intercanvi automàtic

 El PS considera del tot insuficient les disposicions establertes a la llei de mesures urgents per a l’aplicació del conveni de Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat. Per això, ha optat per abstenir-se en la votació del text, en el qual finalment es mantenen els terminis inicialment fixats pel Govern pel compliment de compromisos claus com ara la modificació del reglament de la Comissió Nacional de Valoració (Conava) o l’aprovació d’una llei de drets de les persones amb discapacitats. El ple també ha refusat la proposta per assegurar ajustos i adaptacions per als membres d’aquest col·lectiu als plans i programes d’ensenyament postobligatori o superior. Per això, i malgrat reconèixer alguns avenços, com l’eliminació definitiva del contracte de baix rendiment o la definició per llei de “persona amb discapacitat”, la formació ha optat per no donar suport a un projecte legislatiu que, ha remarcat el conseller general Pere López, arriba molt tard. 

 

El parlamentari socialdemòcrata ha volgut fer balanç dels aspectes positius i negatius del text a debat. Així, ha valorat entre els primers el fet de “poder eliminar el contracte de baix rendiment”, ja que “no compartim que es pugui pagar menys que el salari mínim a una persona perquè tingui una discapacitat”. També ha considerat com a un avenç que es defineixi per llei què és una persona amb discapacitat, ja que “dóna més seguretat jurídica”. En aquest sentit, ha recordat que aquests dos punts s’han acabat incorporant al text durant el treball en comissió arran de les esmenes presentades pel PS. 

 

Tot i això, ha lamentat els “aspectes negatius” com són els llargs terminis per complir algunes disposicions o la situació com queda l’ensenyament superior. Justament, són aquests dos punts els que el PS ha intentat canviar fins al darrer moment, mitjançant les reserves d’esmena presentades i que han estat refusades pel text.

 

Sobre l’àmbit educatiu, López ha reiterat la necessitat que les formacions postobligatòries o superiors es puguin adaptar i així donar la possibilitat a seguir-les a persones que pateixen diversitat funcional, un principi que, ha remarcat “està comprès a l’articulat del conveni de l’ONU” i que “la mateixa Unió Europea” també comparteix perquè “fa incidència en què cal que els Estats facin aquests ajustos”. 

 

El conseller general del PS ha explicat “la problemàtica” que per a molts minusvàlids pot suposar el fet de “quedar-se sense opció de cursar formacions d’educació superior un cop superat l’ensenyament obligatori; gairebé es queden sense projecte de vida”. Per tant, resten “en terreny de ningú”, ja que “si l’exigència és que han d’assolir les competències de qui no pateix cap discapacitat, no sempre és possible i queden sense itinerari formatiu”. 

 

El ple tampoc ha acceptat, en aquest cas només amb l’oposició de DA les tres reserves d’esmena que buscaven reduir el temps que es dóna a Govern per aprovar una llei dels drets de les persones amb discapacitat, per modificar la d’incapacitació i organismes tutelars i per tenir un nou reglament de la Conava. Durant el debat, López ha recordat el retard ja existent amb la tramitació d’un text que “DA va prometre per abans de finals del 2015” i que amb els terminis previstos “s’empeny aquest compromís polític pels anys 2020 o 2021”. Per això, ha preguntat a Govern “què han fet aquests anys tenint dues majories absolutes”. El parlamentari ha justificat les peticions de canvi refusades tot indicant que “la nostra voluntat és que moltes coses que s’han de fer no quedin relegades fins a la propera legislatura, més quan parlem de qüestions importants”.

 

A banda d’aquests dos punts, de la llei també es consideren “insuficients” tant “les previsions en matèria d’accessibilitat” com “l’allargament de les baixes per maternitat en cas de tenir un fill amb una discapacitat”. Per això, “fent un exercici global”, l’opció del PS davant el text ha estat l’abstenció. 

 

Altres punts de la sessió

La sessió també ha servit per aprovar quatre textos més, tots ells per unanimitat. És el cas de la llei del pla d’estadística 2018-21. El PS hi ha donat suport malgrat que l’esmena presentada per establir que els treballadors del departament hagin de ser funcionaris. “Certes figures mereixen una protecció diferent; aquesta gent pot arribar a tractar informació confidencial i sensible”, ha defensat Rosa Gili, per a qui aquests empleats “han d’estar desvinculats dels organismes polítics” i, per tant, “un estatus de funcionari els hi dóna més independència”.

 

El Consell General també ha donat el vistiplau a les dues modificacions de la llei d’intercanvi fiscal automàtic que afegeixen noves jurisdiccions al llistat de països amb els quals es pot fer aquesta transferència de dades. Per últim, també s’ha aprovat el crèdit extraordinari que ha de servir per fer front a l’increment del pressupost previst en el projecte de construcció d’una passarel·la entre la plaça del Poble i el carrer de la Vall. 

Andorra ha fet un pas més, i en aquest cas clau, en el procés d’homologació cap a la transparència fiscal internacional. Ho ha fet amb la ratificació unànime per part del Consell General del conveni relatiu a l’assistència administrativa mútua en matèria fiscal, tractat que ha rebut el suport dels tres parlamentaris del Partit Socialdemòcrata (PS). Durant la seva intervenció en defensa del document, Gerard Alís ha reiterat el compromís de la formació en l’assimilació dels estàndards marcats per la comunitat internacional.

 

El conveni, com ha explicat el conseller general del PS, “té per objectiu establir mecanismes de cooperació internacional per lluitar contra l’evasió i el frau en matèria fiscal”. Es tracta, ha recordat, d’un “instrument multilateral que defineix les diferents formes de cooperació en aquest àmbit” i, ha remarcat, “ha esdevingut el nou estàndard per a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal”. És, per tant, un text clau per poder homologar-se davant la resta de països i organismes supranacionals, “un camí ineludible del qual Andorra, al nostre entendre, no es pot quedar al marge”, segons ha afirmat Alís.

 

El parlamentari ha recordat que va ser amb el PS al Govern quan aquest procés va començar a agafar embranzida per part d’Andorra i ha defensat que ara no es pot parar. Per això, ha valorat “satisfactòriament” que l’actual executiu “continuï els treballs d’homologació iniciats en el seu moment pel PS i avanci en l’objectiu de potenciar la transparència de la plaça financera andorrana en compliment dels estàndards internacionals”. 

 

Caça i immigració

El conveni s’ha aprovat en una sessió de Consell General que també ha servit per tirar endavant altres dos textos que, però, en aquesta ocasió no han comptat amb el suport del PS. En primer lloc, s’ha debatut la llei de caça, amb el vot contrari dels socialdemòcrates, posició que ha estat argumentada per Rosa Gili. 

 

La consellera general ha explicitat el refús a un text que, ha reiterat, “és poc seriós i poc exhaustiu” i que, ha lamentat, no s’ha pogut millorar durant el seu tràmit en comissió. De fet, justament una de les propostes del PS, que implicava incrementar d’una a dues persones els representants de les associacions protectores dels animals o de la natura a la comissió de seguiment de la caça ha tornat a ser refusada per la majoria de DA. Gili ha posat en relleu que, al seu entendre, la poca concreció que la llei dóna a les funcions de l’òrgan, “reforça la necessitat que hi hagi més parts a la comissió”. 

 

La parlamentària socialdemòcrata ha volgut explicar altres dos canvis que no han pogut prosperar en comissió. El primer punt feia referència a endarrerir fins als 18 anys la possibilitat de tenir llicència de caça, cosa que no ha estat acceptada. Això farà que “tal com queda previst al text, amb setze anys s’accedeixi a les armes en les mateixes condicions que els adults”. Gili ha lamentat que, “malgrat es va comentar en comissió la possibilitat de plantejar un accés més controlat i més progressiu”, finalment “es decidís no tocar la normativa provinent de Govern”. 

 

El segon canvi no acceptat, a banda de la representació a la comissió de seguiment, volia fer necessari notificar a l’administració de qualsevol persona que acompanyés en una sortida de caça. La proposta que buscava “la seguretat de tots” no va prosperar tampoc en el debat de la llei.

 

El tercer punt de l’ordre del dia ha estat la modificació de la Llei d’immigració que persegueix acabar amb un mal ús de les autoritzacions per a entrenaments esportius, que ha estat emprat en alguns casos per incorporar jugadors estrangers a equips de la lliga andorrana. El PS s’ha abstingut en la votació, ja que, malgrat veure necessari el canvi, per posar fi a “un abús de dret” que “ha tingut conseqüències socials i d’imatge negatives”, considera, segons ha explicat Gerard Alís, que el nou text incorpora “noves problemàtiques” que poden “desvirtuar la vocació inicial d’aquest permís” i “afegir un important grau d’arbitrarietat a la norma”. 

 

El conseller general del PS ha lamentat que el projecte legislatiu s’hagi tramitat per la via d’urgència, fet que ha impedit “una reflexió més aprofundida i trobar un text més convincent”. A més, ha recordat que, des de la formació, s’està “en desacord amb l’actual llei”, ja que “continua limitant a la pràctica els drets dels immigrants legalment autoritzats a treballar”. Així, ha afirmat que “requereix una reforma més profunda”.