El dia 22 de juny del 2017 aquesta cambra va aprovar la llei d'ordenació i supervisió d'assegurances i reassegurances del Principat d'Andorra. Dita llei que ordenava el sistema assegurador al nostre país, atribuïa la competència d'autoritat supervisora de dit sistema a l 'INAF.
Avui sotmetem a debat una llei de modificació de la llei 10/2013, del 23 de maig, de l'INAF, que té per objecte transformar dit organisme, als efectes d'incorporar les noves competències derivades de la seva funció de supervisor del sistema assegurador, i això donant compliment al mandat legal adoptat per la cambra en la disposició final tercera de la referida d'ordenació i supervisió d'assegurances i reassegurances del Principat d'Andorra.
No entraré en els detalls de les modificacions que s'efectuen, per quan constitueix en adaptacions de la norma que regula a l'INAF fins a l'actualitat per l'assumpció de la nova competència, i atès que ja han estat exposades pel ministre.
L'anàlisi de les diverses esmenes presentades pels grups parlamentaris ha permès millorar el text; millores que han afectat el conjunt de la norma reguladora de l'ens i no únicament allò que afectava la nova competència. Els debats generats han sigut positius i han permès consensuar posicions en molts aspectes de manera a tancar el text definitiu; destacaré com a canvi substancial la nova denominació que adoptarà l'ens que com s'ha dit serà la d'Autoritat financera Andorrana, nova denominació que respon a una millor entesa de l'organisme per part de la comunitat internacional com venim de sentir.
Per l'exposat, els consellers socialdemòcrates votarem favorablement a l'aprovació d'aquest projecte de llei.
El Partit Socialdemòcrata (PS) considera positiu el reforçament de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) que suposarà l’arribada d’un nou director, Ramon López, que substituirà a la fins ara màxima responsable de l’organisme, Maria Cosan. Tot i així, el conseller general de la formació Gerard Alís ha lamentat que no s’hagi apostat per incorporar un expert francès i no espanyol de cara a dotar d’una major equilibri als càrrecs i a les institucions entre els dos països veïns.
El parlamentari ha posat en relleu la necessitat de dotar l’organisme de persones preparades, més tenint en compte els esdeveniments succeïts recentment, i en especial la crisi per la intervenció de Banca Privada d’Andorra (BPA). “Valorem positivament que es reforci l’INAF. És important, tenint en compte la situació que s’ha donat de crisi financera, que es contracti gent amb la capacitat suficient”, ha manifestat. Alís ha estat prudent a l’hora de valorar la idoneïtat de López, ja que encara no s’ha facilitat prou informació sobre l’escollit. Tot i això, no ha negat que “el currículum que ens han explicat sembla adequat”.
Malgrat aquesta consideració inicial, però, el PS sí que ha volgut remarcar un aspecte que no acaben de compartir del tot del nomenament: el fet que s’hagi optat per una persona amb nacionalitat espanyola. “No ens queixem tant pel fet que no sigui andorrà, perquè entenem que el mercat local és petit per dotar persones en certs càrrecs, però sí que pensem que hagués tocat mirar una mica més cap al nord per fer contrapès dins dels càrrecs i les institucions andorranes”, ha explicat.
Al seu entendre, hagués estat “més raonable” buscar la persona per ocupar la direcció de l’INAF a França. Sense voler, però, generar més polèmica, Alís ha apostat per “mirar com funciona i el seu tarannà per veure si és o no la persona adequada”.
El conseller general ha volgut reiterar la importància de “reforçar el supervisor financer”. De fet, ha avisat que “encara farà falta incorporar-ne més professionals”, ja que la tasca de control serà “tant del sector bancari com el de les assegurances”. Sobre la figura de López ha indicat que “esperem que doni un suport important i reforçar la figura del supervisor perquè pugui fer una tasca real de control per evitar tornar a passar una crisi com la que hem viscut amb BPA”.
Tot just fa dues setmanes debatíem sobre la mateixa qüestió. A més, el text final no ha tingut modificació. Reprendrem, doncs, bona part dels arguments que ja vam dir.
Dèiem que la crisi de BPA demanda reaccions que, com dèiem fa uns dies, no estan acabant d’arribar ni per part de Govern ni per part de la comissió especial. Esperem que aquesta tardor siguem tots plegats capaços de començar a posar fil a l’agulla amb les necessitats de reforç del nostre sistema financer i de la seva supervisió.
En relació a la qüestió que avui ens ateny, ens sembla que aquest reforç passa en part perquè al front d’una institució com l’INAF hi hagi persones d’un prestigi reconegut. Hem de recordar que ni la seva direcció ni el seu consell d’administració no són pas un òrgan legislatiu i, per tant, nosaltres no veiem atacada cap qüestió de sobirania en el sentit que és aquí, al Consell General, on es fan les normes d’adaptació i d’homologació a nivell de les qüestions de caire internacional. A més, les normatives en matèria de supervisió financera, no podem obviar, vénen molt determinades per l’entorn global i per estàndards que escapen a les nostres fronteres. En tot cas, és al Consell General a qui li correspon prendre les decisions escaients per veure amb quin ritme vol seguir l’adaptació a aquestes directives.
Al nostre entendre, en un moment com l’actual, complex, en què es demana un reforç dels sistemes de supervisió, necessitem un regulador potent, que aporti un missatge de confiança i tranquil·litat cap a l’exterior. Si les persones que poden donar aquest missatge són persones amb passaport andorrà, benvingudes siguin. Queda clar que la llei no prohibeix en cap cas que siguin andorrans els que siguin part del consell d’administració o ocupin la seva direcció. Si pel context actual, per l’actual conjuntura, aquestes persones no han de tenir passaport andorrà però han d’ajudar a aportar estabilitat i confiança al nostre sector financer, doncs benvinguda sigui la seva aportació a fer créixer el nostre país i a aportar estabilitat al sector financer. I si avui dia no és possible que siguin andorrans, esperem que en un entorn cada cop més globalitzat, en un futur tots els membres del consell administració i la direcció puguin tenir passaport nacional.
El PS ha donat suport a la modificació de la Llei de l’INAF, que persegueix l’objectiu de reforçar l’organisme de supervisió de cara als nous reptes que li esperen en el futur. El text s’ha aprovat en la sessió de Consell General celebrada aquest dijous, juntament amb els canvis en la llei del vehicle elèctric. El ple també ha acordat acceptar el tràmit la proposició de modificació de la llei de partits però no la d’informació alimentària i nutricional, presentada pel grup liberal. Aquesta darrera votació només ha comptat amb la negativa de Demòcrates per Andorra (DA), única formació que no ha volgut treballar la proposta en comissió.
El principal canvi que incorpora la nova llei de l’INAF és la possibilitat que persones sense passaport andorrà ocupin càrrecs de responsabilitat fins ara reservats als nacionals. El conseller general del PS Pere López ha exposat la necessitat, ara més que mai, que aquest òrgan sigui potenciat. “La crisi de BPA reclama reaccions que, però, no acaben d’arribar, ni per part de Govern ni per part de la comissió especial”, ha lamentat. Part d’aquesta reacció, ha afirmat, passa perquè al capdavant del supervisor “hi hagi gent de prestigi reconegut”.
López ha defensat que no hi ha cap problema en què l’organisme s’obri a persones estrangeres. “Nosaltres no veiem atacada cap sobirania”, ha apuntat, tot destacant que “en un moment com l’actual necessitem un regulador potent i que aporti confiança a l’exterior”. Per al PS, “si qui pot donar aquest missatge és andorrà, benvingut”, però “si qui ho pot fer no té el passaport, benvingut també”.
Debats sobre admissions a tràmit
La sessió del Consell General també havia de servir per decidir si es prenien en consideració o no dues proposicions legislatives dels grups parlamentaris. Des del PS s’han acceptat tots dos textos que, però, han tingut un destí ben diferent. Així, la modificació de la llei de partits i de finançament electoral elevada per DA ha rebut el suport unànime per ser tramitada de tota la cambra. Rosa Gili ha defensat que “ens hem d’adaptar a les noves recomanacions del GRECO” però ha avançat la voluntat de presentar esmenes, sobretot pel que fa a les subvencions de funcionament que, al seu entendre, “no estan ben regulades”. Per això, ha demanat “una reflexió acurada en aquesta qüestió” que, ha remarcat, “és essencial perquè els partits puguin funcionar”.
L’altra cara de la monera l’ha viscut la proposició de llei d’informació alimentària i nutricional presentada pels liberals, que volia donar més garanties a les persones al·lèrgiques o intolerants a algun aliment a l’hora d’anar a menjar als establiments de restauració del Principat. Alís ha justificat el suport del PS a la presa en consideració del text tot destacant que “és de gran importància com a eina per protegir la salut dels nostres ciutadans” i davant “l’augment contrastat del nombre d’intoleràncies i al·lèrgies”.
La tramitació del text ha estat aturada, però, ja que el grup demòcrata, a diferència de les altres tres formacions representades al ple s’hi ha oposat. Davant aquesta postura, Alís ha criticat “la manca de coherència i una notable prepotència per part de DA”, ja que “sobta que tot i mostrar una sensibilitat per la qüestió, no s’admeti a tràmit”. En aquest sentit, ha lamentat que per al partit ‘taronja’ “calgui consens en tot el que ells proposen però, després, topem amb un ‘no’ sistemàtic a qualsevol iniciativa de l’oposició”.
En la sessió d’aquest dijous també s’ha aprovat la modificació de la llei del vehicle elèctric i la ratificació del protocol de l’esmena a l’acord sobre la fiscalitat de l’estalvi. També s’ha nomenat Marta Fonolleda com a presidenta de l'Agència de Qualitat de l'Ensenyament Superior.
“Meritxell Mateu ha de presentar la seva dimissió i el grup de DA li ha de treure totes les responsabilitats, així com treure-la de totes les delegacions internacionals”. Amb aquesta contundència s’ha expressat el conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López durant la sessió de control a Govern celebrada aquest dimarts. Per al president del grup mixt, ha quedat evidenciat –encara més després de les informacions aparegudes a diferents mitjans digitals- que l’encara parlamentària demòcrata va actuar la passada legislatura “pagada per BPA” com a “lobbista per canviar lleis”. Al final de la sessió, Mateu ha comparegut davant els mitjans per anunciar que renuncia a l'escó.
El cas Mateu ha protagonitzat sense cap mena de dubte la sessió. I les explicacions sobre l’afer donades pel cap de Govern, Toni Martí, lluny de clarificar la situació han aportat encara més dubtes sobre l’afer. Entre altres coses perquè el màxim responsable de l’executiu ha assegurat en diverses ocasions que només va tenir coneixement de la tasca realitzada per la consellera general de DA a sou de BPA –tot i que cobrant via una tercera societat, Landstreet- a partir de tenir accés, un cop el Govern es va presentar com a acusació particular, als diferents sumaris oberts a conseqüència de la crisi de l’entitat financera, ara tot just fa uns mesos. Aquesta afirmació, però, contrasta de forma clara amb les informacions aparegudes a diferents mitjans (El Triangle i Altaveu Digital), on diferents correus electrònics de Mateu evidenciarien tant la seva feina per intentar introduir determinades modificacions legislatives com el fet que hi havia membres de l’executiu que n’eren perfectament conscients ja el 2012 i el 2013.
“Hi ha mails que demostren que les actuacions de Meritxell Mateu les coneixia Govern des del 2012 i 2013”, ha remarcat López, justament, ensenyant al ple del Consell algunes d’aquestes comunicacions. Per al parlamentari socialdemòcrata, no hi ha cap dubte que es tracta “d’un autèntic escàndol polític” del qual, a més, “la informació se sabia des de fa temps”.
El conseller general del PS ha lamentat, per una banda, “el volum tan gran d’irregularitats” que fa que “sembli increïble” que Mateu “estigui asseguda al Consell”. Entre elles, el fet que s’intenti justificar que la parlamentària ordinenca estava contractada per BPA com a assalariada quan “no complia cap de les característiques”. Així, ha remarcat, “no tenia contracte, no cotitzava i la prestació es volia fer al marge de la llum pública”.
Per l’altra, López ha criticat la inacció tant de Govern com de la CASS per mirar de regularitzar la situació un cop contrastat el frau. “Per què Interior no ha fet cap actuació per esclarir el perquè d’aquests pagaments? S’ha fet alguna investigació des de l’Agència Tributària?”, ha preguntat. Davant les respostes poc aclaridores donades des de l’executiu, el polític socialdemòcrata ha deixat clar que “s’ha volgut mantenir en secret l’activitat que feia Meritxell Mateu” i que “la percepció que tenim és que, per a aquest Govern, no tots hem de ser iguals davant la llei”.
Per al representant del PS, “estem davant d’un debat sobre una actuació il·legal” i, per tant, “no és un tema només judicial sinó també polític que afecta la credibilitat del Consell General”. La solució passa, ineludiblement, per la dimissió de Mateu.
Pensions i IRPF
En un altre punt de l’ordre del dia, Pere López ha qüestionat l’actuació de la CASS a l’hora d’avisar als pensionistes que perceben part de la seva prestació de jubilació per part d’Espanya que havien de realitzar vàries gestions per evitar que se’ls retingués, un cop entrat en vigor el CDI, un 10% dels diners. “La reacció és tardana; hi havia mecanismes per ser proactiu i avisar molts dels afectats”, ha assegurat, tot lamentant que “algunes vegades la CASS s’hi atansa a ser una administració enemiga”. El conseller general del PS també ha lamentat que la qüestió de les pensions no s’hagués tingut en compte en les negociacions per tancar el conveni fiscal amb les autoritats de Madrid.
Per la seva banda, Gerard Alís ha criticat la manca de previsió i de planificació de Govern amb la campanya de liquidació de l’IRPF, durant els darrers dies de la qual s’han viscut moments d’autèntic col·lapse a les dependències de l’Agència Tributària. Durant la sessió, i a preguntes del parlamentari socialdemòcrata, el ministre de Finances, Jordi Cinca ha desgranat les mesures adoptades per afrontar la primera tanda de declaracions de la nova figura tributària, unes actuacions que, com evidencien les cues viscudes, “no han estat suficients”.
Alís ha criticat que no es tingués en compte que “la gent sol deixar la gestió fins al darrer moment”, fet que “era perfectament possible preveure”. Per això, ha afirmat, “calia planificar millor la recepció de les liquidacions de l’IRPF”. El conseller general també ha retret a Govern que no s’hagi donat prou bé la informació als ciutadans obligats. “No se’ls ha informat degudament ni s’ha format correctament els funcionaris”, ha afirmat, al mateix temps que ha recordat que el sistema informàtic, “que va costar 700.000 euros” ha tingut “aturades i avaries nombroses”. A més, ha apuntat, a la plataforma web per fer els tràmits on line no s’hi pot accedir des de totes les plat.
Per tot això, “posem en dubte la preparació i la planificació feta pel Govern”. Alís ha indicat que “és inacceptable que qui vol complir les seves obligacions es trobi traves per fer-ho” i ha instat l’executiu a treballar per corregir les nombroses deficiències viscudes de cara a la campanya del 2017.
La darrera pregunta de la sessió l’ha formulat Rosa Gili. En resposta a la seva qüestió sobre els recursos existents al país per tractar els malalts de càncer, el ministre de salut, Carles Álvarez Marfany ha expressat el “compromís” de revisar els reemborsaments que la CASS paga actualment als assegurats que pateixen aquesta greu patologia. La parlamentaria, però, ha reclamat a Govern altres mesures com ara la disponibilitat d’un oncòleg a temps complet al país i la possibilitat de fer radioteràpia sense haver-se de desplaçar a l’estranger.
Gili ha retret a l’executiu que “les atencions actuals són insuficients”, ja que les persones afectades “han de traspassar fronteres” per sotmetre’s a tractament. També ha indicat que “els reemborsaments de la CASS són clarament insuficients”. Una altra petició ha estat la necessitat que l’associació d’afectats, Assanca, rebi una subvenció de l’executiu.
Canvis en l’INAF
Abans de la sessió de control, el Consell General ha celebrat una sessió ordinària on s’ha refusat l’esmena a la totalitat presentada per Liberals (LdA) i Socialdemocràcia i Progrés (SDP) a la modificació de la llei de l’INAF. Tots dos partits han expressat la seva oposició a què els càrrecs de responsabilitat a l’organisme puguin ser ocupats per persones que no tinguin la nacionalitat andorrana. El PS hi ha votat en contra perquè, com ha explicat López, fer-ho “seria no donar a l’INAF unes eines necessàries per reforçar el sistema de supervisió”.
A l’entendre de la formació, la crisi de BPA evidencia que “cal prendre decisions i treure conclusions” i que això es transformi en canvis legislatius per reforçar el sistema de supervisió. “Necessitem un regulador que aporti seguretat i que ajudi a evitar crisis”, ha clamat, tot apuntat que serà “perfecte” si “qui pot ajudar a fer-ho és andorrà” però que, en cas que no es trobi cap nacional per aquesta tasca i la persona escollida sigui estrangera “faríem un mal favor brandant la sobirania per no agafar-lo”.
López, però, ha volgut també criticar la lentitud tant de Govern com de la comissió especial creada arran de l’afer BPA, ja que “tots estem trigant massa a prendre decisions”. Al seu entendre, “no pot ser que la legislació necessària, com ara la d’assegurances, arribi amb comptagotes”.
