"No desitjo que les dones tinguin poder sobre els homes, sinó que el tinguin sobre elles mateixes”
Mary Wollstonecraft, filòsofa y escriptora anglesa del segle XVIII
El passat 8 de març, coincidint amb la commemoració del Dia Internacional de la Dona, vaig participar en una taula rodona juntament amb l’Elisa Muxella (Presidenta de l’Institut de Drets Humans d’Andorra), la Mònica Coste (membre fundadora de l’Associació de Dones d’Andorra) i la Vanessa Cortés (fundadora d’Stop Violències) per tal de tractar diferents qüestions relatives al mercat laboral des d’una òptica de gènere.
El treball de preparació de les dades que vaig exposar (i que detallo més endavant en aquest document) va consistir principalment en la posada al dia d’un altre treball - més ampli que el realitzat aquest any- amb motiu també d’una taula rodona sobre la mateixa temàtica l’any 2007. Una trobada que, aquell dia, vaig compartir amb la Rosa Ferrer, llavors consellera general. Una xerrada que, a més, va tenir justament lloc en la mateixa sala al centre cultural de la Llacuna que la d’aquest any. Les conclusions d’aquella conferència i d’altres sobre qüestions de gènere i feminisme es van recollir en una publicació molt interessant i recomanable editada pel comú d’Andorra la Vella sota l’encertat i suggerent títol de Dona drets.
Abans d’entrar en l’exposició de les dades, em sembla escaient fer un molt breu incís en allò que vaig manifestar tant l’any 2007 com el passat dia 8 quant a què - al meu entendre - problemàtiques de tota la societat com per exemple les desigualtats de gènere, les dificultats que afecten les persones amb diversitat funcional, les discriminacions vers les persones homosexuals o les qüestions vinculades a la immigració i/o als residents són sempre i, en tots els casos, globals, influeixen en la qualitat de vida de tota la població i han de ser tractades i tingudes – a parer meu -en compte per i des del conjunt de la ciutadania i no únicament des de persones que, per dir-ho d’alguna manera, formen part directa del col·lectiu objecte de tracte desigual.
Breus notes metodològiques
Com s’indica en l’encapçalat del document les dades es presenten pels anys 1997, 2006 i 2016 per vàries raons; d’una banda per poder recuperar (com s’ha exposat anteriorment) el treball ja efectuat i publicat el 2007 i de l’altra perquè les dades d’Eurostat (
http://ec.europa.eu/eurostat) corresponents al 2016 són les darreres disponibles a data d’emissió d’aquest document (juny 2018). Pels mateixos motius les dades referents al salari mitjà es presenten, en aquest cas, per als anys 2002, 2006 i 2016. Tota la informació referent a Andorra ha estat obtinguda a
www.estadistica.ad.
Quadre 1: Dades relatives a l'evolució del percentatge de població femenina (www.estadistica.ad)
La primera dada que ens serà necessària més endavant esdevé gairebé una curiositat pel fet que la població femenina se situa per sota de la masculina, contràriament al que és habitual a nivell europeu. Cal assenyalar que en els 20 anys analitzats la població de dones ha passat del 47,5% al 48,9% atansant-se de forma progressiva cap al 50% i reduint-ne la diferència absoluta del nombre d’habitants masculins i femenins des d’uns 3.200 als 1.600 actuals. Aquesta situació es deu principalment a homes treballadors vivint a Andorra amb la seva família al seu país d’origen.
Quadre número 2: Dades relatives a l'evolució del percentatge de població assalariada respecte el percentatge de població per gènere
Quadre número 3: Dades relatives a l’evolució del número mitjà d’assalariats i de la població per gènere. (www.estadistica.ad)
En els quadres 2 i 3 es mostren d’una banda el percentatge de població assalariada per gènere i la seva vinculació amb el total de població. Del primer quadre mateix es desprenen importants conclusions com ara que el creixement de la població assalariada femenina ha estat molt important en els darrers vint anys passant del 44,7% al 49,4% i per tant arribant pràcticament al 50% del nombre d’assalariats. Una altra dada molt rellevant és el fet que el percentatge de població assalariada femenina (49,4%) és superior al que representen les dones en la població (48,9%) mentre que en l’any 1997 la situació era justament a la inversa. Com es veu en el quadre la taxa femenina calculada com % d’assalariades / % de població femenina arriba al 101% quan era d’un 94% el 1997. Tot i que en aquest fet poden haver-hi diferents factors que hi contribueixen com ara els demogràfics o els cotitzants a la caixa dels autònoms, els fets que són innegables i dels quals no es pot dubtar són dos:
- d’una banda que hi ha hagut una molt important incorporació al mercat de treball i que a dia d’avui són més els homes que no figuren com assalariats que les dones que ho fan.
- I de l’altra (i aquesta es tracta d’una dada que més endavant ens resultarà rellevant recuperar quan analitzarem les (dades) de la massa salarial) que el nombre de dones assalariades és - a finals de l’any 2016- pràcticament equivalent al d’homes assalariats.
Un altre fet rellevant que també s’observa és la reducció els darrers anys tant de població, com d’assalariats de gènere masculí, circumstància que és clarament contrastable a nivell estadístic i que encaixa amb la important crisi i davallada de llocs de treball experimentat pel sector de la construcció.
Quadre número 4: Dades relatives a l’evolució del percentatge de la massa salarial respecte el percentatge d’assalariats per gènere. Càlcul de la diferència de massa total salarial per gènere. (www.estadistica.ad)
En el quart quadre es presenta el percentatge de població assalariada (analitzat just en el quadre anterior) juntament amb el percentatge de la massa salarial (suma total de tots els salaris percebuts al llarg d’un any) per gènere. S’observa fàcilment una diferència significativa d’entre 7 i 8 punts percentuals entre ambdues ràtios que, si ve es redueix una mica, continua essent important. En concret la diferència passa de ser de 8,3 punts el 1997 i a 6,8 punts el 2016.
La dada que, però, segurament és la més rellevant i significativa és la diferència entre el volum total de massa salarial per gènere; és a dir el volum total de remuneracions percebudes pel total dels homes respecte a les percebudes pel total de les dones en un mateix any. Aquest volum ascendeix a 105 milions d’euros, 222 milions d’euros l’any 2006 i 130 milions l’any 2016.
L’any que permet avaluar millor la real diferència existent és la del 2016, ja que com s’ha exposat més endavant les dones significaven pràcticament el 50% del total d’assalariats (49,4%). Per tant a un nombre d’assalariats pràcticament equivalent (18.514 homes davant 18.090 dones de mitjana al llarg de l’any 2016) les remuneracions dels homes superen en 130 milions d’euros els del de les dones.
Si apliquem un coeficient corrector ajustant la diferència de volum d’assalariats, la diferència de remuneracions seria d’uns 114 milions d’euros, el que suposa una remuneració global del gènere masculí que supera en un 30% al del gènere femení.
Evolució del salari mitjà per gènere i sectors d’activitat
El salari mitjà és un indicador publicat pel departament d’Estadística i que recull el total de remuneracions dividit pel nombre de persones assalariades. En relació a les dades per gènere aquestes es presenten a dos nivells: agregades pel total d’assalariats per cada un dels gèneres i també desglossades per gènere per a cada sector d’activitat.
En sistemes estadístics més desenvolupats les dades agregades per gènere es disgreguen atenent a raons com ara la formació, la dedicació d’hores, el perfil d’ocupació per a cada uns dels gèneres.
La realització d’aquesta anàlisi més qualitativa és – el dia d’avui- inajornable i sembla escaient demanar des d’organitzacions de promoció de la igualtat de gènere com una prioritat que cal incorporar al pla estadístic nacional.
Taula 1: Comparativa salari mitjà femení respecte del masculí a Andorra i els països del nostre entorn. (Eurostat i www.estadistica.ad)
Com es pot apreciar en la taula 1, a Andorra hi ha hagut un moderat increment en el percentatge que representa el salari mitjà femení respecte del masculí que ha passat del 71 a gairebé el 77% en 14 anys. Aquesta evolució és, però, molt inferior –com es visualitza clarament en la Taula 1- a l’experimentada en el conjunt de la UE i especialment respecte dels països que tenen una major equitat salarial per gènere com són Bèlgica, Luxemburg (també Itàlia per al que no disposàvem les dades definitives de l’any 2016) i també respecte dels països veïns; França i especialment a la registrada en aquest àmbit per Espanya en els darrers anys.
Com s’ha exposat anteriorment una anàlisi més qualitativa tant de la diferència existent com de la menor progressió al nostre país de l’indicador no és a data d’avui possibles. Tanmateix, el detall que es presenta a continuació dels salaris mitjans per sector d’activitat permet assolir algunes conclusions alhora que oferir algunes dades que no poden deixar indiferent a ningú.
Taula 2: Detall de la diferència salarial per sector d’activitat per gènere amb indicació del salari mitjà per sector d’activitat i gènere. (www.estadistica.ad; any 2016)
A la taula 2 es recullen algunes dades que poden resultar molt significatives als efectes d’extreure algunes conclusions rellevants tot i les limitacions a l’anàlisi que es pot realitzar exposades anteriorment:
• Els homes cobren més que les dones en tots els sectors d’activitat llevat el sector “organismes extraterritorials” en el que només figuren com assalariats 4 homes i 8 dones.
• Alguns dels sectors amb salaris mitjans més elevats són aquells on la diferència entre el salari mitjà masculí i femení és més important.
• Donades les característiques d’alguns dels sectors amb més incidència en el salari mitjà com ara el financer, el mèdic o el dels serveis les diferències no es deu principalment a diferències formatives o de dedicació i segurament aquestes han d’atribuir-se, doncs, (pràcticament per eliminació dels possibles factors) al grau d’accés a llocs de responsabilitat i direcció o responsabilitat per gènere.
Finalment una altra dada important és indicar que en el període 2006 a 2016 el salari mitjà masculí ha augmentat un 16% mentre que el femení ho ha fet en un 24%. La inflació acumulada en aquest període ha estat d’un 17%. Per tant, la relativa millora del salari femení respecte al masculí correspon a aquest lleuger augment en relació a la inflació davant la “congelació”, per parlar en termes comprensibles, del salari masculí. Tanmateix el salari mitjà femení és encara un 23% inferior al masculí un percentatge que com s’ha exposat és molt superior a la mitjana dels països de la UE i als Estats que es descriuen en la taula 1, incloent-hi els veïns Espanya i França.
En aquest sentit cal destacar la importància de l’existència de legislació que contingui propostes concretes en matèria d’igualtat de gènere. No és per casualitat que els països que han experimentat una millor evolució els darrers anys van aprovar les seves legislacions entre els anys 2006 i 2007.
Conclusions i resum executiu
Segurament una de les dades que resulta més fàcil d’entendre és la que diu que, tot i que el volum d’assalariades va ser pràcticament igual al dels homes l’any 2016, aquests segons van rebre remuneracions pel seu treball superiors en 130 milions d’euros a les dones (veure Quadre 3 de la pàgina 3 d’aquest document).
En l’entorn europeu en què ens trobem la reducció de les desigualtats salarials entre gèneres ha estat cada cop més present en l’agenda política; aquest fet ha comportat, en general, una disminució de les diferències salarials entre gèneres arribant fins i t tot a què un nombre rellevant de països europeus es troben en una situació de pràctica igualtat de salaris per gèneres com ara Luxemburg, Bèlgica, Itàlia, Romania i, en menor mesura, Polònia o Eslovènia. També és important la dada que correspon a Espanya on les diferències salarials per gènere eren més importants que a Andorra l’any 2002 i en el 2016 són força inferiors (veure Taula 1 a la pàgina 4 del present document).
També és necessari destacar les importants diferències salarials en alguns sectors d’activitat com ara el financer (amb un 86,6%) el mèdic (un 43%) o sectors que compten amb un important nombre de persones assalariades com el de serveis professionals i activitats socials i que superen en ambdós casos el 37% (veure Taula 2 de la pàgina 5 del document).
Finalment com s’ha apuntat al llarg d’alguns punts del document cal una millora de la qualitat estadística de les dades afectant l’equitat entre gèneres al mercat laboral per una banda i de l’altra una major difusió de les ja actualment existents per fer una pedagogia i una major visualització de la situació per quan com diu la dita: “Allò que no es comunica o del que no se n’informa, en realitat no existeix”.
Algunes consideracions personals
La nostra societat és avui en dia encara molt masclista. Ho és pel paper de la tradició i pel control dels llocs de poder per part dels homes, però no es pot menystenir la incidència d'estereotips i rols de gènere. Per exemple en un molt menor accés a càrrecs de responsabilitat i direcció de les dones, en l’absència de consells d’administració mixtes en les més importants entitats, empreses i organismes públics o en una menor presència femenina en la primera línia política.
Tot plegat representa una veritable pèrdua econòmica i de potencial per al país; perquè el que és indubtable és que el 50% del talent, de la saviesa, de la bondat o de l’enginy de la nostra societat és femení. Saber crear els mecanismes per donar l'oportunitat que tot aquest potencial pugui generar prosperitat i benestar en el futur és només una qüestió de justícia vers al 50% de la població i alhora un veritable motor de desenvolupament socioeconòmic de la nostra societat.
Andorra la Vella, juny de l’any 2018.
