. Un dels temes abordats durant la seva participació radiofònica ha estat l’enquesta política feta pública pel Centre de Recerca i Estudis Sociològics (CRES), que el deixa com el polític millor valorat pels sondejats i on la tasca del PS a l’oposició també rep bona nota per part dels ciutadans. Són unes dades que, ha indicat, “són positives, amb prudència, pel partit”. Malgrat això, ha defensat que cal intensificar la feina realitzada. “Això té validesa avui, però demà hem de continuar treballant”, ha indicat. 
 
El conseller general també ha volgut fer “autocrítica” i és en aquest àmbit on ha tret el tema de la necessitat de les parròquies, tot recordant que als comicis generals les llistes territorials són d’una gran importància. “Hem de fer una feina important a les set”, ha afirmat. Per tant, un dels “reptes que ens plantegem” passar per “fer un treball parroquial més intens”. Aquesta tasca, ha avançat, es vehicularà en la proposta d’un “canvi de funcionament” de la formació perquè tinguin “més presència”. 
 
López ha explicat que, al seu entendre, part d’aquest objectiu passa també per apropar el partit a la gent. “Avui dia, hi ha una gran distància entre la població i els partits; és un canvi que hem de fer”, ha argumentat, tot avançant que “estem obligats a buscar fórmules de coalició no només polítiques per integrar ciutadans”.
 
El parlamentari també ha parlat del “descrèdit” que, al seu entendre, hi ha actualment a Andorra, contagiada pel que passa als Estats veïns, vers la classe política. López no ha dubtat en qualificar-lo “d’injustificat” tot defensant que “aquí es fa una activitat positiva amb ganes de treballar pel país”. El conseller ha recordat que “fer política abans tenia molt més prestigi que ara”. També ha fet una crida a “preguntar-nos seriosament què està passant amb l’augment de l’abstenció”.  
 
Un altre dels assumptes tractats, en aquest cas ja durant la tertúlia, ha estat la negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea. López he deixat clar que “els signants del pacte d’Estat per la UE ens hem compromès a un referèndum previ” i ha reiterat que “és un tema que requereix un acord polític important perquè ens hi juguem molt”. Al mateix temps, ha volgut deixar clar que “participar del mercat únic no vol dir” i ha lamentat que alguns posin com a argument per mostrar-s’hi en contra del possible tractat la pèrdua de sobirania, una “bandera” amb la qual, ha advertit, cal anar amb “compte” quan “es parla del món econòmic i financer”.
 
Subscriure a RSS - enquesta CRES