ensenyament superior

El Consell General ha refusat l’esmena a la totalitat presentada pels consellers generals del Partit Socialdemòcrata (PS) a la modificació de la llei de transferències tramitada pel Govern per corregir els punts anul·lats per la sentència del Tribunal Constitucional. Des de la formació, Pere López ha tornat a criticar un model que no està consensuat amb totes les parròquies, que perjudica seriosament a una part important de la ciutadania, ja que no és “equilibrat”. De fet, ha alertat, els canvis introduïts el fan encara més injust que el model inicialment aprovat i ara tombat pel TC.

 

López ha deixat clar que la modificació legislativa ara a tràmit només fa que empitjorar la injustícia del model inicial de DA, que ha volgut contraposar amb la proposta que sempre ha defensat el PS, que dóna més pes a la població sense oblidar la necessària compensació a aquelles parròquies menys habitades. “Defensen un model territorial equilibrat, amb solidaritat sí, però que sigui justa”, ha indicat. El parlamentari socialdemòcrata, en canvi, ha indicat que, en canvi, “no és just que a certes parròquies la pressió fiscal sigui molt més elevada que altres i que els criteris de la reforma siguin arbitraris”.

 

El conseller general del PS ha remarcat que “hi ha parròquies que han hagut de fer un desplegament més important de la seva fiscalitat perquè reben molts menys diners del que realment els hi correspondria”. Això comporta, per tant, que els seus ciutadans hagin d’afrontar una pressió fiscal més elevada. Per això, a altres “hi ha més dependència de les transferències en part perquè tenen menys impostos comunals” i, per tant, ha reclamat “fer els tributs per igual per a tots i després podrem calcular les transferències en la seva justa mesura”.

 

Durant el debat, López també ha criticat el fet que la reforma no es tira endavant amb un consens total, sinó que únicament amb “una majoria de comuns, però no de la població”. Així, ha recordat que dues de les parròquies amb més habitants –Andorra la Vella i Sant Julià- “s’hi ha manifestat en contra” i ha reclamat als consellers generals escollits en les seves llistes territorials “que donin suport als seus cònsols”. 

 

Sobre aquesta parròquia, el parlamentari del PS ha criticat “l’actitud gairebé maquiavèl·lica” de l’ex mandatari comunal, Josep Pintat, antic conseller general liberal, ara al grup mixt com a membre d’Unió Laurediana+Independents de la Massana: “Sembla que vol castigar la seva parròquia, a la qual va deixar en una greu situació econòmica”. Així, ha recordat, també, que va ser durant els vuit anys de consolat de Pintat a Sant Julià quan es va generar bona part de l’actual deute de la corporació, sense que es tiressin endavant infraestructures claus com les xarxes de servei i, en canvi, ara “es nega a revisar els criteris d’assignació de transferències per donar-li allò que li pertoca”. 

 

En aquest sentit, també ha recordat que el suport al text, més enllà del grup demòcrata, prové de consellers escindits de les seves formacions a inicis de legislatura: “El senyor Martí vol tirar endavant la reforma amb gent que ha abandonat el partit pel qual van ser escollits i ara voten en sentit contrari”. Per això, “és discutible que tingui realment majoria; legal ho és, però no sé si lícit”.

 

Aquesta voluntat, ha lamentat, contrasta amb un dels punts que indicava la resolució del Tribunal Constitucional que va tombar una part important de la primera llei aprovada. “En la seva sentència, es reclamava fer aquestes reformes amb amplis acords”, ha recordat. Al final, però, “DA no ha assolit cap entesa amb cap altra gran partit nacional”. 

 

Vistiplau a analitzar la llei de transparència

El ple ha començat amb el debat de presa en consideració de la proposició de llei qualificada de transparència i accés a la informació presentada pel grup liberal. El text ha superat aquest tràmit amb l’acord de gairebé tota la cambra, inclòs el PS. Rosa Gili ha volgut recordar que al llarg de la present legislatura “accedir a certa informació ha estat complicat i hem tingut obscurantisme”, en especial pel que fa a tota la documentació vinculada al cas BPA. 

 

La parlamentària ha defensat que “un Govern no té legitimitat per negar-nos o dificultar-nos l’accés a la informació, tret de casos excepcionals” i que “la ciutadania del segle XXI cada dia exigeix més transparència i més informació per part dels seus governants”. Davant d’aquesta realitat, “si hi ha d’haver matèries reservades, han de ser les mínimes possibles i amb la màxima justificació”. Per això ha expressat el suport a acceptar la tramitació d’una llei que, ha avançat, s’intentarà millorar via esmenes. 

 

El PS també ha donat suport a la llei de la Universitat d’Andorra i la de l’ensenyament superior –també aprovades en la sessió d’aquest dijous-. Tot i això, López ha apuntat que hi ha alguns aspectes d’aquest darrer text que no els convencen i als quals “potser caldrà tornar en un futur”. En concret, entenen que els centres privats haurien de ser aprovats via llei al Consell General, com s’ha fet fins ara. “La simplificació administrativa no ens sembla prou motiu”, ha indicat, tot admetent que “és cert que és un procés més llarg” però, a la vegada, “dóna més garanties”.