Partit Socialdemòcrata

llei de comuns

Sans deixa clar que el projecte de l’heliport li genera “molts dubtes”

Crea: 05/10/2018 - 18:20
Autor: PS
Sans, poc abans de començar l'entrevista (SER Andorra).
El conseller de Partit Socialdemòcrata+Independents (PS+I) al comú d’Encamp, Joan Sans, ha deixat clar que, malgrat haver donat suport a l’impuls del pla especial a la zona de Tresoles com a pas previ a la urbanització de la zona de cara a la construcció de l’heliport, actualment el projecte li genera “molts dubtes”. També ha lamentat la paràlisi en què es troben algunes actuacions clau per  a la parròquia, com ara les relacions amb Saetde o les millores al Pas de la Casa. 
 
Sans ha fet aquestes declaracions durant l’entrevista concedida al programa ‘Hora Andorra’ de SER Andorra. El conseller no ha tingut cap problema a recordar que PS+I va donar suport al pla especial a Tresoles, com a pas previ per a la urbanització de l’espai on Govern vol construir el polèmic heliport, però ha recordat que llavors només hi havia “uns informes molt preliminars”. Així, la situació ha canviat ara i, per tant, la seva posició envers la construcció de la instal·lació és més escèptica. 
 
““L’heliport em genera molts dubtes que cal resoldre”, ha apuntat, tot posant sobre la taula tant els neguits expressats per la plataforma de veïns, com les incògnites que hi ha entorn del cost de la instal·lació així com de la seva rendibilitat econòmica. “Quan costa tot això?”, s’ha preguntat. 
 
Sans també ha abordat durant l’entrevista altres temes de la parròquia, com ara la situació en què queda la zona dels Cortals després de la rescissió de la concessió a l’empresa que volia impulsar-la com a espai lúdic. “Van marxar a corre-cuita i ara tot torna a estar aturat. Una nova idea fallida de DA”, ha indicat. Similar, ha apuntat, a tot el que està succeint amb l’acord d’intencions amb Saetde: “Tot està igual que quan van arribar al comú”. 
 
El conseller de PS+I ha deixat clar que la formació participarà en els treballs pel pla de dinamització de la parròquia, tot i lamentar que s’impulsa molt tard. “S’hauria d’haver encetat abans”, ha afirmat, tot remarcant que “ara, si s’acaben de definir accions, no tindran partida pressupostària pel 2018 i s’hauran de preveure pel 2019, és a dir, pel final del mandat”. 
 
El representant socialdemòcrata al comú encampadà també s’ha mostrat crític amb la deriva de projectes que s’està produint amb l’edifici de Ràdio Andorra. Així, ha recordat que “la primera proposta de DA era un museu” i, després, “la segona, que generava consens al Consell General [traslladar les instal·lacions d’RTVA], ara sembla que, per algunes forces ocultes, ja no serà així”. 
 
Sans també ha lamentat la decisió del grup demòcrata de no admetre a tràmit la proposició de llei de funcionament i organització dels comuns. Ha recordat que, quan a Encamp es van viure polèmiques com les de la tretzena paga per a la majoria o la dedicació del cònsol major al seu negoci particular en hores laborables, “vam proposar regular-ho amb una ordinació i ens van dir que no era competència nostra; ara, al Consell, se’ns diu que ho han de fer els comuns”. El conseller ha criticat de forma especial “l’anul·lació completa del debat” que suposa no prendre en consideració el text, tot remarcant que “ha estat la pràctica habitual que tenim amb les majories de DA” i que “al país hi ha unes mancances d’un calat democràtic molt important  no les hem pogut tractar”. 
 

Democràcia als comuns

Crea: 04/27/2018 - 11:02
Autor: Cèlia Vendrell
Ara fa una setmana es va debatre al Consell General la presa en consideració o no de la proposició de llei d’organització i funcionament dels comuns presentada pel Partit Socialdemòcrata (PS). Tant en veu d’alguns cònsols majors com en alguns mitjans de comunicació es va focalitzar molt l’atenció en una de les mesures que contenia el text: la supressió de la figura del cònsol menor. En canvi, es va deixar de veure que el propòsit real era dotar amb més mitjans als consellers de les minories comunals perquè puguin fer la seva tasca de control. I, sobretot, que l’objectiu final que es buscava era millorar la qualitat democràtica de les corporacions parroquials, garantint una proporcionalitat entre els vots emesos pels ciutadans i el nombre de consellers que els representaran durant tot el mandat.
 
Malauradament, la llei no va ser acceptada pel ple del Consell General. A banda del PS, el text només va rebre el suport per a la seva presa en consideració dels tres parlamentaris liberals. Hi van votar en contra Demòcrates per Andorra (DA), els cinc consellers escindits ara fa uns mesos del grup liberal, el representant de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) i la independent Sílvia Bonet. Amb els seus nos van optar per no agafar ni tan sols la molèstia de debatre-la. Això sí, en les seves intervencions vam haver de sentir dir que la democràcia a Andorra està garantida i que els consellers de les minories no hem de patir perquè podem fer la nostra feina de control sense cap problema. 
Aquestes afirmacions estan molt lluny de la realitat. Com a exemple, us explico el que ens ha passat als dos representants de les minories del Comú d’Escaldes-Engordany –Marc Magallón, per Liberals d’Andorra, i jo mateixa pel PS–. El passat 20 de febrer, la cònsol major, Trini Marín, rebia una carta provinent dels parlamentaris socialdemòcrates Gerard Alís, Rosa Gili i Pere López on se li adjuntava la proposició de llei. També se li demanava que la fes arribar a les oposicions per si consideraven oportú fer-hi aportacions. 
 
No va ser fins al dijous passat, el 19 d’abril, dos mesos després, que el secretari general del comú ens va enviar, via correu electrònic, el text. Això sí, primer, passant el sedàs de la reunió de la junta de Govern del comú, constituïda únicament pels consellers de la majoria, que van haver de donar el seu acord perquè se’ns fes l’enviament –circumstància ja de per si especialment trista–. És a dir, el text se’ns ha lliurat el mateix dia que era refusat pel Consell General. 
 
 
És evident que tant Marc Magallón com jo mateixa ja teníem la llei, per la via dels consellers generals del PS i, en el meu cas, com a un dels actors implicats en la seva redacció. Però, què passa amb altres documents? Quants no ens han estat lliurats?
 
Aquest és un exemple, entre altres, de la poca democràcia que hi ha als comuns per un sistema de funcionament que, independent del nombre de vots aconseguits, deixa a les minories amb un paper de mera comparsa, en molts casos, amb l’única possibilitat d’alçar la veu el dia de la sessió de comú, sempre i quan s’hagi tingut temps analitzar les pàgines i més pàgines de documentació que t’arriben, tot just, 72 hores abans. 
 
Des del PS, amb aquesta llei volíem anar cap a una millora de la qualitat democràtica del nostre país. No ha estat possible perquè alguns han preferit continuar amb la mateixa situació. 

Democràcia als comuns!

Crea: 04/20/2018 - 11:39
Autor: Pere Lopez
Política comunal. Dues paraules tan maques i que, en certa manera, es complementen una amb l’altra. Política ve de polis (del grec, ciutat) i és l’estudi de les formes d’organització en una comunitat per assolir el benestar comú, com van definir Aristòtil o Plató. No cal anar tan lluny geogràficament (ni tan enrere en el temps) per la paraula comú; primer en el seu sentit més col·loquial: comunal és allò que ens pertany a tots. Els comuns (terme administratiu força habitual a diversos països europeus i sud-americans) corresponien a una forma de govern assembleària de determinats indrets, en contraposició als espais sotmesos al poder dels senyors feudals,
 
Fa temps que al nostre país la política comunal es vol presentar de forma menystinguda, traient-li importància, dient que a les corporacions parroquials es va a gestionar. Gairebé en termes de política de segona divisió, amb una clara intencionalitat però rebaixar-ne el control, la democràcia interna i, per tant convertir-la, en una eina efectiva per als interessos d’uns pocs. 
 
Res més lluny de la realitat. Els comuns assumeixen àmbits de tanta transcendència com el territori i tenen competències en educació –escoles bressol–, serveis socials –cases pairals, menjadors socials, habitatge per a joves...–, esport, cultura o en espais protegits. Si això no és política, què ho és, llavors?
 
Tenim un sistema electoral que fa que les oposicions tinguin molta menys representació que la que, vots a la mà, els pertocaria. Dos consellers de dues minories per 10 de la majoria a Escaldes, per exemple, o bé el fet que a Ordino o Canillo caldrà fins a un 20% dels vots per poder ni tan sols entrar al ple. 
 
I a aquestes minories, malgrat que representin un nombre important d’electors, se’ls fa treballar en condicions paupèrrimes: sense recursos per buscar assessoraments, convocades a corre-cuita a moltes reunions, amb tot just 72 hores per analitzar la documentació de cara a les sessions de comú (moltes vegades fàcilment superiors a cent pàgines) tot i ser persones amb la seva pròpia feina i altres obligacions familiars, etc...
 
I tot això, per què? Doncs perquè, simplement, es vol eludir el debat públic sobre decisions que ens afecten a tots així com el dret dels ciutadans a saber què passa als comuns. Un exemple ben proper –i molt onerós per a les finances públiques- el trobem en les adjudicacions de la reforma de l’avinguda Meritxell. El cost final s’ha elevat més de quatre milions per sobre de la previsió inicial. Uns diners que són de tothom. I què han pogut fer les minories d’Andorra la Vella que, per més gravetat de la situació representant molts més vots que la majoria? Gairebé res. La seva tasca de control ha estat gairebé impossible i tot just han pogut fer la denúncia pública al pertinent ple, poca cosa més. 
 
I com aquests, molts exemples de situacions anormals en una democràcia. A Canillo, acumulen dos mandats sense oposició, amb decisions de les quals encara és hora de veure les conseqüències; a Encamp, el cònsol va negar als consellers de la minoria l’ús de la sala de premsa; a Sant Julià, què poc es van tenir en compte les opinions contràries a Naturlandia i tots sabem el problema que suposa ara per a les finances parroquials... I podria seguir encara més.
 
El debat d’ahir al Consell anava de democràcia. De democràcia real, no de votar cada quatre anys i tornar a casa a esperar quatre més. De representativitat. De transparència. Del dret a la informació sobre el que és de tots. No ens volem carregar els comuns. Al contrari, els volem amb un funcionament realment democràtic, amb representativitat equitativa, on les minories no tinguin un paper simbòlic, on s’escolti i tingui cabuda la veu dels ciutadans, les seves opinions i les seves aportacions. Per ara, però, no serà possible. Altres el que volen és que els comuns siguin uns espais en què, amb els diners de tots, uns quants puguin fer el que els sembli i sense haver de perdre el temps en donar massa explicacions. 

Vela avisa que el sistema electoral és un dels motius de la desafecció política i de l’increment de l’abstenció

Crea: 04/19/2018 - 18:38
Autor: PS
Susanna Vela, durant l'entrevista (RTVA).
La primera secretària del Partit Socialdemòcrata, Susanna Vela, ha posat en relleu la necessitat de millorar el sistema electoral per fer-lo més representatiu. Al seu entendre, l’actual fórmula de repartiment d’escons, tant en els comicis generals com en els comunals és un dels principals motius de la desafecció política i del fort increment de l’abstenció. Per això, ha lamentat que el Consell General no hagi volgut prendre en consideració la proposició de llei d’organització i funcionament dels comuns.
 
Vela ha fet aquestes valoracions durant l’entrevista concedida al programa ‘La Rèplica’ d’Andorra Televisió, on ha defensat la proposició de llei ara refusada parlamentàriament. “La idea principal era garantir que els comuns fossin més democràtics i representatius i que les minories poguessin fer la seva feina”, ha explicat. La dirigent socialdemòcrata ha refutat l’argument esgrimit per DA que és necessari que les corporacions parroquials tinguin governabilitat, encara que això es faci a costa de sacrificar la representativitat de l’electorat. “La democràcia és participació i consens. Es pot treballar l’estabilitat amb grans pactes sobre els temes importants”, ha argumentat, tot deixant clar que “no és acceptable que es menystingui les oposicions i que no se’ls doni la possibilitat de fer res”. 
 
La primera secretària del PS ha alertat de les conseqüències d’un sistema electoral excessivament favorable a la força més votada, tant en uns comicis generals com als comunals. “Està creant desafecció entre la ciutadania. Que DA es pregunti per què la gent no va a votar? Molts ens diuen que no hi van perquè el seu vot  no serveis per a res”, ha explicat Vela. 
 
La líder del PS també ha coincidit amb les paraules del conseller general Pere López a l’hora d’avisar d’un retrocés democràtic en els darrers anys i del perill que suposa que DA no estigui “vetllant per la pluralitat en molts organismes públics”. Així, ha indicat que “certes actuacions de la justícia et fan pensar que hi ha massa ingerència del poder polític”, tot posant com a exemple que “la fiscalia va trigar massa a actuar amb el cas del SAAS”. 
 
Altres punts de l’actualitat política
Vela també ha valorat altres assumptes, com ara la nova llei de transferències, amb la qual s’ha mostrat molt crítica. “El canvi no només és insuficient, sinó que s’ha anat a un escenari pitjor”, ha afirmat, tot apuntant que distribuir a parts iguals la part de diners corresponent als criteris anul·lats per la sentència del Tribunal Constitucional és injust, ja que “s’ha perdut una oportunitat de fer un repartiment en funció de la població que tenen les parròquies”.
 
La primera secretària del PS també ha criticat “la forma com s’ha treballat” la llei de Funció Pública. En aquest sentit, ha lamentat que “el consens que se’ns demana a l’oposició és el que haurien d’haver buscat amb els sindicats”. També ha avançat que DA haurà “d’explicar el perquè de la desfuncionalització de l’administració”. 
 
Sobre les negociacions amb la Unió Europea per assolir un acord d’associació, s’ha mostrat crítica amb la manca de transparència del Govern. “Sembla que no volen donar explicacions perquè no estan convençuts del tot”, ha apuntat, al mateix temps que defensava que “l’acord és una bona oportunitat” i lamentava que “s’estigui deixant perdre per uns interessos que no són els generals”, ja que “s’està focalitzant massa en el tema del tabac”.
 
La dirigent socialdemòcrata ha obert la porta a què, de cara a les properes eleccions generals, es puguin assolir acords per llistes conjuntes, sobretot a nivell parroquial, amb altres formacions. “Tenim un sistema electoral que no ajuda a la representativitat al Consell General i hem d’intentar trencar aquesta dinàmica. Si volem canviar, és interessant pensar en possibles plataformes amb uns punts comuns”, ha argumentat, tot remarcant que “ens ha de moure l’interès general i per tenir un altre país” i recordant que “amb DA aquestes coses no canviaran”. 
 

López acusa DA de refusar la llei de funcionament i organització dels comuns, que els faria democràtics

Crea: 04/19/2018 - 18:24
Autor: PS
Els consellers generals del PS arribant al ple.
El Consell General no ha acceptat prendre en consideració la proposició de llei d’organització i funcionament dels comuns presentada pel Partit Socialdemòcrata (PS). Durant el debat al ple, el parlamentari Pere López ha lamentat que la negativa de Demòcrates per Andorra (DA) a acceptar analitzar el text, evitarà que es pugui estudiar una proposta legislativa que tenia com a objectiu fer democràtiques les corporacions parroquials amb, entre altres, mesures per reforçar el paper de les minories i fent més representativa la seva composició. La decisió dels ‘taronja’ evidencia, segons ha apuntat el socialdemòcrata, el “retrocés democràtic” que es viu a bona part de les institucions andorranes des del 2011.
 
López ha defensat la necessitat de la llei tot recordant que “no es pot dir que als comuns només es faci gestió”, ja que “gestionen el territori, tenen competències com ara serveis socials, educació, cultura o medi ambient; si això no és política, què ho és?”. Al seu entendre, amb aquest “fals pretext” el que es fa és “mantenir un sistema en què les minories tenen molta menys representació de la que realment els pertoca o tenir fora del consell de comú als partits de l’oposició”. També es genera nombroses disfuncions com ara “minories sense recursos” o “reunions importants que es convoquen amb molt poc marge de temps”, entre altres. 
 
En resum, ha indicat López, “es vol una forma d’eludir el debat públic sobre decisions que ens afecten a tots i eludir el dret dels ciutadans a saber què passa als comuns”. Com a exemple ha recordat el que ha succeït amb les obres de reforma de l’avinguda Meritxell, adjudicades pel comú d’Andorra la Vella amb un important sobrecost sobre el pressupost inicialment previst sense que des de les dues minories s’hagi pogut analitzar els motius ni fer cap actuació correctora. 
Davant d’aquestes disfuncions, ha defensat, “la nostra llei proposa solucions”. Per això, ha lamentat que no s’hagi volgut prendre en consideració per treballar-la i fer aportacions. El text, vots socialdemòcrates a banda, només ha tingut el suport del grup liberal. 
 
Per a López, “el debat va de democràcia, la del dia a dia” i ha advertit que “no es pot dir que els comuns són democràtics perquè un cop cada quatre anys hi ha elecció si després el funcionament és l’actual”. Així, ha assegurat que volem unes corporacions “amb un funcionament democràtic, amb una representació equitativa, no unes on uns pocs facin el que vulguin amb els diners de tot i no hagin de perdre temps a donar explicacions”.
Durant les seves intervencions, el conseller general del PS ha retret a DA el que considera “un retrocés democràtic” des que l’any 2011 van accedir al Govern. “Es veu comuns i a institucions com ara la justícia i altres”. Així, ha afirmat, “la seva obsessió és rebaixar dia a dia la qualitat democràtica del país”.
 
Canvis en l’impost de societats
Un altre punt important de la sessió parlamentària ha estat l’aprovació de les modificacions en la llei de l’impost de societats que, però, no han comptat amb el suport del PS, que ha optat per abstenir-se. Un dels motius d’aquesta decisió és que no han prosperat les reserves d’esmena que persegueixen fer tributar els beneficis dels Organismes d’Inversió Col·lectiva (OIC) i allargar la vigència dels règims especials que ara s’eliminen.
 
Sobre el primer punt, López ha recordat que aquestes entitats no estan gravades ni per l’impost de societats ni per l’IRPF. El PS demanava que els beneficis i plusvàlues obtinguts fossin gravats via aquesta segona figura tributària. La proposta ha estat refusada i el conseller general ha lamentat que això permeti “espais per a la no tributació al nostre país” quan “no els hi ha d’haver”, ja que “la Constitució diu que tothom ha de contribuir a les finances públiques segons les seves possibilitats”. La situació, ha alertat, és encara més greu, ja que “aquests espais beneficien a qui més té”. 
 
Així, ha explicat que “hem construït entre tots un edifici fiscal, però el veí de l’àtic, l’espai més luxós, segons la concepció dels Demòcrates, està exempt de pagar les despeses comunitàries”. Aquesta forma de fer contrasta, ha remarcat, amb la política en altres àmbits com ara els socials. “El mateix Govern que posa barems per discutir a la gent si pot o no rebre una ajuda per arribar al LECS, va permetent que els qui més tenen no paguin impostos”, ha denunciat. 
 
Tampoc han prosperat les reserves d’esmena per allargar els terminis dels règims especials que queden suprimits amb la modificació legislativa. Gerard Alís ha deixat clar que, des del PS, es comparteix aquesta eliminació, però ha defensat “cal donar una sortida a aquells que van acollir-s’hi”. 
 
Ja en el debat sobre el text global, López ha explicat la decisió d’abstenir-se en la votació per part dels socialdemòcrates. Ha recordat que “sempre donem suport a les mesures d’homologació” i “adaptar-nos a la normativa BEPS és una exigència pel país”, però ha indicat que “cal fer les coses”. A banda de les reserves d’esmena refusades, el conseller general ha retret a Govern que “aprofiti per colar una reforma amb la qual no hi estem d’acord” com és el fet de modificar “amb calçador” de l’IRPF. En concret, es permet que a l’hora de calcular les plusvàlues dels actius mobiliaris s’agafi el valor de compra en comptes del que hi havia a 31 de gener del 2014 en el cas d’aquells que hagin sofert pèrdues des de la seva adquisició, fet que permetrà no tributar res. López ha criticat que “es fa una disposició a mida de noms i cognoms perquè no hagin de pagar, es perjudica l’erari públic i es fa un tractament diferenciat per aquestes persones”.
 
La sessió també ha servit per donar el vistiplau a la modificació de la llei de serveis socials i sociosanitaris per introduir un canvi en la forma de calcular el barem patrimonial dels beneficiaris de diferents prestacions. Alís ha recordat que, a l’entendre del PS, el text “converteix les prestacions en caritat” i que “la modificació és fruit de l’arrogància d’un Govern que vol canviar lleis per la porta del darrere per amagar retallades”. Els tres parlamentaris socialdemòcrates s’hi ha abstingut, ja que el canvi és més beneficiós per a les persones afectades que no pas la fórmula actual. 
 
El text que sí que s’ha votat a favor ha estat el Tractat constitutiu de la Conferència de Ministres de Justícia dels Països Iberoamericans. El conveni ha estat ratificat per unanimitat pel Consell General.
 

Pàgines

Subscriure a RSS - llei de comuns