1. Quantes persones es dediquen a l’atenció social dels infants, adolescents i joves, treballadors socials, psicòlegs, altres dins del Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior?
El Departament d’Afers Socials compta actualment amb un total de 67 professionals que atenen el col·lectiu d’infants, adolescents i joves, segons el grau de risc que presenten.
Els tècnics responsables d’atendre aquest col·lectiu es distribueixen en diverses àrees:
- L’Àrea d’Atenció a les Persones i les Famílies compta amb 15 professionals: 11 treballadores socials, 2 educadors socials, 1 coordinadora i 1 cap d’Àrea.
- L’Àrea d’Atenció a la Infància i l’Adolescència compta amb 14 professionals: 6 treballadores socials, 4 psicòlegs, 2 educadors socials, 1 coordinadora i 1 cap d’Àrea.
- L’Àrea del Centre d’Acolliment d’Infants i Joves de La Gavernera compta amb 29 professionals: 13 monitors, 11 educadors socials, 1 psicòloga - coordinadora, 3 persones de suport i 1 cap d’Àrea.
- L’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats compta amb 9 professionals: 5 educadors socials, 1 psicòloga, 1 treballadora social, 1 monitor i 1 cap d’Àrea.
2. De quina manera tenen distribuïda la seva feina? Estan assignats específicament a un centre escolar? A un Punt Jove o altres punts de trobada amb els infants, adolescents i joves?
El Departament d’Afers Socials compta amb diverses àrees especialitzades amb diversos serveis o programes adscrits a les mateixes.
1. Àrea d’Atenció a les Persones i les Famílies:
És el nivell bàsic d’atenció social adreçada a tota la població i distribuïda per totes les parròquies del Principat d’Andorra. Aquesta àrea és l’encarregada d’iniciar la primera atenció a les famílies amb infants, adolescents i joves en situació de risc.
Aquesta àrea treballa per reparar les capacitats parentals en un primer estadi i segons la gravetat del cas.
D’altra banda, però, el Departament d’Afers Socials té tres altres àrees amb professionals especialitzats en l’atenció a la infància, l’adolescència i els joves en situació de risc, que s’esmenten a continuació.
2. Àrea d’Atenció a la Infància i l’Adolescència:
Aquesta àrea està ubicada a l’edifici administratiu de Clara Rabassa i té assignats en aquest espai els serveis que s’exposen a continuació:
a. Servei Especialitzat d’Atenció a la Infància (SEAI):
És un equip interdisciplinari format per 3 psicòlegs, 3 treballadores socials, 2 educadors socials i 1 coordinadora que té com a objectiu detectar i valorar situacions de risc prop dels menors, així com elaborar plans d’intervenció familiar (PIF) prop dels nuclis familiars amb situació de risc o proposar mesures de protecció per tal d'assegurar l' interès superior de l’ infant.
Els destinataris d’aquest servei són els menors de 0 a 18 anys residents al Principat d' Andorra que pateixen una situació de risc que els impedeix gaudir d' una estabilitat biopsicosocial adequada.
b. Servei Especialitzat d’Acolliment i Adopcions (SEAA):
És un equip interdisciplinari format per 2 treballadores socials i 1 psicòleg que té adscrits dos programes marc, l’acolliment familiar i l’adopció:
- Programa d’acolliment familiar:
És un recurs de protecció a la infància que consisteix a oferir una família als menors que per diverses circumstàncies i durant un temps determinat no poden viure amb la família seva.
La finalitat del programa és oferir protecció al menor en situació de perill mitjançant una família acollidora que en complementi la cura, l’educació i l’alimentació mentre la família d’origen no pugui recuperar-se i responsabilitzar-se de les seves funcions com a pares.
Les persones o famílies que s’ofereixen per acollir un infant al Principat d’Andorra han de seguir un procés d’informació i un altre de valoració en relació amb la capacitat per acollir. L’equip tècnic coordina els professionals, el seguiment i l’acompanyament durant tot el procés d’acolliment.
- Programa d’adopció:
És un mecanisme de protecció a la infància que té com a objectiu l’interès superior del menor i per tant està concebut per defensar el dret que té un infant a tenir una família. És un procés legal, psicològic i social, que permet a un infant integrar-se plenament en el si d’una família en la qual no ha nascut.
Les persones que s’ofereixen per adoptar un infant al Principat d’Andorra han de seguir un procés de formació i un altre de valoració en relació amb la capacitat adoptiva de les persones sol·licitants. Aquest equip també en fa el seguiment i l’acompanyament establerts per la Llei.
c. Servei de Guarderies Infantils i Guardes a Domicili:
Aquest programa està integrat per una treballadora social a fi de donar compliment a la part tècnica competència del Departament d’Afers Socials en relació amb les guarderies infantils i les guardes a domicili, tal com s’exposa a continuació:
-Projecte de guarderies infantils:
Aquest projecte té la finalitat de vetllar pel compliment i el bon funcionalment del recurs i de la normativa vigent en matèria de guarderies infantils, en els àmbits que siguin competència del Departament d'Afers Socials.
En aquest sentit, es fan dos actuacions bàsiques com són l’autorització d’obertura de les guarderies infantils i el seguiment i control de les guarderies del Principat, mitjançant inspeccions i visites de seguiment o per denúncia.
- Projecte de guardes d’infants a domicili:
Aquest projecte es duu a terme mitjançant les persones que acullen habitualment infants al seu domicili a canvi de remuneració. L’objectiu principal és vetllar pel compliment de la normativa vigent en matèria de guardes d’infants a domicili en els àmbits que siguin competència del Departament d'Afers Socials. En aquest sentit, es fan dos actuacions bàsiques com són l’autorització de guardes d’infants a domicili i el seguiment i control de les que ja hi ha, mitjançant inspeccions i visites de seguiment o per denúncia
Així mateix, el projecte també inclou la informació i l’assessorament a l’administrat en tot el procés d’autorització com a persona guardadora d’infants en el seu domicili.
d. Servei d’Atenció i Mediació prop de l’Administració de Justícia:
Aquest recurs, compartit amb el Departament de Justícia i Interior, està ubicat a Seu de la Justícia i compta amb una treballadora social.
La mediació és un procés, acceptat voluntàriament per les parts, en el qual uns professionals especialitzats ofereixen assessorament, orientació i acompanyament per tal que els membres d’una família en conflicte arribin a un acord viable i que respongui a les seves necessitats.
3. Àrea del Centre d’Acolliment d’Infants i Joves de La Gavernera:
El Centre d’Acolliment de la Gavernera disposa actualment de dos dispositius. El CAI originari situat al Carrer les Canals d’Andorra la Vella, que acull els menors que li són confiats pel Departament d’Afers Socials prèvia autorització judicial amb retirada de la guarda i custòdia, d’edats que poden oscil·lar entre els 0 i els 14 anys.
Paral·lelament hi ha un segon dispositiu radicat a la Urbanització Sa Calma d’Escaldes-Engordany, que acull els menors amb la mateixa situació judicial però d’edats entre 15 i 17 anys.
El personal treballa per torns i està distribuït en els dos dispositius indistintament per cobrir les 24 hores els 365 dies a l’any.
Altrament, el CAI ofereix tres tipus de serveis i programes d’atenció al menor:
a) Servei i programa d’atenció residencial adreçat a acollit a ple temps els menors que no poden seguir vivint dins el seu nucli familiar.
b) Servei i programa d’atenció diürna adequat a menors que no requereixen ser separats del seu nucli familiar, però sí que els cal un complement específic d’atenció, protecció i cura dins uns horaris establerts i individualitzats.
c) Servei i programa d’atenció d’urgència, adreçat a l’acolliment immediat per donar una resposta àgil i ràpida i poder fer front a situacions peremptòries en què es troben els menors.
4. Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats:
L’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats té adjudicats tres programes marc en fase de desplegament. Aquesta àrea ha anat creixent des que es va crear l’any 2015 i afronta el repte d’atenció a qualsevol jove en situació vulnerable del Principat d’Andorra.
Els seus destinataris són els joves sota la tutela o extutela de l’Estat i els altres joves en situació vulnerable. Així doncs, s’han creat diversos serveis adaptats a les problemàtiques i necessitats d’aquestes joves.
a) Suport als adolescents i joves en situació de risc i/o tutelats i extutelats: dins d’aquest àmbit s’han creat dos serveis especialitzats a fi d’atendre els adolescents i joves en situació de risc
- Servei d’Atenció als Adolescents en Risc (SAR):
És un servei diürn preventiu de prestació bàsica garantida, fora de l’horari escolar, que dona suport, estimula i potencia l’estructuració i el desenvolupament de la personalitat, la socialització, l’adquisició d’aprenentatges bàsics i compensa les deficiències socioeducatives de les persones ateses mitjançant el treball individualitzat, el grupal, la família i la comunitat.
Els beneficiaris d’aquest recurs són els adolescents en situació de risc d’edats compreses entre els 12 i 16 anys amb expedient judicial en seguiment per part del Servei Especialitzat d’Atenció a la Infància.
En aquest servei hi ha un educador social que desenvolupa les funcions educatives d’acompanyament i suport. La ubicació del servei és un espai públic cedit pel Comú d’Escaldes Engordany.
- Servei de Suport als Joves Tutelats i Extutelats:
Aquest servei ofereix als joves d’entre 16 i 21 anys tutelats i extutelats pel Govern, sense recursos propis i/o familiars, un suport i acompanyament en el bloc de l’habitatge, el bloc formatiu i/o laboral, el bloc de suport econòmic i el bloc personal.
Aquest servei es nodreix d’uns habitatges tutelats que són els espais de residència d’aquests joves i on es desenvolupa la tasca educativa entorn de cadascun dels àmbits quotidians. Als habitatges tutelats hi ha la presència d’un tècnic gairebé les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any.
En aquest servei hi ha un dispositiu tècnic de tres educadors socials i un monitor ubicats en els pisos Jovial gestionats pel Comú d’Andorra la Vella.
b) Suport als joves en situació vulnerable: es tracta d’un àmbit que té com a objectiu final d’arribar a qualsevol jove en situació de vulnerabilitat del Principat d’Andorra, a través del Servei d’Orientació a Joves en Situació Vulnerable (SOV).
Aquest servei pretén donar resposta integral als joves en situació vulnerable del Principat d’Andorra quant a aspectes bàsics de salut, habitatge, formació, laboral, suport econòmic i lleure Aquest servei atén els joves entre els 16 i els 25 anys residents al Principat d’Andorra i que es troben en una situació vulnerable.
En aquest servei hi ha un educador social que desenvolupa les funcions purament educatives.
A banda d’aquests tres serveis i els seus educadors socials respectius, hi ha la figura d’una treballadora social i d’una psicòloga. Ambdós professionals cobreixen els tres serveis amb les funcions bàsiques de la seva disciplina.
3. Quants infants, adolescents i joves han estat atesos durant els anys 2014, 2015, 2016 i el primer semestre del 2017 pels serveis socials del Ministeri (desglossat per edats i períodes)?
- Àrea d’Atenció a les Persones i les Famílies:
|
MENORS
|
|
Any
|
2014
|
2015
|
2016
|
2017 (setembre)
|
|
Total
|
127
|
200
|
245
|
161
|
|
|
0 a 10 anys
|
10 a 14 anys
|
15 a 19 anys
|
|
2014
|
48
|
44
|
35
|
|
2015
|
70
|
79
|
51
|
|
2016
|
89
|
89
|
67
|
- Àrea d’Atenció a la Infància i l’Adolescència:
|
MENORS
|
|
Any
|
2014
|
2015
|
2016
|
2017 (juny inclòs)
|
|
Total
|
175
|
176
|
243
|
227
|
|
|
0 a 3 anys
|
4 a 10 anys
|
11 a 15 anys
|
16 a 18 anys
|
|
2014
|
16
|
52
|
72
|
35
|
|
2015
|
17
|
64
|
62
|
33
|
|
2016
|
23
|
87
|
82
|
51
|
|
2017
|
19
|
81
|
75
|
52
|
- Àrea del Centre d’Acolliment d’Infants i Joves de La Gavernera:
|
MENORS
|
|
Any
|
2014
|
2015
|
2016
|
2017 (juny)
|
|
Total
|
18
|
23
|
31
|
35
|
|
|
Nadons
|
2 -4 a
|
5 - 7 a
|
8 -11 a
|
12 -14 a
|
15 a 18 a
|
|
2014
|
0
|
1
|
1
|
2
|
1
|
13
|
|
2015
|
2
|
1
|
0
|
1
|
4
|
13
|
|
2016
|
1
|
0
|
4
|
4
|
5
|
17
|
|
2017
|
2
|
2
|
3
|
6
|
10
|
12
|
- Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats:
L’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats van iniciar la seva activitat tècnica al mes d’agost de l’any 2016. Per tant, les dades s’inicien en aquest període de temps.
|
Any
|
2016 (agost - desembre)
|
2017 (setembre)
|
|
Total
|
37
|
81
|
|
|
12-14 anys
|
15-17 anys
|
18-21 anys
|
22-24 anys
|
25 anys
|
|
2016
|
|
11
|
21
|
3
|
2
|
|
2017
|
4
|
24
|
39
|
11
|
3
|
4. Quin és el protocol de seguiment que es fa per a les persones que s’han acostat per iniciativa pròpia o d’altres als serveis socials del Ministeri?
1. Detecció i derivació:
a) Detecció i derivació ciutadana:
Qualsevol ciutadà pot derivar casos de sospita o evidència de nuclis familiars amb menors en possible situació de risc telefònicament al Departament d’Afers Socials o mitjançant el correu electrònic a l’Àrea d’Atenció a la Infància i l’Adolescència:
infancia@govern.ad (vegeu a continuació exemple d’un cas a la web d’Afers Socials)
Ambdós situacions, àdhuc arran de denúncies anònimes, garanteixen l’activació, la valoració i el seguiment, si escau, del nucli familiar.
L’Àrea d’Atenció a les Persones i les Famílies compta amb treballadors socials que es troben ubicats als centres de salut de cada parròquia que duen a terme una feina important de detecció de famílies amb dificultats socials, entre altres tasques. Quan hi ha un nucli familiar amb menors que pateixen una situació de risc aquests professionals solen fer-ne el seguiment i intervenir-hi amb la col·laboració de les educadores socials de la mateixa àrea.
Una altra via d’entrada, en aquest cas per als joves en situació vulnerable, és l’accés per voluntat pròpia a l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats
Aquesta Àrea, durant l’any 2017, va endegar un nou dispositiu d’accés mitjançant les noves tecnologies WhatsApp. Així doncs, qualsevol jove del Principat d’Andorra que necessiti orientació o ajuda pot fer la consulta anònima i, posteriorment, s’inicia el seguiment escaient.
Finalment, també comptem amb l’Àrea de Polítiques d’Igualtat que detecta situacions de risc prop dels menors dels progenitors víctimes de maltractament i que, per tant, esdevé un altra via d’accés a aquests expedients.
b) Detecció i derivació des d’altres institucions diferents del Departament d’Afers Socials:
Hi ha altres institucions i agents socials que solen derivar situacions de risc en nuclis familiars vulnerables. Així doncs, destaquen en aquest sentit les escoles, el Cos de Policia, l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, la Batllia, el Ministeri Fiscal, etc.
Tots aquests organismes deriven possibles situacions familiars amb risc o desemparament al Departament d’Afers Socials mitjançant el PACIP (Protocol d’actuació en casos d’infants en perill).
2. Valoració i protocol de seguiment:
La gran majoria d’aquestes derivacions són valorades inicialment per l’Àrea d’Atenció a les Persones i les Famílies
Les treballadores i les educadores socials d’aquesta Àrea fan una avaluació inicial, així com la intervenció i el seguiment dels nuclis familiars derivats.
Els casos de nuclis familiars amb indicadors de risc elevats (inicials o que han empitjorat) o per manca de cooperació dels progenitors amb el seguiment establert, són derivats a l’Àrea d’Atenció a la Infància i l’Adolescència.
Aquesta Àrea compta amb el Servei Especialitzat d’Atenció a la Infància, que és l’encarregat de valorar les situacions esmentades i, si escau, proposar l’obertura d’un expedient judicial i la mesura de protecció corresponent prop de la Batllia.
En tots els expedients s’estableix un pla de treball individualitzat prop dels progenitors per tal de reconduir els indicadors de risc que n’han propiciat l’obertura. Així mateix, els educadors socials són les figures tècniques que treballen les capacitats parentals dins del nucli familiar.
En els casos de risc o vulnerabilitat més greus, quan els menors pateixen una situació de risc que els impedeix gaudir d'una estabilitat biopsicosocial adequada, és el mateix Servei Especialitzat d’Atenció a la Infància el que elabora una proposta de mesura de protecció al batlle de menors.
El Departament d’Afers Socials decideix sobre la modalitat de la guarda del menor i el confia al Centre d’Acolliment d’Infants i Joves, a un altre centre adequat a les necessitats del menor, a una família acollidora, o decideix una mesura d’acolliment mixta en un centre i amb una família. Recentment, els joves tutelats (a partir dels 16 anys) i els extutelats poden gaudir d’un entrenament de la vida quotidiana en els habitatges tutelats exposats anteriorment.
Altrament, per als joves en seguiment per part de l’Àrea d’Atenció a la Infància i l’Adolescència s’han creat dos nous programes d’àmbit educatiu i preventiu, vinculats a l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats, el Servei d’adolescents en risc (SAR) i el Servei d’Orientació a Joves en Situació Vulnerable (SOV) definits anteriorment.
5. S’efectuen reunions periòdiques amb els responsables dels centres educatius? Amb les famílies? Amb els infants, els adolescents, els joves concernits?
L’Àrea d’Atenció a la Infància i l’Adolescència elabora plans d’intervenció familiars amb tots els nuclis familiars que són objecte de seguiment.
Aquests plans de treball són un conjunt de compromisos amb unes accions que han de seguir els respectius progenitors de cada cas i els professionals de l’Àrea per millorar les capacitats parentals o reduir/ reconduir els indicadors de risc que han propiciat aquest seguiment
La temporalitat i la freqüència de les entrevistes de seguiment amb menors, joves, progenitors o altres familiars, acollidors, etc., s’estableixen en funció de la necessitat d’intervenció (objectiu concret i específic que es recerca) i del nivell de risc o desemparament detectat.
Aquests plans d’intervenció familiar preveuen derivacions, actuacions i coordinacions amb altres professionals. Així, els professionals de l’Àrea d’Atenció a la Infància i l’Adolescència duen a terme les coordinacions periòdiques establertes següents:
- Coordinació trimestral amb cada centre escolar
- Coordinacions mensuals amb els professionals del Servei de Salut Mental.
- Coordinacions mensuals amb els professionals del SRCA.
- Coordinacions mensuals amb els professionals de la Unitat de Conductes Additives.
A banda d’aquestes entrevistes periòdiques, es fan nombroses coordinacions específiques en funció de la casuística o la problemàtica concreta de cada cas, amb altres professionals i serveis del Departament d’Afers Socials, així com amb qualsevol institució externa que hi estigui relacionada (centres escolars, Hospital Nostra Senyora de Meritxell, Batllia, Fiscalia, Cos de Policia, etc.).
El Centre d’Acolliment d’Infants i Joves duu a terme reunions mensuals de coordinació amb tots els agents externs relacionats amb el menor i amb les seves famílies. En aquest sentit, es manté una comunicació fluïda amb els centres escolars, amb les activitats extraescolars a les que assisteixin els menors, amb els professionals de la salut i/o altres especialistes i amb les seves famílies.
Altrament, si hi ha casos en què la comunicació requereix que sigui més sovint o diària, també es fa presencialment per via telefònica o per correu electrònic.
Pel que fa als menors i joves, el contacte és diari i se’ls fa partícips en el seu projecte educatiu individualitzat mitjançant les tutories corresponents.
L’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats efectua un seguiment exhaustiu de cadascun dels àmbits de la vida quotidiana dels joves que atén. El procés de seguiment parteix de diverses fases d’intervenció, les quals es detallen a continuació:
- Derivació i/o iniciativa pròpia: expedient de derivació i fitxa social.
- Valoració interdisciplinària: psicòleg, treballadora social i educador social.
- Obertura d’expedient: seguiment individualitzat i projecte d’autonomia personal.
- Arxiu de l’expedient: compliment d’objectius i fitxa social de tancament.
Dins d’aquest seguiment es tenen en compte els aspectes relacionats amb l’escolarització i/o l’àmbit laboral, familiar, personal, etc. Per tant, aquestes coordinacions formen part del dia a dia de l’equip tècnic.
Paral·lelament, cal afegir que setmanalment s’efectua un seguiment als joves amb una freqüència que depèn de les característiques i les necessitats d’aquests joves. Aquest seguiment pot ser de diari a setmanal. Així doncs, l’equip tècnic s’adapta al tempo i a les circumstàncies dels joves com a motor clau en el vincle professional i de respecte cap al procés d’autonomia endegat.
6. Quines accions d’informació de detecció i d’ajuda s’efectuen als centres escolars dels tres sistemes educatius?
L’Àrea d’Atenció a les Persones i les Famílies és l’encarregada de dur a terme les accions següents:
- Coordinacions periòdiques per tractar, intervenir conjuntament i fer el seguiment dels menors del centre escolar atesos per l’Àrea.
- Reunions trimestrals d’informació, detecció i d’ajuda (tot i no tenir menors en seguiment al centre escolar).
-Coordinacions presencials, telefòniques o per correu electrònic per resoldre de forma urgent els dubtes o necessitats concretes dels menors.
- Calendari intern de la periodicitat de les reunions amb els centres escolars per garantir les coordinacions amb tots els centres educatius.
- Elaboració d’acords mitjançant acta per tal d’abordar la intervenció educativa i familiar.
- Activació, si escau, de l’equip de maneig (Inspecció Educativa, Àrea d’Atenció a les Persones i les Famílies, centre escolar i família)
7. Hi ha protocols d’informació, de detecció i d’ajuda ? Quins són? En què consisteixen?
8. Hi ha un seguiment de l’absentisme a l’escola dels menors de 16 anys per part dels serveis socials? Què es fa en casos d’absentisme escolar? Quins protocols segueixen?
A continuació es dona resposta a les preguntes 7 i 8 de forma conjunta. L’Àrea d’Atenció a les Persones i les Famílies és l’encarregada de dur a terme les accions següents:
-Activació per part del centre educatiu i l’Àrea d’Avaluació i Inspecció Educativa del protocol d’absentisme mitjançant un informe de derivació a l’Àrea d’Atenció a les Persones i les Famílies.
- Coordinació conjunta per traspassar informació.
- Fase de diagnòstic i valoració de la situació sociofamiliar (conèixer el nucli familiar, coordinació amb tots els recursos, etc.)
- Resposta a l’informe de derivació del centre escolar, en un termini màxim de 15 dies, de la informació obtinguda i de les accions que l’Àrea d’Atenció a les Persones i les Famílies durà a terme.
- Intervenció socioeducativa en l’entorn familiar mitjançant el seguiment per part de la treballadora social i l’educadora social (treball de pautes educatives, organització familiar, tramitació dels recursos pertinents, etc.)
- Coordinacions periòdiques i traspàs de la informació per diverses vies (per telèfon, correu electrònic, etc.) entre el centre escolar, l’inspector assignat i el professional de l’Àrea d’Atenció a les Persones i les Famílies.
- Si escau, derivació al Servei Especialització d’Atenció a la Infància de l’Àrea d’Atenció a la Infància i l’Adolescència.
9. A partir de quina edat es té accés al servei de rehabilitació comunitària d’adolescents? On es tracten els problemes de drogodependències per a infants menors d’aquesta edat?
El Servei de Rehabilitació Comunitària d’Adolescents comença a atendre als menors a partir dels 14 anys d’edat. No obstant això, des que es va obrir s’ha atès un noi de 12 anys i un noi de 13 anys per circumstàncies especials.
Els problemes de drogodependència en menors de 18 anys s’atenen als dispositius del Servei de Salut Mental i de la Unitat de Conductes Addictives (UCA):
- Si el diagnòstic és bàsicament la drogodependència, s’atenen a les consultes externes de la UCA.
- Si acudeixen a les consultes externes amb patologia psiquiàtrica i consum de tòxics (patologia dual), es poden continuar visitant en aquest dispositiu per professionals especialitzats en aquesta franja d’edat.
- Si necessiten un ingrés per desintoxicació, s’atenen a la Unitat d’Hospitalització.
- Si hi ha una descompensació psiquiàtrica però no és tan aguda perquè necessitin un ingrés, s’atenen a l’Hospital de Dia Infantojuvenil.
- Si requereixen un tractament a més llarg termini, s’atenen al Servei de Rehabilitació Comunitària.
