llei de seguretat pública

El Consell General ha aprovat aquest dijous les tres lleis que configuren la reforma laboral impulsada per Demòcrates per Andorra, textos als quals el PS s’hi ha oposat frontalment perquè representen un greu retrocés de drets per als treballadors del país en haver-se tirat endavant únicament tenint en compte la part patronal i deixant de banda els assalariats. Això ha generat, com ha denunciat Rosa Gili, una legislació que no està “equilibrada”, que “silencia” la part treballadora i que, a més, continuarà sent un fre per al desenvolupament dels sindicats al Principat. Des de la formació socialdemòcrata s’hi ha votat en contra de totes tres proposicions que “no tenen en compte tota la societat” que han qualificat de “llei de no drets” perquè “són restrictives i controladores”. I és que, s’ha remarcat, DA té un “model restrictiu de drets” enfront de la proposta del PS, que “confia i valora els assalariats”. 

 

El primer dels textos aprovats ha estat la Llei de relacions laborals, de la qual la consellera Rosa Gili ha deixat clar que “no ha entrat encara en vigor i ja representa un problema, per la part treballadora i, pel que veiem, ara també per la patronal” –en referència al fet que des de la Confederació Empresarial (CEA) s’hagi demanat més temps per adaptar-s’hi. La parlamentària, a més, ha retret a DA que “no s’ha escoltat la part treballadora, que no està organitzada i no té veu ni vot” i només s’ha fet cas “a una part” mentre que “s’ha silenciat l’altra”. En global, ha afirmat, “la llei augmenta la precarietat laboral”. Gili ha volgut remarcar que, gràcies a les esmenes presentades pel PS, s’han aconseguit certes millores com les excedències per ocupar càrrecs públics o la regulació del teletreball. 

 

Prèviament al debat global del text, s’han abordat les nombroses reserves d’esmena presentades pel PS. Gili ha aprofitat per desgranar molts punts de la llei que perjudiquen seriosament els treballadors, com ara l’ampliació dels períodes de prova, la possibilitat de modificar vacances fins a quinze dies abans en cas de necessitat per l’empresa o les rebaixes de terminis a l’hora de reclamar indemnitzacions. “No han tingut en compte les implicacions per als assalariats i totes aquestes mesures van únicament en benefici d’una part”, ha criticat la consellera. 

 

Des del PS també s’ha atacat dues de les noves modalitats contractuals: la de successió i la de continuïtat de la vida laboral, ja que “són precàries i afebleixen la situació dels treballadors afectats”. També s’ha criticat els canvis en la regulació del treball dels menors i en la reducció del que es percebrà per les hores extraordinàries –“serà més barat carregar els assalariats d’hores extra i no s’incentiva les noves contractacions”, ha apuntat Gili-. 

 

La consellera s’ha mostrat especialment bel·ligerant amb l’abaratiment que el text suposa per als acomiadaments, ja siguin no causals o improcedents. En el primer dels casos, ha alertat “el treballador perd un 13%” i, en el segon, “un 27%”. Això suposa “premiar l’empresari que ho fa malament” i que “ho pagui la part fràgil de la relació laboral, a qui DA encara fa més fràgil”. Des de la majoria s’ha refusat també la proposta socialdemòcrata per suprimir l’acomiadament no causal o, en el seu defecte, crear un escalament en les indemnitzacions per dificultar fer fora a aquells treballadors amb més antiguitat. “Qui pateix més quan perd la feina és la gent a partir de 40 o 45 anys. Volíem protegir aquest sector de la població i evitar abocar gent d’aquesta edat a la precarietat o la beneficència social”, ha indicat la parlamentària. 

 

Gili també ha lamentat que no s’hagi acceptat la proposta del PS per allargar la baixa maternal. Tot i que el text l’amplia fins a les vint setmanes, la consellera ha defensat que, amb les esmenes presentades pels socialdemòcrates “podria haver estat millor, més adaptada i adaptable a la necessitat de les famílies” i ha lamentat que no es pensi “en uns nadons que deixem massa d’hora a les guarderies”. 

 

Tampoc han prosperat les reserves d’esmenes per permetre permisos retribuïts a aquells treballadors que hagin de tenir cura de fills hospitalitzats. La llei els contempla però sense cap tipus de prestació i Gili ha defensat que “totes les famílies, no només les benestants, han de poder beneficiar-se d’aquest dret”. 

 

Una llei d’acció sindical que obstaculitza els sindicats 

El segon dels textos debatuts i aprovats, també amb el vot contrari del PS, ha estat la llei acció sindical i patronal. Gili ha deixat clar que “ens decep perquè buida de sentit l’acció dels sindicats, que haurien de poder intervenir en tots els nivells de la vida dels treballadors de la qual els allunya voluntàriament”. Per això, la consellera entén que DA “diu que vol potenciar l’acció sindical però en realitat avança reculant, amb por i sense creure-hi”. Davant d’aquesta postura, la parlamentària escaldenca ha defensat que els sindicats “no són l’enemic” sinó “qui porta la veu de la part assalariada i la representen” i, en cap cas, “tenen per objectiu enfonsar l’empresa o el país”. Al seu entendre, “la llei no ajudarà a desenvolupar els drets sindicals perquè, en el fons, no es volen desenvolupar”. 

 

Via les dues reserves d’esmena i un vot particular presentat al text, Gili ha criticat especialment que es vulgui imposar “una fiscalització excessiva” als sindicats i ha defensat la necessitat d’una subvenció que “tingui com a objectiu donar-los mitjans perquè tinguin recursos per fer la seva tasca” i, d’aquesta forma, “tenir un mínim per poder elevar la veu dels treballadors”. També ha lamentat que s’hagin volgut deixar fora de la negociació en el si de les empreses als delegats sindicals.

 

La llei de la “no vaga”

Per últim, s’ha aprovat la llei de conflicte col·lectiu, que pel PS és un text de “no vaga” i que “deia palesa la por de la majoria en regular un dret vàlid en totes les democràcies occidentals”. Gili ha apuntat que aquesta proposició i les altres dues evidencien “dos models: el de DA, restrictiu de drets, i el del PS, que creu en els treballadors, que marxa de la confiança que cap treballador amb seny té interès a promoure un conflicte”. 

 

Prèviament al debat del text global, i via les reserves d’esmena presentades, Gili ha lamentat que el text “limita el conflicte col·lectiu” amb mesures com impedir que es pugui convocar per intentar canviar un conveni en vigor o que s’obligui a un arbitratge amb laude compliment forçós a partir del tercer dia. Sobre la regulació del dret a vaga, ha criticat que “es posen obstacles, impediments i advertències per tots aquells qui tinguin la temptació de fer-la” com ara “una responsabilitat excessiva” que es vol carregar sobre els membres del comitè de vaga. També s’ha mostrat contrària amb el fet que, en cas que no hi hagi acord, sigui l’empresari qui fixi els serveis de manteniment –també coneguts com a mínims-. “Semblen disposicions per fer por”, ha apuntat. Per últim, també ha lamentat que s’hagi regulat al mateix text el tancament patronal: “no és innocent; sembla que es vulgui donar eines al patró per tenir mesures de coacció”. També ha apuntat que “hauria de ser un dret molt excepcional i aprovat sempre pel ministeri de Treball”.

 

Vot en contra de la llei de seguretat publica

La sessió de Consell General també ha servit per aprovar –amb el vot en contra del PS- la llei de seguretat ciutadana. Els socialdemòcrates han lamentat que el text “estableix un no dret de manifestació”, ja que els requisits per convocar-les “són molt farragosos” i, per tant, “a la pràctica ho impossibiliten”, com ha apuntat Gerard Alís. El parlamentari també ha criticat que es mantinguin les multes per als menors que siguin enxampats consumint alcohol o drogues al carrer, ja que “les acabaran pagant els pares i no resolen la problemàtica”. De fet, ha advertit, “en alguns casos agreujaran la situació en lloc de donar una solució efectiva".

El Partit Socialdemòcrata (PS) proposa la creació d’un Programa alternatiu de rehabilitació per a aquells menors que hagin comès infraccions com ara ser enxampats bevent alcohol a espais públics –el que col·loquialment es coneix com fent ‘botellón’- com a alternativa a les sancions econòmiques que preveu el projecte de llei qualificada de seguretat pública. Es tracta d’un dels canvis que es vol introduir via esmena al text, ara a tràmit al Consell General. Des de la formació també es vol suavitzar les exigències que es demanarien als organitzadors de manifestacions, ja que s’entén que, tal com està fixat, es podria arribar a limitar aquest dret fonamental. 

 

En total, els consellers socialdemòcrates han presentat tretze esmenes a la llei. Les dues darreres, justament, promouen que Govern, per via reglamentària impulsi la creació d’un “Programa alternatiu de rehabilitació  per a joves infractors menors” que seria una alternativa a les sancions que el text preveu per algunes de les faltes recollides, com ara el consum d’alcohol a espais públics. En concret, això suposaria “l’assistència a sessions informatives relatives a les addicions, treballs en benefici de la societat i altres mesures preventives, educacionals i no únicament repressives, potenciant així el foment i la promoció del civisme i la convivència i prevenint riscos per a la salut”. 

 

Des del PS es considera que aquesta opció és millor per afrontar aquests casos, ja que “és més adequat educar els nostres joves menors que sancionar-los”. De fet, s’entén que “les sancions repressives previstes en el projecte de llei afecten la família essencialment, interpel·lant i responsabilitzant certament els pares per la conducta dels seus fils, però sense atacar realment la problemàtica” que, a l’entendre de la formació, “s’ha d’abordar des de l’educació, la prevenció i l’acompanyament d’aquests menors”. 

 

La consellera general del PS Rosa Gili recorda que el que preveu Govern en aquests casos és imposar una multa de 300 euros que, al final, acaben pagant els pares. Al seu entendre, “aquest tema s’ha d’abordar d’una altra manera i nosaltres aportem amb les esmenes que hi hagi un tractament diferent”. Així defensa que les coses no s’han de fer “des de la vida de castigar, sinó des de la prevenció, la conscienciació i l’ajuda a joves i famílies que es poden veure preocupats i involucrats en aquesta qüestió”. 

 

 

Lligat amb aquest punt, una altra de les esmenes presentades pels consellers generals del PS, la número 6, vol matisar la prohibició de consumir begudes alcohòliques als espais públics. Així, es vol afegir a l’article que aquesta només sigui en els casos que es faci “de manera incívica”, ja que “no considerem adequat” que aquest impediment es faci “de manera radical”. 

 

No limitar el dret a manifestació

Un altre gruix de les esmenes dels socialdemòcrates (de la número 2 a la 5) fan referència a les disposicions per a la convocatòria de manifestacions, ja que es considera que en alguns casos són excessives i, justament, poden acabar limitant l’exercici d’aquest dret. Així, per una banda, l’esmena 2 proposa que el termini de comunicació prèvia pugui ser d’entre dos i noranta dies hàbils –el text original preveu entre vuit i 45- i, en casos extraordinaris, de només 24 hores. “No cal tanta antelació per poder convocar”, s’indica en la motivació. 

 

També es vol eliminar l’obligació que els impulsors d’una manifestació hagin de demanar el permís donant les seves dades personals (nom, cognoms, número de passaport, domicili, etc.), ja que “no ens sembla adequat fiscalitzar tant les persones” que volen organitzar-ne una. Un altre punt important és que, a diferència del text original, on es vol que els convocants siguin “responsables” del bon ordre de l’acte i, fins i tot, hagin de respondre “subsidiàriament” en cas que es produeixin danys, l’esmena 4 indica que aquestes persones simplement “han de vetllar” pel normal desenvolupament de la protesta. Des del PS s’entén que els promotors “no han de fer-se responsables de les accions inapropiades d’altres manifestants” i que el text original “coarta el dret a manifestació fent suportar un pes inadequat als organitzadors”. 

 

Per últim, el PS vol també suprimir la potestat que s’atorga al ministre competent per dissoldre una protesta en cas que impedeixi la lliure circulació de les persones o dels béns. “És habitual que (...) es facin a la via pública i que, per tant, temporalment alterin la lliure circulació de les persones o dels béns”, es remarca en la motivació, tot indicant que passa el mateix en altres actes com curses esportives “i s’accepta”. 

 

Gili explica que aquest grup d’esmenes persegueix “treure  pressió” a aquelles persones que convoquin actes de protesta. Així, en relació als possibles danys que es puguin produir en un acte d’aquest tipus, recorda que “ja hi ha el codi penal i altres normatives que permeten castigar qui s’excedeixi” i, en canvi, mantenir el text com el va tramitar Govern al Consell podria afectar “un dret fonamental”, situació més incomprensible encara quan “tampoc tenim cap antecedent al país de manifestacions que hagin degenerat en incidents”. Per tant, “no entenem aquesta fiscalització tan excessiva” que, avisa la parlamentària, “fins i tot pot ser un fre” per a l’exercici d’aquesta forma de protesta cívica.