Partit Socialdemòcrata

gestió de residus

La primera pregunta

Crea: 07/18/2019 - 11:07
Autor: Roger Padreny
Com tot a la vida, ens n’adonem o no, sempre hi ha un primer cop. I aquest passat 11 de juliol va ser el primer dia que formulava una pregunta amb resposta oral, en la meva nova etapa de conseller general. 
 
Aquesta pregunta tenia com a contingut parlar d’un tema recurrent, però encara d’actualitat, com és la incineració de residus a Andorra. La motivació no era cap altra que conèixer per què es continuava apostant per aquest tipus de gestió de residus (ja que unes setmanes abans, havien començat les obres d’una xarxa de calor urbana a Andorra la Vella, basada en un sistema de cogeneració que aprofitaria la calor residual de la crema de residus per produir electricitat i energia tèrmica). 
 
La pregunta i repreguntes d’aquella sessió volien esbrinar dues qüestions principals: 1. Si el Govern havia plantejat altres alternatives al model d’incineració; 2. Si s’havien previst realitzar estudis que avaluessin el sobredimensionament de la incineradora a les necessitats de la societat andorrana, en matèria de residus. 
 
A més a més, tenint en compte un context nou en què el Govern havia fet públic que volia apostar decididament per la participació ciutadana, i ja que la ciutadania andorrana mai havia estat preguntada sobre el model d’incineració, vaig considerar necessari demanar també si es preveia realitzar una consulta ciutadana sobre si es volia seguir apostant cremar residus a Andorra. 
 
Llastimosament, la resposta a les tres preguntes no va ser l’esperada o volguda. El Govern creia que en política de gestió de residus, el model implantat ja era l’adequat (basat en la valorització energètica, fruit de la incineració).
 
Casualitats i casuístiques de la vida, aquesta setmana Andorra Televisió tornava a emetre dins el Memòries d’Arxiu, el programa Portes Endins del 6 de juny de 1997, en el qual es parlava del medi ambient a Andorra. En aquesta emissió, he pogut tornar a sentir que opinaven els principals actors (polítics, tècnics i associacions mediambientals) sobre la gestió de residus. De forma resumida, ja en aquell moment (4 anys abans de la mobilització contra l’antic forn incinerador) es plantejava quin havia de ser el model de gestió de residus i si s’havia d’acabar amb la incineració. 
 
Diverses persones entrevistades alertaven dels perills que té incinerar per a la qualitat de l’aire, ja que en ser Andorra una vall, l’aire contaminat podia quedar atrapat prop del sòl, amb efectes nocius per la salut. És el que es coneix com a inversió tèrmica. Per aquest motiu, les associacions mediambientals apostaven per acabar amb la incineració i fer veritables polítiques de reciclatge i triatge. 
 
Una de les parts positives de tornar a preguntar sobre la incineració és el fet que el Govern refermava que Andorra no havíem de patir per l’impacte mediambiental i per la salut de la incineradora actual. 
 
No obstant això, i com vaig voler evidenciar en sessió de Consell, és trist que hagin passat 22 anys i encara no s’hagi optat per preguntar a la ciutadania (crec que prou madura i coneixedora de la temàtica) sobre la incineració. No es va fer quan es va optar per construir un nou forn, ni per quan es va decidir firmar un conveni d’importació ni ara que es vol apostar per continuar amb la incineració i un projecte energètic que es nodreix de la calor residual. 
 
Aquesta ha estat la meva primera pregunta i, com tot a la vida quan ho fas per primer cop, n’he après. Tanmateix, encara espero i continuaré esperant que se’ns faci a la ciutadania la primera pregunta per decidir quina Andorra volem per al nostre futur. Tot i que encara no hi ha aquesta voluntat, confio que hi serà, perquè com deia, sempre hi ha una primera vegada.

Padreny exigeix Govern que no “hipotequi” la política de gestió de residus amb la xarxa de cogeneració

Crea: 07/11/2019 - 18:56
Autor: PS
Padreny i Font, abans de la sessió.
El conseller general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata (GPS), Roger Padreny, ha exigit el Govern que “no hipotequi” la gestió futura de residus amb el projecte de central de cogeneració a la Comella. Així, ha remarcat que la construcció de la instal·lació, que pel seu funcionament dependrà del forn incinerador, podria dificultar el canvi de model d’aquesta política, fet més greu encara quan l’actual és, a l’entendre del PS, totalment erroni i “fallit”. 
 
Així ho ha indicat Padreny durant la sessió de control a l’executiu que s’ha celebrat aquest dijous al Consell General. El parlamentari socialdemòcrata ha demanat pel cost-eficiència d’aquest projecte i, davant les explicacions de la ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó, ha avisat que “no parlem només del cost econòmic, sinó del mediambiental i de salut que té perpetuar una política d’incineració” que, ha destacat, “és fallida” i contrària al que desitja la ciutadania. “La gent d’Andorra no la vol perquè sap quines són les conseqüències”, ha indicat. 
 
Per a Padreny, la construcció de la central de cogeneració, que necessitarà la crema de residus al forn per funcionari, “ens hipoteca si en el futur volem apostar per altres fórmules de gestió de residus”. Per això ha reclamat al Govern que “les accions d’avui, no hipotequin la gestió de residus del demà”, tot argumentant que el model actual “no és bo ni molt menys d’excel·lència”. També ha preguntat si “s’han plantejat solucionar el sobredimensionament del forn i apostar per una instal·lació adaptada a les necessitats d’Andorra”, ja que “és llastimós que després de tants anys es continuï aplicant el model d’incineració de residus i no s’hagi buscat altres millors”. 
 
Sobre aquest punt, també han volgut intervenir Rosa Gili i Pere López. El president del GPS ha afirmat que, darrere tota aquesta situació, el que passa és que “tenim un monstre que necessita 45.000 tones l’any per funcionari i han de sortir d’on sigui”. Davant d’això, les conseqüències són que “no hi ha ara una política de reciclatge i s’ha buscat brossa a l’estranger per cremar-la”.
 
Una altra de les preguntes de la sessió, formulada en aquest cas per Jordi Font, s’ha centrat en el futur de la parcel·la on s’havia de construir el fallit edifici The Cloud. En aquest sentit, el conseller general del PS ha denunciat que “ara tenim el veritable núvol perquè no sabem encara què es farà allà”. El parlamentari escaldenc ha advertit que, segons el conveni signat entre el comú d’Andorra la Vella i Andorra Telecom, la inversió que ara està executant la corporació a la zona podria servir per a pocs anys, ja que la companyia podria reclamar el retorn dels espais en poc temps. De fet, així podria ser, ja que des del Govern s’ha explicat que una de les possibilitats passa per construir un edifici per a les oficines de l’empresa –ara ubicades en locals de lloguer- i que la decisió es començarà a valorar ja aquest mateix any. 
 
Font ha lamentat que amb el projecte The Cloud “es va derruir tot el que es podia per apuntar-se l’èxit d’un megaedifici emblemàtic, fent un concurs públic coix que no té en compte el pressupost que tindrà”. Així, ha remarcat que, “fins ara, el cost de tot això ja supera els 3,5 milions d’euros”. 
 
La tercera de les preguntes socialdemòcrates, formulada per Susanna Vela, s’ha centrat en la reforma de l’església de Sant Julià. Sílvia Riva, ministra de Cultura, ha admès que l’executiu afrontarà part del cost dels treballs –un 21%-, però des del PS s’ha advertit que la decisió no entra en el que seria subvencions per a millores i conservació del patrimoni. Per això, ha demanat si “es dotarà el Govern d’un mecanisme per front a aquestes actuacions”. 
 
Durant la sessió, també s’ha abordat les dades d’aturats. La consellera general del GPS Judith Salazar ha volgut avisar que, tal com evidencies les dades facilitades pel departament d’Estadística, hi ha una “tendència a l’alça” els darrers mesos del nombre d’inscrits al Servei d’Ocupació. 
 

El PS vol saber com afectarà la central de cogeneració de la Comella al model de gestió de residus

Crea: 07/01/2019 - 17:17
Autor: PS
Padreny, durant un dels actes del col·lectiu Fridays for future.
El conseller general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata (GPS) Roger Padreny vol que el Govern expliqui la relació cost-eficiència prevista a la futura central de cogeneració que s’ha començat a construir a la Comella, que s’ha d’alimentar amb la crema de brossa al forn incinerador. De fet, el parlamentari també demana per com afectaria la posada en marxa d’aquesta instal·lació a la política global de gestió de residus. Per això, ha presentat una pregunta que l’executiu haurà de respondre en la sessió de control que s’ha de celebrar l’11 de juliol. 
 
En l’escrit tramitat aquest dilluns a Sindicatura, Padreny explica que “la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic, i la Llei 5/2016, del 10 de març, que regula l’ens públic Forces elèctriques d’Andorra (FEDA) i el règim de les activitats dels sectors elèctric, del fred i de la calor, preveuen la implantació d’activitats relacionades amb la cogeneració a Andorra”. També posa en relleu que “el Pla sectorial d’infraestructures energètiques d’Andorra 2018 contemplava la construcció d’una central de cogeneració de FEDA situada al Centre de Tractament de Residus (CTR) de la Comella”. 
 
El conseller general del PS recorda “el conveni de col·laboració entre el Comú d'Andorra la Vella i FEDA per a la construcció i explotació d’una xarxa urbana de distribució de calor subministrada pel CTR, signat el passat 25 de juny del 2018” i que “ja han començat les obres per construir la xarxa de calor urbana d’Andorra la Vella”, tot indicant que “la primera fase (...) s’ha adjudicat per 1,7 milions d'euros, tal com consta al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 13/2019” i que, “segons manifestacions del gerent de FEDA Ecoterm, el projecte en global tindrà una previsió econòmica d’uns 15 milions d'euros”.
 
Per això, en primer lloc, Padreny demana que el Govern aclareixi “quina és la relació cost-eficiència i eficàcia del projecte de cogeneració iniciat a La Comella, pels pròxims cinc anys”. En segon terme, vol saber “com afecta al model de política de gestió de residus”.  
 
El parlamentari ha posat en relleu que la central de la Comella seguirà un model que “a diferència del primer d’Andorra, el de Soldeu, no es basa en el gas liquat sinó que aprofita la calor del forn”. També ha apuntat que “més enllà de saber per què s’aposta per un tipus d’energia no renovable, amb la pregunta també tenim l’objectiu de saber què passarà amb el model de gestió de residus actual si s’aposta per aquest tipus de cogeneració”. 
 

El PS aposta per reduir la incineració de residus i potenciar les energies renovables

Crea: 03/22/2019 - 14:00
Autor: PS
Padreny segueix els actes de la jornada reivindicativa.El Partit Socialdemòcrata (PS) aposta per reduir al màxim la incineració i també per impulsar de forma decidida les energies renovables al país. Aquestes propostes, que estaran al programa electoral de la formació de cara als comicis del 7 d’abril, han estat explicades aquest divendres per Roger Padreny, número 5 de la llista nacional, aprofitant la jornada reivindicativa impulsada per estudiants de tot el país ‘Friday for Future’. Per als socialdemòcra
El Partit Socialdemòcrata (PS) aposta per reduir al màxim la incineració i també per impulsar de forma decidida les energies renovables al país. Aquestes propostes, que estaran al programa electoral de la formació de cara als comicis del 7 d’abril, han estat explicades aquest divendres per Roger Padreny, número 5 de la llista nacional, aprofitant la jornada reivindicativa impulsada per estudiants de tot el país ‘Friday for Future’. Per als socialdemòcrates és també necessari tirar endavant un pla estratègic que permeti complir els objectius de desenvolupament sostenible marcats per les Nacions Unides. 
 
Padreny, ha assistit a la jornada, celebrada davant Casa de la Vall i la nova seu del Consell General, amb altres membres del PS com ara Everest Vilaginés, de la llista nacional, o candidates i candidats de les territorials com Rosa Gili. El primer que ha volgut fer ha estat celebrar que el fet que joves del país es mobilitzin per una causa tan important com la defensa del medi ambient i, de fet, ha recordat que, deu anys abans, ell va representar el col·lectiu en la conferència sobre el canvi climàtic que va tenir lloc a Copenhaguen. 
 
El número 5 de la llista nacional socialdemòcrata ha posat en relleu que “des del PS pensem que les polítiques mediambientals han de canviar per complir els objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU”. Per això, una proposta de la formació passa per impulsar “un pla estratègic” que permeti tirar endavant i fer el seguiment de les accions necessàries per complir aquestes fites. 
 
Un dels eixos seria la reducció de residus i, en especial, de la seva incineració al forn de la Comella. “La gestió ha de canviar i hem de mirar de disminuir al màxim la seva crema, no pas importar-los des de l’exterior”, ha afirmat, Per això, una de les propostes programàtiques passarà per fer un “estudi que ens permeti comprovar quina és la viabilitat d’aquesta reducció”. Sobre aquest punt ha recordat que baixar les emissions del forn és “bàsic per a la salut de la gent perquè necessitem un aire net, pur, no contaminat”. 
 
 
El PS, ha comentat Padreny, també vol un “canvi en el model d’energia”. Aquest passarà perquè “les renovables siguin cada cop més importants”. 
 

Un pla de residus a l'altura d'Andorra

Crea: 06/02/2016 - 11:02
Autor: Pere Lopez
Els consellers generals del PS vam presentar una proposta d’acord amb relació a la política de residus del nostre país, iniciativa que la setmana passada va rebre el suport de la resta de formacions parlamentàries. Ho vam fer perquè estem preocupats pel que (almenys per nosaltres) no és per a res una política menor. Tot al contrari. Creiem que hauria de ser un dels elements que haurien de configurar-nos com una societat avançada, ecològica, sostenible i saludable.
 
Al nostre entendre, parlem d’unes polítiques en què hauríem d’estar situats al capdavant en l’àmbit internacional i no com ara, que estem, més aviat, a la cua. Això és almenys el que voldríem els consellers del PS, com ja portàvem al programa electoral elaborat per la coalició Junts amb què ens vam presentar als comicis del 2015.
 
Un territori de muntanya com el nostre, de dimensions reduïdes, amb una elevadíssima dependència energètica i de subministraments de l’exterior, està obligat a impulsar pràctiques de consum eficients des del punt de vista d’impacte mediambiental, de generació de residus i de generació de valor dels mateixos (un terme que cal no confondre amb la valorització energètica). En canvi, la realitat de la nostra política de residus és malauradament ben diferent: anacrònica, caduca, fosca, ineficaç i ineficient. És, per tant, una política que cal actualitzar i revisar de forma urgent.
 
L’actual situació, els mals resultats obtinguts, les pobres actuacions que s’estan duent a terme en la majoria de sectors dels residus, la pràctica inexistència (o si més no davallada significativa) de les campanyes de sensibilització i de promoció tant del consum sostenible com del reciclatge, entre altres motius, no permeten esperar per més temps per a aquesta revisió. Els nostres indicadors són pitjors comparativament als dels països veïns i, a més a més, no s’estan assolint ni tan sols els objectius fixats pel pla de residus l’any 2012. El volum de quilos per persona i any de residus generats és força superior al dels estats del nostre entorn, com assenyalen des de l’Observatori de la Sostenibilitat.
 
La revisió és urgent i, necessàriament, ha de ser profunda per adaptar-nos a les millors pràctiques internacionals, per tenir una eficient i veritable política de gestió de recursos que doni compliment al mandat legislatiu de “protegir la salut pública i preservar el medi ambient, en el marc d’un desenvolupament sostenible”, i que també respongui a les exigències del nostre país i al que els nostres ciutadans es mereixen.
 
Un altre aspecte a assenyalar és la consideració de “fosca” feta sobre la política de reciclatge. No és gratuïta. Costa molt trobar dades i les pàgines web dels organismes que s’hi dediquen estan, en alguns apartats, molt desfasades i amb molts continguts escassament actualitzats.
 
Malgrat això, i amb la informació que hem pogut trobar, queda clar que els percentatges de recollida selectiva se situen per sota dels objectius establerts en el mateix pla. Tant per al vidre, com per als envasos i sobretot per al paper i el cartró, en què se situa en el 63,2% davant del 80% que estableix el pla. Fins i tot aquest valor ha experimentat un retrocés en les darreres dades de què disposem (l’any 2014).
 
Un altre punt a millorar. Algú recorda alguna campanya recent de foment del reciclatge de residus? Ens demanem si hi ha realment una voluntat de fomentar el reciclatge i que aquest sigui efectiu. Les darreres campanyes de sensibilització, i es pot consultar a la pàgina web, daten del 2014.
 
Seguint amb el balanç de l’actual pla, no ens val el suposat assoliment derivat de la valorització energètica. Aquesta no és altra cosa (principalment) que tones de residus que es cremen i que tot i cert aprofitament energètic és un model caduc, i tenim molts dubtes sobre la seva incidència en la salut pública i sobre si s’adequa als principis que inspiren la lluita contra el canvi climàtic. Aquí, en canvi, sí que hi ha creixement en els darrers anys! I aquest és potser un dels problemes clau de la nostra política de reciclatge. El d’haver d’assegurar un mínim de tones per ser cremades al forn incinerador. Aquesta és segurament una de la mare dels ous que permet explicar moltes coses.
 
Tot plegat, i tot i alguns esforços efectuats, configura un model de gestió de residus del passat, amb polítiques caduques, amb una presència gairebé nul·la de la sensibilització en aquesta matèria i, a més a més, amb uns objectius que no s’estan assolint. Per aquests motius és necessari revisar el pla nacional de residus. Però és que, a més a més, cal anar força (fins i tot diria que molt) més lluny.
 
Cal una revisió del pla que aposti cap a altres fórmules de tractament dels residus més saludables i menys pol·luents com per exemple el compostatge de matèria orgànica; que permeti materialitzar una política eficaç de reciclatge; que impulsi una política de prevenció de la generació de residus i en què l’objectiu prioritari hauria de ser la reducció, ja que no hi ha millor residu que el que no existeix; fixar com a objectiu una eliminació radical del consum de bosses de plàstic. (On han quedat les campanyes i el foment de reducció?) També és necessari introduir el concepte del malbaratament alimentari, fer polítiques de recuperació d’envasos i establir, en general, una nova visió del residu com a element de valor o com a subproducte.
 
Cal, finalment, una revisió, que fixi mesures de foment del concepte d’economia circular, és a dir, que els cicles productius intentin aprofitar tot el que fan per tal que actuïn de forma circular com ho fa la mateixa natura. Això té tot el sentit des d’un vessant tant ambiental com econòmic.
 
Esperem que, vista la unanimitat aconseguida per la proposta d’acord al Consell General, el Govern faci allò que li pertoca i, aviat, puguem comprovar com s’impulsa un pla de residus que estigui a l’altura del que Andorra i els seus ciutadans necessiten.

Residus: a la cua d'Europa

Crea: 02/05/2016 - 11:07
Autor: Rosa Gili
Aquest mateix dilluns, amb el company Pere López presentàvem les nostres esmenes parcials al pressupost 2016. A través d’elles, i tal com destacava ahir el nostre president de grup en seu parlamentària, plasmem les nostres prioritats polítiques. Entre elles les mediambientals, molt importants per a nosaltres, des de sempre; i així ho evidenciava el programa de la candidatura Junts (PS-Verds-Iniciativa Ciutadana i Independents) amb què vam concórrer a les passades eleccions generals.
 
De fet, a través d’esmena, demanem al govern de Demòcrates la construcció d’una planta de compostatge de matèria orgànica, infraestructura que, de manera més que sorprenent, encara, avui en dia, no tenim. Per poder-la tirar endavant, plantegem alliberar del projecte de pressupost 2016 un milió d’euros (quantitat necessària aproximativa), eliminant-la d’altres partides d’inversió que considerem menys prioritàries.
 
A més de permetre la creació de nous llocs de treball així com de constituir una inversió en infraestructures útils, la nova planta de compostatge andorrana ens situarà dins la modernització o normalització europea en el tractament de residus (ja que de fet ja fa molts dies que es practica en els països europeus i d’arreu avançats).
 
Efectivament, la directiva europea 2008/98/UE del Parlament Europeu i del Consell del 19 de novembre 2008 relativa a la gestió dels residus va néixer amb l’objectiu de protegir el medi ambient i la salut humana, destacant la importància d’una gestió dels residus apropiada i de les tècniques de valorització i de reciclatge.
 
La dita normativa europea estableix una clara jerarquització en el tractament dels residus i preconitza: la prevenció de producció de residus; la seva reutilització; el seu reciclatge; la valorització (energètica per exemple, i finalment l’eliminació del residu.
 
Probablement per l’escull d’un forn incinerador sobredimensionat i molt llaminer en engolir residus, la nostra política de reciclatge és, des de fa temps, insuficient i allunyada dels paràmetres més avançats en aquesta qüestió.
Efectivament, d’entre les cinc etapes contemplades en el que ha de ser el tractament de residus, a part d’actuacions puntuals i més aviat anecdòtiques, gestionem les nostres restes urbanes seguint les tècniques menys avantatjoses de cara al medi ambient.
 
Per donar un exemple, el ministeri francès de l’Ecologia, de l’Energia, del Desenvolupament Durable i del Mar, en el seu raport La politique des déchets 2009-2012, quantificava els seus objectius de cara al reciclatge de la matèria orgànica dels residus urbans en un 35% per a l’any 2012 i en un 45% pel 2015.
 
És important destacar que la part orgànica dels nostres residus urbans pot arribar a representar un 40% o més de les nostres escombraries.
 
A Andorra, reciclem el 0% de matèria orgànica i l’alternativa és la incineració. Malgrat es plantegi des de fa poc la valorització energètica (és a dir aprofitar la crema de residus per produir energia), aquesta genera emissions de fums i partícules i no és aliena a l’escalfament de l’atmosfera i al canvi climàtic.
 
Perquè hem de ser un país avançat en molts àmbits; però en aquest més que en d’altres. Perquè hem de prioritzar la salut dels nostres ciutadans i ser un exemple de país sa i sostenible pels nostres turistes i excursionistes. No es pot demorar més la construcció d’una planta de compostatge de matèria orgànica i no deixar-nos distanciar una vegada més en tots els avenços mediambientals. 
Subscriure a RSS - gestió de residus