feminisme

El PS destaca la participació dels joves al 8M i reivindica la importància de les dades tractades amb perspectiva de gènere

Crea: 03/09/2020 - 17:58

Autor: admin

La consellera socialdemòcrata, Judith Salazar, ha agraït aquest matí al moviment feminista els avenços que les dones estan fent per corregir la desigualtat existent, tot i que, reconeix, "encara queda molt treball per fer. Gràcies a les feministes, cada vegada les dones estem en millor posició, però ni de lluny podem assumir que la iguatat s'ha assolit. Hem de treballar de valent amb el compromís de tots, començant per les institucions polítiques”, ha declarat Salazar.

El Partit Socialdemòcrata ha valorat molt positivament la participació a la manifestació del 8M: "Ha estat tot un èxit, ha apuntat aquest matí Cristina Valen, membre del Comitè Executiu del PS. Valen ha volgut remarcar la participació de la joventut, que està molt sensibilitzada amb el feminisme. Així i tot, des del PS han assenyalat l'absència de representants dels partits que donen suport a Govern: "Un Govern que ha de governar per a tothom: cada dia ha de ser el 8 de març, però ahir era un moment per sortir al carrer a reivindicar la lluita feminista", va apuntar Valén. En aquest sentit, la consellera del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Judith Salazar, va recordar que "tenim una Secretaria d'Estat d'Igualtat", i que la seva representació al 8M "hagués estat recomanable". Des del PS, però, asseguren que no els ha sobtat: "quan portem iniciatives feministes al Consell General ens trobem amb el rebuig dels grups que donen suport a la majoria de Govern", ha lamentat Salazar.

Des del PS destaquen la importància de treballar per detectar i acabar amb els micromasclismes i els estereotips de gènere. En aquest sentit, des del PS reivindiquen que, per poder fer polítiques públiques que afavoreixin la igualtat, les dades tractades amb perspectiva de gènere són imprescindibles. "Només amb una bona política de recepció de dades podrem fer un bon disseny de polítiques públiques que ajudi a corregir aquesta desigualtat. Ens hauríem d'acostumar que la gent que està al capdavant de serveis dirigits al tractament de dones estiguin formats en igualtat", ha declarat Salazar.

L’etern masculí

Crea: 03/07/2019 - 11:10

Autor: Carles Sánchez Rodríguez

«Però jo, sibil·la veritable, t’anuncio que la ciutat que tu fundaràs amb la nostra ajuda mai no s’escolarà en el no res. Serà, al contrari, sempre pròspera, malgrat l’enveja de tots els seus enemics; serà assaltada moltes vegades, però mai no serà vençuda». Cristina de Pizan «La Ciutat de les Dames»

Crec que ja ho han deduït, avui parlaré –no puc evitar-ho davant la imminència del dia de la dona treballadora– de feminisme. Ho faré des d’un angle que m’implica, el de la masculinitat, ja que em considero un home més o menys normal –potser qui em coneix riu ara sota el nas. I això de la posició és important en aquests debats –potser en molts–, mai està de més declarar la pròpia, fer un exercici inicial de definició que ajudi a comprendre la interacció. Però no es tracta de definir-se el subjecte, no cal, potser només la posició. I és que això de la definició, com la posició, també és important.

La del feminisme és una qüestió vivent, explícita, present. I per tant malentesa, tergiversada i manipulada pels seus enemics. No es tracta de cercar la seva puresa ni una unitat conceptual sinó de comprendre els termes del debat i a poc a poc, al foc de la civilització, transformar-nos en quelcom una mica millor. I empro la primera persona del plural a consciència, de les branques i onades feministes tendeixo als plantejaments universalistes. Hi ha qui pot pensar que aquesta tendència l’adopto pel sol fet de ser home, no l’hi discutiré, tot i que sí que m’ho discutiré. Perquè, en essència, es tracta tot plegat d’una interrogació pròpia, als altres i a les institucions; i de caràcter constant.

El feminisme –per l’experiència que m’acompanya i pel que he pogut llegir i estudiar– és la posada en qüestió del món que ens envolta deguda a l’estudi i la constatació de què la divisió sexual del treball i de les funcions socials és una forma de domini d’un sexe sobre l’altre. Crec que la definició no és difícil d’entendre. El feminisme no és un equivalent del masclisme –Senyor, et demano que gravis amb lletres d’or aquest precepte–, ja que el masclisme és el nom donat a les formes ideològiques del tan citat patriarcat, és a dir, l’estat de coses en què els homes dominen les dones. El feminisme, com a posada en qüestió, transforma aquest estat de coses cap a una societat més justa. I en aquest punt ens trobem, amb un contraatac de la reacció, ja que ningú es deixa prendre privilegis tan funcionals i ben assentats.

Perquè parlo des d’una pretesa masculinitat vaig saber el que Beauvoir ja deia als anys cinquanta, que el gènere –i potser la paraula és un anglicisme, però crec que ja l’hem acceptat àmpliament– és una construcció social, que ni la dona ni l’home neixen dones i homes, que s’hi fan. El camí de la masculinitat és el de la interrogació: què em fa home? Com em comporto? Quins han estat, són i poden ser els meus privilegis? Qui té cura de mi? De qui tinc cura jo? Com sento? Què desitjo? Una vegada s’iniciïn aquestes preguntes l’observació de la vida quotidiana aportarà interessants conclusions. Aquestes evitaran ridículs i sortides de to i, sobretot, faran millor qui s’interrogui i aquells sobre qui s’interrogui. Ningú suporta molt de temps la incertesa, però em temo que és el millor camí.

Jo també soc feminista

Crea: 11/30/2018 - 11:17

Autor: Pere Baró

El feminisme i la seva lluita no és només cosa de dones. És més, els homes hi hem de participar de forma activa, i no només amb el suport incondicional envers elles, sinó que entre nosaltres mateixos. Aquesta és una de les conclusions que es van treure dilluns passat a la taula rodona que vam organitzar des del Partit Socialdemòcrata i moderat per la coordinadora de la secretaria de polítiques d’igualtat del Partit i membre de la Joventut Socialdemòcrata d’Andorra, Liliana Ribeiro, amb dos ponents de la talla de la nostra consellera general Rosa Gili i la política tunisiana i vicepresidenta de la Internacional Socialista de Dones, Hella Ben Youssef.

I és que, després de gairebé dues hores d’interessant debat de com ho hem de fer per arribar a la igualtat entre homes i dones, vam extreure aquesta conclusió: el feminisme i la seva lluita han de ser tots, perquè no parlem ni d’homes ni de dones, sinó de persones que només reclamen el que demanaria tothom: igualtat. Perquè una societat sense igualtat real és injusta, i aquest ha de ser el crit d’homes i dones. Volem una societat justa que no miri sexes, sinó que se centri només en aptituds, capacitats i coneixements, que esdevingui lliure per a tothom i en la qual no ens qüestionem si hem de legislar en el cos i en els drets de les dones, perquè no ho fem en els dels homes.

Molts creuen que el feminisme ha de deixar d’existir en ple segle XXI, ja que hi ha altres opcions d’arribar a fer-se sentir, però jo soc del parer que només acabarà quan la igualtat sigui real. Hi estem lluny encara? Doncs només hem de mirar tot el camí que ens queda per fer al Principat per no anar més lluny: escletxa salarial entre homes i dones d’uns 500 euros, manca de conciliació familiar, l’existència encara del sostre de vidre per a moltes dones i la poca representativitat als consells d’administració de les diverses entitats i empreses públiques del país. Sense parlar del dret que els prenem de decidir i legislar sobre el seu cos sense cap mena de pudor.

Doncs sí, per coses com aquestes jo també soc feminista, jo també lluito amb les dones i també vull una igualtat justa, perquè avui poden ser les dones, però demà podem ser nosaltres i de ben segur que elles estaran amb nosaltres. Continuem aquesta recerca de la veritable igualtat perquè només així el país podrà avançar. Tots units som més forts. VIRTUS UNITA FORTIOR feministes.

Esteu aquí

feminisme