La infermeria andorrana
Crea: 09/02/2019 - 11:17
Probablement vostè haurà hagut de tractar amb ells i elles en algun moment de la seva vida. Parlem de persones que s’asseguren que tot vagi bé quan naixem, que vetllen perquè sigui exitós tot el procés d’una operació o aquelles que vigilen que no ens falti de res quan ens ingressen en un hospital. Parlem del col·lectiu d’infermeres i infermers.
Si aprofitem aquest espai per parlar-ne, és perquè, a part que els considerem un col·lectiu fonamental per al benestar de la nostra societat, diversos joves infermers i infermeres ens han fet arribar el seu malestar i problemàtiques sobre l’accés a la professió d’infermer/a.
Concretament, aquests joves titulats es troben en una paradoxa en què la seva formació (Bàtxelor en infermeria per la Universitat d’Andorra (UdA) no els és suficient per accedir a una plaça o lloc de treball d’infermer al país. Molts ens expliquen que les places ofertes en els edictes del SAAS, publicats al BOPA, els hi exigeixen un any mínim d’experiència laboral i que la UdA no els facilita l’accés a aquesta. Tenint en compte això, molts d’aquests joves acaben sent contractats com auxiliars d’infermeria i no per la seva professió (quan, a més a més, estem per sota de la ràtio d’infermers que recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
Fruit d’aquesta exigència, gran part d’aquests joves infermers busquen treballar a l’estranger (sobretot a Espanya) per poder agafar l’experiència necessària o formar-se i, posteriorment, tornar a treballar al nostre país. No obstant això, en aquest cas es troben també amb la problemàtica que per poder accedir al mercat laboral espanyol o formacions de màster a Espanya, han d’acreditar crèdits suplementaris.
Tenint en compte aquesta situació, des del Grup Parlamentari Socialdemòcrata (GPS) hem decidit dur a terme diverses preguntes escrites, a Govern, per tenir més informació i coneixement d’aquesta situació, així com perquè sigui de coneixement públic.
Unes preguntes que ens han de permetre esbrinar, en primer lloc, si Govern està al corrent de la problemàtica; conèixer com és de gran aquesta (quantes persones afecta, tant en nombre absolut, com la seva ràtio, i des de quan); quines mesures s’estan prenent; si s’han establert mecanismes de convalidació del títol d’infermer a l’estranger o si existeix algun conveni perquè els titulats en infermeria puguin fer pràctiques al país i que aquestes s’acabin consolidant en un lloc de treball.
Amb tot, des del GPS considerem que aquesta problemàtica no només és individual i pròpia de les persones afectades, sinó que també pot ser estructural. I ho és perquè la UdA podria està destinant cada any gran quantitat de recursos públics i promovent una formació que, avui en dia, no trobaria sortida al mercat laboral del país, però tampoc a l’estranger. És a dir, pot succeir que s’estigui promovent un títol que no permet el seu objectiu principal: l’accés a una professió.
Com dèiem a l’inici, les infermeres i infermers són persones bàsiques en la nostra societat perquè, com diria el Carles Capdevila, "són les persones que tenen cura de les altres persones", ja que "humanitzen la medicina i demostren que és molt més important tenir cura que curar". Creiem fermament que les hem de valorar i tractar com es mereixen, i això només passa aprovant una llei que reguli les competències de les infermeres i infermers, dotant al col·lectiu d’unes condicions de treball dignes (per exemple, reduint l’eventualitat contractual) i més presència en els òrgans de decisió sanitaris i sociosanitaris del país.
A més a més, considerem que el Govern d’Andorra té l’obligació de facilitar, de manera inequívoca, l’accés a una professió que s’imparteix a la nostra pròpia universitat.
Aquest col·lectiu el componen persones que han volgut dedicar la seva vida a la cura dels altres i aquestes són persones d’un valor incalculable, quan més ho necessitem. Però perquè puguin cuidar-nos, primer hem de facilitar que el dia de demà puguin ser allò que un dia van escollir: la infermeria d’Andorra.
