Nascut l’any 1991 a Andorra la Vella, sempre ha estat interessat en la política i, des de ben petit, va esperar amb enorme il·lusió la majoria d’edat per poder anar a votar per primera vegada.
–Per què va iniciar carrera política?
–Sempre he seguit molt la política. Arran de Bartumeu vaig decidir que la tendència política amb la que m’identificava era la socialdemocràcia, una tendència que es va consolidar posteriorment amb el seguiment del lideratge de Pere López. Em vaig afiliar al partit fa un parell d’anys, i poc temps després, el Pere em va proposar coordinar la plataforma de joves del partit, un sector de la societat que es trobava molt inactiu en aquell moment.
–Per què el PS?
–Jo crec en la política per la gent i, actualment, crec que el Partit Sociademòcrata és l’únic que es preocupa per les persones, tal com es desprèn de les sessions del Consell General.
–Què significa per a vostè fer política?
–Ajudar a la gent. Fer que les coses vagin millor per a la majoria de la gent. Al final, crec que aquest és l’objectiu final de qualsevol polític.
–S’està complint aquesta definició avui en dia?
–No, el Govern actual s’està centrant més en el comerç i el turisme que en la política social dels ciutadans. Cada any es retalla més en aquest aspecte, mentre molta gent ho està passant realment malament.
–Per què se senten tan poc identificats els ciutadans amb vosaltres?
–En alguns aspectes, potser no hem acabat d’explicar-nos bé. El nostre projecte és molt atractiu i té molt de futur, però estem vivint un moment a Europa en què l’esquerra està patint una davallada. Hem d’explicar el projecte de forma més pedagògica.
–Quan es va començar a produir aquest distanciament?
–A Andorra hi ha diferents aspectes. Que la gent hagi d’esperar tants anys per poder votar va en contra de l’interès nacional. Quan portes 10 o 15 anys al Principat hauries de poder votar, especialment a les eleccions comunals. Pel que fa als joves, la majoria no se sent identificat perquè gran part dels polítics electes són força grans.
–Per què és tant pronunciat en els joves?
–Quan parlo amb els meus amics, la majoria d’ells no volen ni sentir a parlar de política. Els motius crec que rauen en el fet que, tant a casa com a l’escola, no n’han sentit mai a parlar.
–Què podem fer per revertir la situació?
–Educar els joves en la política des de petits, que es presentin persones de menor edat a les llistes comunals i nacionals i, el més important, canviar la llei electoral per a què sigui atractiva per als més joves.
–Pensa que els acords d’integració al mercat interior europeu seran positius per al país?
–Esperem que sí. El PS sempre ha apostat per això. Europa és essencial i hi hem de formar part, ja que es tracta d’un ens que pren decisions que, vulguem o no, ens acaben afectant.
–Com veu el panorama polític d’aquí a 20 anys?
–Espero que millor que ara, que tinguem polítics amb ganes de treballar per al país i, especialment, per a la gent. Les noves generacions pugem amb ganes de renovar el panorama polític: es tracta de persones molt formades que poden fer grans coses.
–Estarà Andorra dins de la UE d’aquí a dues dècades?
–Espero que sí. Per què no participar d’una entitat que decideix per nosaltres? Això sí, sempre que Andorra i els seus ciutadans hi estiguin d’acord.
–És Andorra millor avui en dia per al futur dels joves que fa 20 anys?
–Estem veient que molta gent que estudia fora del país acaba quedant-se a l’estranger. Hem d’invertir més en l’educació de la gent, intentar que els joves del país acabin treballant al Principat.
–Què en pensa del fet que no estigui regulat el dret a vaga?
–És una absoluta vergonya. El dret a vaga és una de les poques maneres que tenim de poder expressar els nostres drets. És una de les poques eines que tenim per defensar la nostra feina. És essencial per a què la gent tingui coneixement quan les coses no estan anant bé.
–L’avortament hauria de ser un dret per als andorrans tal com ho és als països veïns?
–La dona ha de poder decidir sobre ella mateixa. Qui ha de decidir sobre el seu cos si no ho fa ella? Per què han de marxar fora del país per avortar? Si paguem el nostre servei sanitari hauríem de poder exercir aquest dret al Principat.
–En els països més propers (especialment Espanya), la situació de precarietat laboral dels joves arriba fins a nivells alarmants. Com valora la del Principat?
–No es troba feina fàcilment. S’han de fer més polítiques laborals, incentivar les empreses perquè contractin gent des de la funció pública. Deixem de gastar en coses que no són importants i apostem perquè els joves tinguin més facilitats per trobar un lloc de feina digne! Això només es pot fer des del propi Govern.
–Què en pensa de la possibilitat d’assolir la doble nacionalitat?
–És un tema complicat de cara a protegir l’essència d’Andorra, el fet de ser andorrà. Abans, la possibilitat d’obtenir la nacionalitat andorrana era un dret reservat a molt poca gent, als de tota la vida. Avui en dia, però, molts dels joves andorrans tenen els seus orígens fora del país, com en el meu cas. Llavors, per què he de renunciar a les meves arrels, a tenir dues nacionalitats? Es poden estimar dos territoris en la mateixa mesura i no hi ha la necessitat de ser tant proteccionistes en aquest aspecte.
–Trobes excessiu el fet que calguin 20 anys per assolir la nacionalitat?
–Sí. Fixaria el termini en uns 10 o 15 anys.
–Canviarien molt les coses si els immigrants legalitzats correctament tinguessin dret a vot?
–El primer que hem de fer és canviar la llei electoral. No pot ser que per un sol vot un partit s’emporti la majoria comunal o els consellers d’una parròquia. Els residents han de tenir el dret de poder expressar-se, de dir la seva.
–Hauríem de votar en referèndum si volem ser un coprincipat o una república?
–Crec en una democràcia participativa, pel que considero que la gent ha de poder decidir. A Espanya s’està plantejant la idea de fer un referèndum per canviar la Constitució, per què no podem fer-ho nosaltres? Ja no parlo del resultat, que l’hauran de decidir les urnes, sinó de que la gent tingui la oportunitat de donar la seva opinió.
